¿Són efectives les polseres per als maltractadors? ¿Com funcionen? Cinc claus sobre els dispositius de control

Davant el «desastre» del desembre quant a la violència masclista –recordem, 11 dones assassinades el pitjor mes des del 2003 juntament amb el desembre del 2008–, Interior i la fiscalia han reclamat una més implementació de les polseres de control dels maltractadors «potencialment letals». Les dades són clares: en la meitat dels feminicidis del mes passat hi havia denúncies prèvies contra els presumptes agressors i només en dues ocasions es van acordar mesures de protecció. I de tots els assassinats del 2022 constaven denúncies en el 43% dels casos i només es van activar en sis. Davant els fiascos evidents del sistema de protecció, ¿quin paper pot exercir aquest control telemàtic? ¿Quantes polseres hi ha en actiu? ¿Com funcionen i quina efectivitat tenen? ¿Qui determina la seva activació? ¿En quins casos són recomanables? ¿Quantes polseres hi ha activades? El 30 de novembre del 2022 hi havia 3.015 polseres activades que protegeixen el mateix nombre de dones en risc extrem i se’n podrien arribar a utilitzar-se fins a 4.000, que són els dispositius disponibles. L’ús del control telemàtic ha experimentat un augment del 16,77% respecte al novembre de l’any anterior. De fet, quan es va formar el primer Govern de Pedro Sánchez hi havia activats 1.108 braçalets. Pilar Llop, llavors delegada del Govern per a la Violència de Gènere, va reclamar precisament als tribunals incrementar-ne l’ús després de canviar la tecnologia: en part, la seva infrautilització venia derivada pel fet que la meitat de les alarmes eren provocades per errors tècnics. Un gruix d’advocats i fiscals no sol·licitaven aquesta mesura de protecció per no alterar més la víctima. ¿Quins són els seus objectius i efectivitat? Cap dona protegida amb aquest tipus de dispositiu ha resultat assassinada. Una altra cosa és el seu funcionament. Malgrat que des del Govern s’insisteix que, des d’un punt de vista tecnològic, el sistema ha experimentat millores evidents, fonts judicials han assenyalat a aquest diari que els dispositius continuen portant problemes –el que altera la vida i la salut mental de les víctimes–, per la qual cosa moltes vegades els jutges opten per no utilitzar-les. Més enllà dels errors, aquesta mena de dispositius permeten verificar el compliment per part dels agressors de la prohibició d’aproximació a la víctima imposada judicialment en els procediments de violència de gènere, ja que en moltes ocasions l’ordre d’allunyament acaba sent «només un paper», denuncien les advocades. El sistema proporciona informació actualitzada de les incidències que afecten el compliment o incompliment de les mesures o penes, així com de les possibles incidències, tant accidentals com provocades, en el funcionament dels dispositius electrònics utilitzats. Segons Igualtat, els dispositius tenen tres objectius: fer efectiu el «dret de la víctima a la seva seguretat i contribuir a la seva recuperació», documentar el possible trencament de les penes imposades, i «dissuadir l’inculpat/condemnat». ¿Qui s’encarrega del monitoratge? El Ministeri d’Igualtat té contractada la prestació del servei del sistema de seguiment amb una empresa privada, que és l’encarregada de fer la tasca de monitoratge, operació i instal·lació dels dispositius, així com el control de les alarmes. Des del 2009 aquesta adjudicació recau sobre Telefónica, que en col·laboració amb Securitas Direct va crear el Centre de Control Cometa, que és qui es relaciona amb els òrgans judicials, el ministeri fiscal i les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat per avisar-los quan hi ha una incidència. El centre de control és operatiu les 24 hores dels 365 dies de l’any. ¿Com funciona? Els dispositius de seguiment telemàtic dels agressors, amb un ús que ha de ser autoritzat pels jutges juntament amb la mesura o la pena de prohibició d’aproximació a la víctima, són aparells que porten tant la víctima com l’investigat i es programa amb els metres de distància acordats en la mesura interposada pel jutge. L’agressor porta un braçalet de petites dimensions que emet un senyal de radiofreqüència i incorpora uns sensors que permeten detectar la seva manipulació o ruptura, així com l’absència de contacte amb la pell de l’usuari. També porta una unitat ‘2Track’, un dispositiu de localització GPS equipat amb les funcionalitats bàsiques d’un telèfon mòbil, com comunicació de veu i missatgeria. La víctima també porta una unitat ‘2Track’, tot i que la seva incorpora una antena exterior de radiofreqüència que detecta el senyal del transmissor de l’agressor. El sistema permet configurar als dispositius les zones d’exclusió fixes que es cregui necessari, és a dir, fer el seguiment de la prohibició d’aproximació a diferents ubicacions físiques, com el domicili, la feina o tot el terme municipal de la víctima. Si la central d’alarmes detecta que l’agressor entra en una zona pròxima a la víctima, truca aquesta persona i l’avisa. En el cas que no marxi, s’activa la policia i la víctima. ¿En quins casos són aconsellables? Bàsicament, quan es detecta que el presumpte agressor pugui actuar de forma «potencialment letal», com ha assenyalat el Ministeri de l’Interior, i en un termini immediat. Tanmateix, quan l’agressor i la víctima viuen en un municipi petit, el sistema pot provocar problemes perquè l’alarma es pot activar de forma contínua. A més, segons ha explicat la inspectora Montse Escudé, portaveu dels Mossos, moltes dones «no volen la pressió» de portar la polsera perquè les falses alarmes –i més si l’agressor juga amb això– «poden generar ansietat» en les víctimes. La inspectora també ha explicat que «si no es veu risc de nivell immediat» s’opta per altres mesures de protecció com escortes, acompanyament policial per accions puntuals o trucades diàries.

¿Són efectives les polseres per als maltractadors? ¿Com funcionen? Cinc claus sobre els dispositius de control

L’ús dels braçalets ha crescut però continuen donant problemes i algunes dones els rebutgen per les falses alarmes

El més llegit