TikTok capgira el món del periodisme: els menors de 25 anys s’informen a la plataforma

Durant els primers compassos de la invasió d’Ucraïna, tant civils com militars van acudir a TikTok per denunciar els abusos militars perpetrats per Rússia. Uns anys abans, els activistes de Black Lives Matter havien fet el mateix per amplificar les seves denúncies antiracistes. En els dos casos acudien a la plataforma de vídeo perquè sabien que a l’altre costat de la pantalla cada vegada hi ha més usuaris buscant no només humor i balls, sinó també informació. Conscients d’aquesta tendència, cada vegada són més els mitjans de comunicació que estan reforçant la seva presència a TikTok per captar els més joves i donar una empenta al seu minvat negoci periodístic. El 49% de les principals publicacions mundials ja difonen vídeos de manera regular a l’aplicació, propietat de la xinesa ByteDance, de la qual Espanya és un dels principals mercats, segons revela el ‘Reuters Institute Digital News Report’. Molts d’aquests mitjans s’han apuntat al fenomen de moda durant l’últim any. De fet, el Congrés de Periodisme d’Osca acaba d’anunciar que en la seva pròxima edició, prevista per al març, analitzarà TikTok com a font d’informació per a joves. Després d’analitzar la indústria mediàtica de 44 països, l’informe elaborat per la Universitat d’Oxford destaca que Indonèsia (90%), Austràlia (89%), Espanya i França (totes dues amb un 86%) és on hi ha una proporció més alta de mitjans actius a TikTok. Molts són mitjans tradicionals que s’han adaptat al format audiovisual. En canvi, als Estats Units i en alguns països d’Europa, els més punters són joves marques natives digitals, com l’espanyola Ac2ality, poc coneguda entre el gran públic però una eminència dins de la pantalla. Impulsat per quatre noies, aquest projecte acumula quatre milions de seguidors i és el quart canal de notícies més seguit del món i el primer en espanyol. Amb més de 5,7 milions de seguidors, el més popular en llengua anglesa no és ni el ‘Washington Post’ ni la CNN, sinó NowThis, una organització de notícies per a xarxes socials creada el 2012 i capaç de fer seure el president Joe Biden perquè respongui durant més d’una hora les preguntes d’usuaris joves. TikTok, ¿el nou Google? La rellevància informativa de TikTok no és anecdòtica, sinó una tendència creixent. La plataforma de vídeo va néixer el 2018 i des d’inicis del 2020 ha sigut l’aplicació mòbil més descarregada del món fins a convertir-se en una referència per als més joves. Tot i que les coreografies i les bromes continuen marcant aquest espai de divulgació, la informació ha guanyat protagonisme des que va esclatar la guerra a Ucraïna. El 15% dels usuaris d’entre 18 i 24 anys i un 10% d’entre 25 i 34 anys acudeixen a TikTok per informar-se de l’actualitat. Els hàbits de consum informatiu estan canviant. Al juliol, un alt directiu de Google va confessar en una conferència que els usuaris d’entre 16 i 24 anys acudien cada vegada més a TikTok i a Instagram per informar-se més que no pas al seu cercador, hegemònic en les dues últimes dècades. «Continuem aprenent, una vegada i una altra, que els nous internautes no tenen les expectatives ni la mentalitat a les quals ens hem acostumat», va assenyalar Prabhakar Raghavan, vicepresident sènior de la companyia. «Els nous internautes no tenen les expectatives ni la mentalitat a les quals ens hem acostumat» Prabhakar Raghavan, vicepresident sènior de Google L’anomenada generació Z –els nascuts entre 1995 i 2005– prefereix les xarxes socials per sobre dels tradicionals navegadors com Google com a principal eina de recerca en línia per trobar informació sobre llocs on viatjar o menjar, per conèixer més sobre les marques i comparar preus. L’informe anual de tendències de Hootsuite per al 2023 apunta que aquesta transició «serà llarga i generacional». Opacitat i desinformació Tot i que és una oportunitat per arribar a una audiència allunyada dels mitjans tradicionals, l’ús de TikTok també planteja dubtes i riscos. Algunes de les empreses entrevistades per l’Institut Reuters veuen amb preocupació que l’aplicació sigui de propietat xinesa i el que això pugui suposar per a la llibertat d’expressió. TikTok ha sigut acusada reiteradament d’eliminar o restringir l’accés a vídeos incòmodes per a Pequín i els proveïdors de notícies creuen que haurien de poder actuar sense aquesta censura. L’informe suggereix que el principal volum d’informació que circula a TikTok no ha sigut creat per mitjans o periodistes, sinó per activistes, ‘influencers’ i ciutadans corrents, un factor que el converteix en un potencial canal per a la desinformació i la propaganda. Un estudi publicat al setembre alertava que un de cada cinc resultats de recerca conté informació errònia. Els editors també temen que la tendència a la «tiktokificació» de les notícies pugui simplificar i trivialitzar les informacions més complexes. Per això demanen a la plataforma ser més transparents i agilitar la verificació dels seus comptes, un procés que, segons la investigació, «sembla opac i s’aplica de manera incoherent». La preocupació dels mitjans també és econòmica. De fet, alguns creuen que la creixent popularització de TikTok entre els més joves pugui soscavar el model de negoci del periodisme digital, que es basa a guanyar públic tant des de cercadors com Google com des de les xarxes socials.

TikTok capgira el món del periodisme: els menors de 25 anys s’informen a la plataforma

Mitjans de comunicació tradicionals i nous reforcen la seva presència a la xarxa social de vídeo

El més llegit