Revisió de la masculinitat tòxica: «El patriarcat també castra els homes»

El patriarcat ofega les dones. Però també els homes. «Els oprimeix, els castra emocionalment i els perjudica». La psicòloga social Gemma Altell i l’impulsor d’El Taller (Barcelona), espai especialitzat en les masculinitats antimasclistes, Dani Rius, coincideixen que esfondrar el model social basat en el lideratge de l’home poderós, rude, fort, sexual i sense vida emocional és un dels reptes més importants de la societat actual. «El patriarcat concedeix privilegis als homes, però no a tots. És un sistema que promet als homes poder, accés a les dones, diners i un perfil agressiu, però els privilegiats en són només uns quants», destaca Altell, molt inspirada pels llibres de l’escriptora feminista i activista social nord-americana Bell Hooks, morta el 2021 i autora, entre altres llibres, d’’Enseñar a transgredir’ (Capitán Swing). El patriarcat sotmet molts homes, els castra emocionalment i els obliga a tenir un aprenentatge erroni sobre el que significa ser home. «Això és just el que s’ha de canviar. S’ha d’identificar quin mal hi ha darrere de certs rols, saber què ha portat els homes a ser aquest tipus d’homes. L’objectiu és canviar aquesta motxilla, aquest aprenentatge», afirma Altell. I és aquest mateix patriarcat el responsable que molts homes siguin analfabets emocionals i «no siguin capaços de fer una cosa fonamental com gestionar les emocions, demanar ajuda quan ho necessiten, mostrar debilitat o disfrutar de la criança dels fills», assegura Dani Rius. Els cursos antimasclistes que mostra la sèrie de Netflix ‘Machos Alfa’ i que hi ha a la vida real, tot i que amb moltes diferències, són «útils» perquè posen el seu gra de sorra en la desconstrucció del patriarcat. Però Altell aposta per arribar als homes que no s’apunten a aquests cursos, els que es queden fora del radar feminista. «S’ha d’aconseguir atraure els homes del carrer. ¿Com? A través de polítiques públiques que fomentin estratègies», exposa. El promotor d’El Taller afegeix que assistir a un curs de masculinitats no et deslliura del masclisme perquè «tots som fills de la nostra època». «El treball de desconstrucció és de per vida, és una actitud, una filosofia», explica. Precisament, la Generalitat presentarà al març una estratègia de prevenció que inclourà «un programa de promoció de les masculinitats antimasclistes i igualitàries per qüestionar i combatre la masculinitat hegemònica», avança a EL PERIÓDICO Laia Rosich Solé, directora general per a l'Eradicació de les Violències Masclistes, del Departament d’Igualtat i Feminismes. El futur programa, explica Rosich Solé, conté mesures i cursos de formació per oferir a empreses i universitats. «També el disseny sobre quina mena de serveis han d’atendre els homes que exerceixen violències, com han de ser i quina metodologia han d’executar. No només es tracta del control de la ira i els impulsos. Es tracta de poder reflexionar, ampliar els marges i les tipologies de ‘ser home’», matisa Rosich Solé després de deixar clar que la masculinitat hegemònica és «una de les causes estructurals de les violències masclistes». Una de les primeres accions del paquet de mesures serà «una guia d’acompanyament a grups d’homes que volen desmuntar el masclisme que porten dins i que ja han fet un primer pas, decidir no ser-ne còmplices i trencar el silenci contra les violències masclistes. L’objectiu de la guia és assegurar-nos que la desconstrucció sigui feminista». El repte de la conselleria és aconseguir «un canvi radical en els homes, no postureig.» Segons l’opinió de la responsable política, la masculinitat hegemònica vol encarnar allò natural, el que ha de ser, allò normal. «Per contrarestar-la, tenim el deure ètic de construir milers de masculinitats antimasclistes, igualitàries, inclusives i diverses», afirma citant la feminista Adrienne Rich: «Objectivitat és el nom que es dona en la societat patriarcal a la subjectivitat masculina». Cap dels experts consultats per a aquest reportatge es mostren gaire còmodes amb l’expressió noves masculinitats. Tampoc masculinitats dissidents o alternatives. «Sempre hi ha hagut homes que individualment han desobeït el masclisme. A més, hi ha noves masculinitats que són masclistes», matisa Rosich Solé, que demana fer servir el concepte de masculinitats antimasclistes, igualitàries i inclusives. Esteve Segura, tècnic de projectes de la Direcció de Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona i responsable de Plural, un centre especialitzat en la revisió dels models de masculinitat, tampoc es mostra gaire còmode amb el concepte patriarcat. «És massa abstracte», critica. Segons la seva opinió, seria millor parlar d’«aspectes problemàtics de la masculinitat». El responsable municipal assegura que el model hegemònic concedeix determinats privilegis als homes, demostrats amb dades. Per exemple, menys risc de caure en la pobresa, menys risc de ser apartat del món laboral al tenir fills i menys risc de ser agredit sexualment. Però els homes «també pateixen un cost personal amb el model hegemònic, que imposa un tipus d’home competitiu, líder, fort, que mai s’enfonsa i que ni cuida ni es cuida». Contestar la pregunta de què és ser home és, segons la seva opinió, difícil i complex. L’objectiu –conclou– és aconseguir que ningú se senti desubicat amb la masculinitat del segle XXI.

Revisió de la masculinitat tòxica: «El patriarcat també castra els homes»

Experts en feminisme i igualtat expliquen que el model hegemònic anul·la emocionalment molts homes i els trasllada una idea errònia sobre el que significa ser home

Catalunya presentarà al març una estratègia per promoure noves tipologies de masculinitat

El més llegit