¿Per què Catalunya és a la cua en l’ús de les polseres per controlar els agressors masclistes?

És una de les mesures estrella que ha anunciat el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, per fer front a l’augment dels assassinats masclistes de les últimes setmanes: les polseres per controlar els agressors s’han d’estendre. A Catalunya, l’ús és pràcticament residual. Enfront de les més de 1000 que porten els agressors a Andalusia, les gairebé 400 a València i les més de 200 aplicades a Madrid, a Catalunya només 53 víctimes utilitzen aquesta mesura de protecció. Amb les dades proporcionals, Catalunya és la segona comunitat amb menys implantació de tot Espanya, només superada per la ciutat autònoma de Melilla, amb el 0%. Consultades per EL PERIÓDICO, les expertes són escèptiques amb aquest mètode, del qual reclamen una revisió a fons perquè s’introdueixin millores substancials. Les dades no els sorprenen, ja que Catalunya és també la zona on s’apliquen menys ordres de protecció de tot l’Estat. Les últimes dades del Ministeri de l’Interior, del novembre del 2022, demostren que Catalunya continua a la cua quant a mesures de protecció a les víctimes de violència masclista. A la dada crònica de les poques ordres de protecció tramitades als jutjats catalans (se’n deneguen la meitat), s’hi afegeix el baix nombre de polseres per controlar els agressors. Uns dispositius electrònics que han de portar víctima i agressor, i que permeten registrar si aquest s’acosta a la víctima per trencar l’ordre de protecció i tornar a fer-li mal. Les xifres El novembre del 2022, 3.015 homes portaven aquestes polseres de control a tot Espanya. Un terç eren a Andalusia (1.138), un total de 376 s’apliquen al País Valencià i 289 monitoritzen casos a Madrid. Cinc comunitats més estan per sobre del centenar de dispositius activats: Canàries (177), Castella i Lleó (114), Castella-la Manxa (188), Galícia (151) i Múrcia (130). Malgrat que és la segona comunitat amb més població, Catalunya no està entre elles. Les polseres només s’utilitzen en 53 casos. Les dades proporcionals són encara més demolidores. Per cada milió d’espanyoles més grans de 15 anys, una mitjana de 144 utilitzen aquests dispositius per controlar els seus agressors. Catalunya és a la segona posició per la cua d’aquesta llista, amb 15 dispositius per cada milió de dones, només per sota de Melilla, que en té zero. A la franja alta, Andalusia compta amb 309 dones per cada milió que utilitzen aquest mecanisme de protecció i Castella-la Manxa i Múrcia, que superen les 200. Un mètode «frustrant» Les expertes que tracten diàriament amb víctimes i agressors a Catalunya admeten a aquest diari objeccions a utilitzar aquesta mesura de control. «En l’àmbit personal, el sistema de les polseres ha de millorar. Jo no n’he posat cap en 18 anys que fa que estic al jutjat especialitzat», admet Francisca Verdejo, magistrada titular del jutjat de violència número 2 de Barcelona. Verdejo detecta dos errors en aquest sistema. Un, que la central que pilota les dades és a Madrid, i no és a prop de la víctima. «A Galícia una dona que utilitzava aquesta polsera va morir perquè malgrat que es va detectar l’arribada de l’agressor, la Policia va ser advertida massa tard, van trigar a arribar-hi i ella ja estava morta», explica. «Pensem en un poble remot a l’Empordà o el Pirineu. La polsera detecta un trencament de l’ordre, es truca a la víctima, a l’agressor, i després s’activa la comissaria més pròxima. Passa massa temps. Això ho haurien de controlar els Mossos i les comissaries més pròximes a la víctima», defensa. I el segon problema, diu Verdejo, és l’estrès que genera en les víctimes. «Aquest dispositiu el porten tant víctimes com agressors. I hi ha molts falsos positius. Salta l’alarma quan l’investigat no és a prop del radi per molts motius (inhibidors de freqüència, oblits de carregar la bateria...) i això genera una situació d’estrès tremend en la víctima, que resulta perjudicada», explica la jutge. Una visió que comparteix al 100% Ester Garcia, advocada especialista en violència masclista. «Jo tinc casos de clientes amb agressors que utilitzen les polseres per continuar perpetrant violència psicològica», afirma. Perpetuar el control El cas més recent li va passar aquest 2022 i ha arribat fins a l’Audiència Provincial de Barcelona. «En un mes, aquest agressor va manipular l’aparell en vuit ocasions per controlar la víctima. És una manera que tenen per continuar generant por i intranquil·litat. Elles reben l’avís i senten una angoixa brutal. Després la policia s’adona que l’agressor era fora del radi i tot s’acaba arxivant», lamenta Garcia. Li va passar també en un cas en què l’agressor era un taxista que circulava per tota la ciutat, i s’acostava on era la víctima en moltes ocasions. «Aquesta polsera no dona garanties que acabi la violència, la pot mantenir i genera molta frustració. Aquest sistema ha de millorar tecnològicament i facilitar més personal», afegeix l’advocada. «Els jutges desconfiem d’aquesta mena de mesura cautelar», resumeix Verdejo. «Jo ja no la demano», assegura l’advocada. A la cua de la protecció A part d’aquestes necessitats de millora, les advocades sí que coincideixen en el fet que els jutges catalans tenen un deute pendent amb la protecció a la víctima. «Els jutges pensen que a Catalunya les dones no corren tant de risc com a les altres comunitats. Cosa que no és real», afirma María José Varela advocada especialista i veterana en violència masclista. En els últims 10 anys, 184 catalanes han mort assassinades en mans de les parelles o exparelles, tres víctimes mortals per cada dos milions de dones. «Fa anys que som la comunitat que denega més ordres de protecció, i això es nota també en la implantació d’aquesta mesura de la polsera. El problema el tenim aquí», insisteix Varela. Garcia assenyala els criteris policials, que en poques ocasions tenen en compte la petició de divorci, l’embaràs o el consum de tòxics com a agreujant de risc. «En el 80% dels casos, els Mossos situen un risc baix de reincidència i necessitat de protecció», diu Garcia. Verdejo també recorda que moltes de les víctimes que acudeixen als jutjats ho fan de manera sobtada, sense cap preparació ni suport psicosocial. «Moltes dones denunciaran en un moment àlgid, però després es fan enrere perquè no se senten prou protegides ni acompanyades. I sense el seu testimoni ens quedem sense proves, sense indicis, i només podem absoldre l’agressor», insisteix Verdejo. «S’han de millorar les coses. Els mitjans, les polseres... Poden ser un bon instrument però no n’hi ha prou: això no eliminarà la violència masclista. El 88% de les dones assassinades no van denunciar mai, aquestes segur que ni porten polsera ni tenen ordre de protecció. En això ens hem de focalitzar: en la prevenció», resumeix Verdejo.

¿Per què Catalunya és a la cua en l’ús de les polseres per controlar els agressors masclistes?

Jutges i advocades en qüestionen l’eficàcia i admeten objeccions a utilitzar-la

El més llegit