8.000 menors recorren a la cirurgia estètica a Espanya

Amb l’aprovació de la llei trans, que ja està al Senat, organitzacions mèdiques i feministes han posat el crit al cel perquè es permeti als menors canviar-se de sexe i nom en el DNI, perquè creuen que la norma obrirà la porta al fet que augmentin les hormonacions i les operacions per transitar de sexe entre adolescents que passen un procés de confusió i no tenen una situació estable de transsexualitat. Ara bé, les intervencions d’estètica en menors i joves també estan repuntant, sense que gairebé cridi l’atenció que, sense prou maduresa, s’acudeixi a la cirurgia per tenir el pit, el nas o el contorn que marquen els cànons de bellesa, amplificats per les xarxes socials i la moda dels filtres fotogràfics, malgrat els riscos psíquics i físics que comporta qualsevol intervenció mèdica. Les dades de la Societat Espanyola de Cirurgia Plàstica Reparadora i Estètica (Secpre) indiquen que a Espanya es fan prop de 400.000 intervencions l’any, un fenomen que va a l’alça a causa del perfeccionament de les tècniques i al fet que la pressió estètica ha crescut amb internet. I hi ha un preocupant augment entre els joves. El 2010, el 22% de les persones que recorrien a la cirurgia estètica tenien menys de 29 anys, un percentatge que va pujar al 25% el 2014 i al 27,2% el 2018, segons les últimes dades disponibles. I els menors de 18 anys representen l’1,9% –sis dècimes per sobre del 2014–, fet que suposa entorn de 8.000 operacions l’any. «Tot i que no sigui un número gaire elevat, és una xifra que hem de tenir en consideració, ja que cada any és més elevada», remarca el cirurgià Luis López Burbano. Tipus d’operacions Segons Secpre, en menors d’edat, la majoria d’intervencions tenen una funció «clinicofuncional» més que estètica. Per exemple, el 60% són otoplàsties per reposicionar les anomenades orelles de pàmpol, seguides de rinoplàsties per corregir estructures nasals que compliquin la respiració. Però, en tercer lloc se situen les ginecomàsties, operacions per reduir les glàndules mamàries en homes, que sí que tenen a veure amb l’estètica. La majoria de cirurgians exigeixen que els menors tinguin autorització paterna i l’entitat científica, que vetlla per l’ètica en la professió, aconsella que, tret d’algunes excepcions, s’esperi sempre a la majoria d’edat «perquè es completi el desenvolupament hormonal o psíquic», segons explica Nélida Grande, cirurgiana i vicepresidenta de Secpre. En el cas de les mames en dones, per exemple, és «aconsellable esperar que es desenvolupin per complet», així que en menors només es fan si hi ha «una gran asimetria, tot i que en general s’espera també a tenir els 18». Els metges que van per lliure La directriu de la societat que agrupa els especialistes és que només es facin intervencions a menors quan hi hagi una malformació o un problema psicològic que afecti de manera important l’afectat. «Si no actuem així, correm el risc que els joves concebin la cirurgia plàstica com una solució als seus problemes, trivialitzant-la i restant importància als riscos que suposa entrar en un quiròfan», apunta el doctor López Burbano. El problema és que, tot i que el 99% dels cirurgians segueixin el criteri que marca la societat, segons una estimació de la seva vicepresidenta, hi ha metges o clíniques que, per incrementar el seu negoci, sí que fan operacions merament estètiques a menors que no responen a una necessitat justificada. «En algunes clíniques la primera visita no la fa el metge, sinó un comercial amb interès a vendre la intervenció», reconeix López Burbano. I perseguir aquestes pràctiques és molt difícil ja que no hi ha cap impediment legal per operar menors i menys si compten amb autorització paterna. «Només ens n’assabentem si es produeix algun problema i hi ha alguna queixa», explica la vicepresidenta de Secpre. Aquesta situació té lloc en un context en el qual la pressió estètica ha arribat a un ‘boom’ a causa d’internet, les xarxes socials i la moda de mimetitzar-se amb els famosos o ‘influencers’, fins al punt que es comença estendre el terme «violència estètica» per referir-se a la pressió social que s’exerceix, especialment cap a les dones, perquè compleixin els cànons de bellesa i que discrimina aquelles que no satisfan les expectatives.

8.000 menors recorren a la cirurgia estètica a Espanya

La majoria són operacions «clíniques-funcionals», però van a l’alça les que es fan per la pressió dels cànons de bellesa

El més llegit