Sant Nicolau i el tió, junts en el Nadal dels refugiats ucraïnesos

El Nadal de Lídia Trudkova no serà gaire diferent del de l’any passat en l’àmbit formal. Nascuda a Fénevitxi, a 60 quilòmetres de Kíiv, aquesta nena de 10 anys ha vingut a Barcelona des que en tenia 6. Passava a la capital catalana tres mesos a l’any, dos a l’estiu i un a l’hivern –festes incloses–, fins que va començar la guerra. A l’abril es va instal·lar al barri de la Guineueta amb Nuria Galán, a qui diu «mare», a la casa que ja coneixia, perquè és la mateixa on ha viscut les temporades lluny d’Ucraïna tots aquests anys. El 2021, la Lídia va tornar a passar el Nadal amb la Nuria després del parèntesi de la pandèmia. Va fer cagar el tió mentre al seu país rebien els regals del conillet de la neu i de Sant Nicolau, el nom amb què allà coneixen el protagonista de la gairebé universal figura que premia els nens que s’han portat bé. Però, tot i que ho sembli, aquest any les festes no són igual per a ella. «La meva mare em va preguntar fa uns dies si volia que em guardés un regal, però li vaig dir que no», diu la nena, perquè no sap quan podrà tornar a casa. «Tinc moltes ganes de tornar-hi, però no ho faré fins que s’acabi la guerra. Fem videotrucades, però aquest desembre no tant, perquè la llum està fatal i internet també», continua. Malgrat la comprensible enyorança de la Lídia, la implicació de la Nuria i d’altres persones i famílies fa que el Nadal dels nens acollits sigui molt menys traumàtic del que es podria pensar. En aquest cas, des de l’associació És per tu han procurat que el nombre més elevat de menors possible es puguin allunyar de la tragèdia que s’ha apropiat del seu país. Tres dies amb autobús La nena es va instal·lar a Barcelona a l’abril, després d’un viatge de més de tres dies amb autobús, que va fer parades a Polònia i Alemanya. Ara ja va a l’escola amb normalitat. «Faig el mateix que els altres», explica orgullosa en un castellà gairebé perfecte, tot i que el català encara li costa una mica més. El germà de la Lídia, de 25 anys, no ha tingut tanta sort: tot i que no ha participat en la guerra, no pot sortir del país. I molta menys va tenir un oncle seu, que va morir al front el 31 de juny. Només a Catalunya, i en dades a data del 28 de novembre, 34.124 persones arribades d’Ucraïna havien sol·licitat protecció temporal a les autoritats espanyoles: 23.306 a la província de Barcelona, 5.116 a Girona, 3.760 a Tarragona i 1.942 a Lleida. Es calcula que a tot Espanya han demanat acollir-se a aquesta figura més de 140.000 ucraïnesos. D’una altra zona al nord de Kíiv pròxima a Txernòbil, d’un poblet a uns 180 quilòmetres de la capital, ve Ruslana Voloixtxuk. La seva història és semblant a la de Lídia Trudkova: cada any des d’en fa quatre passa uns mesos a Catalunya, dos a l’estiu i un a l’hivern. La Ruslana, com la Lídia, tampoc va poder viatjar el 2020 per culpa de la pandèmia de coronavirus, però sí que ho va fer l’any passat. «Sempre s’ho ha passat pipa, des del principi tenia un grup d’amics», diu Nanda Aixandri, a la casa d’Amposta (Tarragona) on s’allotjava. La família de la Ruslana va trucar plorant a la Nanda el mateix dia que va començar la guerra a Ucraïna, el 24 de febrer. «Després vam perdre el contacte i vam estar un mes sense saber-ne res. Llavors, vam voler fer-los arribar un missatge molt concret perquè es posessin en contacte amb nosaltres, vam encarregar una traducció acurada i vam intentar fer-los-hi arribar. Va funcionar: van trucar uns dies després», explica. Deu a casa El Dimecres Sant posterior la Ruslana va arribar a València, amb un avió ple de refugiats. No va arribar-hi sola: venia amb la mare, dues germanes, una tieta i un nadó d’un any i mig. «A casa vam passar de ser 4 a 10, i sense cap ajuda institucional. La gent sí que ens va portar matalassos, roba, menjar», diu la Nanda. Uns mesos després, dues de les nenes, la Ruslana i la Iaxa, continuen vivint a casa seva, mentre que la resta s’han instal·lat en una altra. Totes les menors en edat d’anar a l’escola estan escolaritzades, en part, afirma Aixandri, per la diligent tasca de Núria Marco, regidora a l’Ajuntament d’Amposta. Com a veterana en les tradicions catalanes, la Ruslana ha explicat a la resta de la família què es fa aquí per Nadal. Tot i que per als ucraïnesos tot comença una mica abans: diumenge passat [18 de desembre] ja va venir Sant Nicolau amb regals. Després també rebran la visita del Pare Noel, faran cagar el tió, escriuran la carta als Reis Mags... La Ruslana ja és una experta en tota mena de costums catalans, perquè ja es va disfressar de castanyera i de pagesa en altres celebracions locals. Quant a la naturalesa familiar de les festes, no hi ha gaires diferències entre Espanya i Ucraïna. «Ells venen a casa a sopar la nit de Nadal i també passem el dia de Nadal junts. El 26 no perquè la mare no pot: ha trobat feina en una bugaderia», explica Nanda Aixandri.

Sant Nicolau i el tió, junts en el Nadal dels refugiats ucraïnesos

Nens i grans acollits per famílies catalanes miren de mantenir les tradicions festives del seu país mentre s’incorporen a les celebracions locals

El més llegit