Poc abans de Nadal, Miguel Ricart, de 53 anys, tornava a l’actualitat perquè el triple assassinat d’Alcàsser complia tres dècades. Posat en llibertat després de ser detingut com a part activa d’un narcopís barceloní, el seu aspecte actual, propi de l’arquetip de carrer del toxicòman que s’arrossega, és la plasmació d’una vida en constant perdició, d’una existència a les clavegueres. A tot arreu s’ha parlat del seu comportament pertorbat després de ser posat en llibertat el 2013 per l’abolició de la doctrina Parot, quan va acabar la seva estada a presó pel triple crim d’Alcàsser. La impressió, potser, és que tant la seva fama com a cara del succés més espantós, com també l’inacabable fantasma d’Antonio Anglés (desaparegut en fuga com a probable polissó amb barco a Dublín) i els deliris mediàtics al voltant del cas l’han convertit en l’ombra d’home que és avui. Però Miguel Ricart va començar a rodar cap avall molt abans.