El ‘clan Jodorovich’ va blanquejar diners amb un restaurant dedicat a Camarón

Hi ha qui el cognom no li dirà gaire, però els cossos policials, des de la Policia Nacional fins als Mossos, han seguit els seus passos des de fa dècades. És el ‘clan Jodorovich’, que la policia vincula històricament amb el tràfic de drogues a Barcelona i les arrels del qual es troben a la Zona Franca. Els seus membres han sigut investigats al llarg dels anys de dalt a baix i alguns, detinguts i condemnats. Una jutge indaga des de fa mesos els negocis de Simón Montero Jodorovich, president de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (Fagic). Un nou atestat de la policia de la Generalitat entregat en el jutjat i al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO li atribueix presumptament haver blanquejat 1,2 milions d’euros a través de variades inversions, entre les quals la seva participació en un restaurant dedicat al cantaor Camarón de la Isla. Simón Montero Jodorovich va ser detingut el setembre del 2019. Després de passar a la seva disposició, la titular del Jutjat d’Instrucció número 10 de la capital catalana, Miriam de Rosa Palacio, el va deixar en llibertat, però va continuar imputat juntament amb altres persones, entre ells tres empresaris i excònsols honoraris amb els quals va tenir relació. Els Mossos han entregat un extens informe al jutjat en què detallen els negocis sota sospita i que suposadament van ser utilitzats per blanquejar diners. En l’atestat, els agents relacionen l’origen dels fons amb el ‘clan Jodorovich’ i «la seva connexió amb activitats de tràfic d’estupefaents o persones relacionades amb aquestes». Simón Montero Jodorovich va ser investigat en el passat, però no condemnat. L’Audiència de Barcelona li va imposar una pena a l’octubre del 2011 per un delicte de dipòsit d’armes, però, l’any següent, el Tribunal Suprem el va absoldre a l’anul·lar les escoltes telefòniques. Pel mateix motiu van ser exculpats altres membres de la família. Els Mossos, tanmateix, incideixen ara en la vinculació d’ell i la seva família amb el tràfic de drogues. Moviments en efectiu Els Mossos afirmen al seu nou informe que Simón Montero Jodorovich «efectuava habitualment transaccions econòmiques en efectiu, fora dels mecanismes de rastreig legals». Els esmentats moviments, al seu entendre, «no estan justificats» per ingressos legals que s’hagin pogut constatar. Els investigadors enumeren diversos sistemes de blanqueig de capitals presumptament utilitzats pel clan. En les operacions investigades s’hi han trobat «indicadors típics d’una presumpta operació de blanqueig de capitals, com pot ser la justificació del finançament inicial sota la simulació d’un préstec mai tornat, operació d’adquisició del vehicle, preus de compra infravalorats i totalment il·lògics» i «comissions incoherents». Els agents rebutgen la versió de Simón Montero que viu gràcies als beneficis econòmics aconseguits amb la intermediació de la compravenda de vehicles o el lloguer de les seves propietats. Al seu entendre, «obligatòriament ha de tenir una font d’ingressos paral·lela no declarada que financi el seu ritme de vida i les seves inversions immobiliàries/vehicles i projectes empresarials, perquè els diners percebuts de manera legal no cobreixen totes les despeses». Les inversions sospitoses Una de les inversions sota sospita és el projecte d’un restaurant dedicat a Camarón de la Isla. La idea era crear un restaurant d’homenatge al ‘cantaor’ i que, a més, oferís actuacions de música en directe dedicades al gènere del flamenc. Simón Montero Jodorovich va participar en aquest projecte i la seva funció, segons els Mossos, «havia de ser dirigir la part artística del negoci i aportar els seus contactes per aconseguir els drets d’explotació» de l’artista i així poder «utilitzar el nom i imatge del cantant com a reclam del local». Per instal·lar el restaurant es va trobar un local en el centre de Barcelona. La valoració de totes les obres fetes per condicionar l’establiment ascendeix, segons la policia, a uns 300.000 euros. La intenció era finançar aquest negoci mitjançant el patrocini de grans marques distribuïdores i després amb dues ampliacions de capital. Als mesos de la seva obertura, van començar els problemes entre diferents grups de socis i les disputes per controlar la societat. Al final, Simón Montero Jodorovich i els seus pròxims van abandonar la societat. Els Mossos precisen que quan es va quedar al capdavant del negoci una dona, els investigats (no diu quins) van arribar a contractar una persona perquè la coaccionés i amenacés per forçar-la també a deixar el restaurant. En la seva declaració, Montero Jodorovich es va desmarcar de la inversió econòmica dient que no havia aportat gens de diners i que la valoració trobada en la documentació de la societat explotadora del local responia a la seva feina i als contactes aportats. Els Mossos remarquen, en canvi, que han trobat indicis que vinculen directament aquest imputat amb la inversió, tant el pagament de la cessió de drets a la família de Camarón com en les obres de reforma. En total, detalla la policia, 200.000 euros. Altres sistemes que relaten els Mossos en el seu atestat són: la compravenda de vehicles de segona mà amb diners en efectiu i el traspàs dels fons a una societat (134.998 euros), però també centren les seves sospites en l’adquisició d’una casa a la població de Seva (Osona) a un empresari i excònsol honorari (352.050 euros), un projecte de construcció d’una màquina d’extracció vegetal i el cultiu de cànnabis a Mali (la policia calcula que el total de diners invertits ascendiria a uns 737.000 euros) i l’explotació en la temporada 2017/2018 dels bars dels camps de futbol de La Bòbila i Les Fontetes que utilitza el Cerdanyola CF (com a mínim 200.000 euros).

El ‘clan Jodorovich’ va blanquejar diners amb un restaurant dedicat a Camarón

La policia afirma que un dels membres d’aquesta família i president d’una associació gitana presumptament va rentar 1,2 milions d’euros a través de diversos projectes empresarials

El més llegit