Héctor Gardó, responsable de projectes a la Fundació Bofill, posa un exemple molt gràfic: als tallers de les escoles tenim serres i martells i els repartim entre els nostres alumnes, que són conscients que, si no els ensenyem a utilitzar-los, es faran mal. «Ara les eines més potents que tenim no són martells ni serres; són aplicacions que es descarreguen ells sols, sense supervisió», alerta Gardó, convençut que el principal perill rau en aquesta soledat. «El que no podem fer és cobrir amb prohibicions problemes més greus: la falta d’acompanyament dels nens, dels mestres... Tenim un sistema educatiu no prou madur per fer front a aquests reptes. Tot va molt ràpid i és molt complex», reflexiona el doctor en Ciències de l’Educació.