Victor Küppers: «Ser conformista o resignar-se és ser mediocre»

Victor Küppers és llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses i doctorat en Humanitats. Però un accident que el va postrar molt de temps al llit li va fer oblidar-se de la consultoria a la qual es dedicava professionalment i es va transformar en conferenciant d’èxit. El contracten en tota mena d’esdeveniments i omple sales parlant de la importància de la motivació, d’actitud i de lideratge. Se’l coneix com el guru de la psicologia positiva. El seu compte a Instagram @vivirconentusiasmoes suma ja més de 277.000 seguidors i els seus vídeos corren per les xarxes. Creu en la sort, tant bona com dolenta, en Messi i en Santa Teresa de Calcuta. -El seu lema és «viure amb entusiasme». ¿Quina és la recepta? -No hi ha receptes. Hi influeixen moltíssimes variables, les circumstàncies que estàs vivint, la teva genètica... Però sí que hi ha moltes coses que podem fer per afrontar la vida amb il·lusió, optimisme i alegria. Posar-te metes, enfocar-te en les coses positives, en el que està a les teves mans i cuidar les relacions amb les persones que més estimes en són algunes. -En un dels seus vídeos d’Instagram diu que els pensaments negatius no es poden evitar, però que moltes vegades són una xorrada. -El meu àmbit és la psicologia positiva, són coses de sentit comú. Els pensaments negatius venen, però has d’aprendre a gestionar-los. El que és perillós és aturar-s’hi, entrar en bucle. Llavors ve el desànim, després la tristesa i d’allà es pot passar a la depressió, que ja és una patologia. -¿I com es gestionen? -Detectant-los. Ara està molt de moda el ‘mindfulness’ i el ioga. Al final és ser conscient del que estàs pensant per canviar el pensament negatiu. No donar-hi voltes i més voltes. Existeix el dret a l’enuig, cal alleujar-se i moltes vegades en gran, però cal aprendre a passar pantalla. El teu cap és un malparit, d’acord, potser tens raó, però no pots estar tota l’estona pensant-ho perquè t’amargarà la vida. El nostre principal recurs com a persones és l’ànim. -També diu que és important diferenciar els veritables problemes de les circumstàncies adverses. -De drames n’hi ha tres o quatre, no n’hi ha més: la mort d’un ésser estimat, una malaltia terrible, quan algú no té feina o un divorci conflictiu. Tenim dret a perdre l’alegria, però fora d’aquests drames s’han de relativitzar les coses. ¿T’ha tocat una habitació interior en comptes d’una amb vistes? Doncs enfada’t, però no t’amarguis les vacances. El problema és que quan no tenim drames, les circumstàncies adverses les convertim en drames, segons els psicòlegs. -¿Necessitem tensió argumental a les nostres vides? -Totalment. Moltes vegades l’entorn t’arrossega, requereix entrenament saber diferenciar. -¿Què hem d’aprendre de la mare Teresa de Calcuta? -Els seus llibres m’han influït molt. La seva humanitat, el fet de ser amable amb la resta. És una cosa que fa que tu et sentis millor, tothom se senti millor i a sobre és gratis, quin xollo, ¿no? Som en un moment que sembla que si no hi ha espelma, encens i compliquem una mica les coses, s’han de descartar per simples. Jo recomano molt el llibre, ‘Los cinco beneficios de ser amable’, de David R. Hamilton, que demostra tot el que ens passa biològicament per ser amable. Hi ha un experiment que era: et treuen sang després de passar-te 30 minuts acariciant el teu gos i hi ha una diferència espectacular. -¿Què passa? -Es dispara la serotonina, l’oxitocina, les hormones que ens fan estar contents, i es redueix el cortisol, l’hormona de l’estrès. -Un article de The Economist, titulat ’La trampa del perfeccionisme’, deia: la societat ens bombardeja amb instruccions per ser més feliç, més ric i estar més en forma. ¿Què hi ha de dolent a ser una persona corrent? -S’ha de tenir molta personalitat (rialles). Vivim en una societat que ens diu el que hem de ser, què hem de tenir, quin és l’ideal físicament, això genera frustració i tensió en moltes persones. Jo no hauria utilitzat mai aquesta paraula però m’agrada: està bé ser corrent, normal, no deixar-te influir en un capitalisme tan salvatge. -O sigui, n’hi ha prou amb ser un de tants si ets feliç. Efectivament. El millor és escoltar-te a tu mateix, viure com vols i fer el que vols i ser feliç. Però és difícil perquè ningú viu aïllat. -També diu que la serenitat és acceptar la vida com és, no com ens agradaria. -Sí, no acceptar el que no ens agrada ens posa de mal humor, ens treu l’alegria. En psicologia positiva la paraula bàsica és ànim, tot el que sigui perdre’l va en contra nostra. Acceptar les coses com són no significa que ens hem d’alegrar de tot, hi ha el dret a l’enuig. Però és infantil i immadur esperar que sigui tot com jo vull. -En altres de les seves xerrades parla de l’experiment de la granota, en el qual fiques la granota en una olla i vas apujant la temperatura a poc a poc fins que es cou sense adonar-se’n. ¿Serenitat no equival a conformisme? Ser conformista o resignar-se és ser mediocre. En la vida al final hi ha coses que estan a les teves mans i coses que no ho estan. Pel que no està a les meves mans he de perdre poc temps i centrar-me en el que sí. Quan em conformo i em resigno, és que no faig ni el que està a les meves mans. -A més de la mare Teresa de Calcuta, li agrada Messi. ¿En què l’inspira? -Jo soc molt del Barça i ens ha donat els millors anys, és el millor de la història. M’agrada el que transmet. És una persona senzilla dins de la seva posició, va amb la nòvia de tota la vida, és familiar i no fa tant soroll com altres jugadors. -¿En quin moment fa el gir professional i es dedica a això? L’any 2003 tinc un accident de quad en un comiat de solter, fent el ximple, i em passo tres mesos a l’hospital. Jo em dedicava a la consultoria i decideixo deixar-ho. Jo crec en la sort, en la bona i en la dolenta, soc un exemple de xurra. -¿Arran de l’accident es va replantejar la vida? Més que res m’agrada llegir i com que vaig tenir tant de temps lliure em vaig dedicar als llibres d’actitud positiva. Això es va convertir en un llibre, hi va haver articles, després em va trucar una empresa per fer una conferència. Vaig tenir sort. -¿Com li va anar durant la pandèmia? Jo em passava el dia viatjant i vaig descobrir que s’està fantàstic a casa. Hi érem amb els meus fills, no va ser traumàtic, jo visc a Camprodon, un poble del Pirineu, i sortia a caminar. No em va afectar, es van disparar les conferències ‘online’, sobretot amb Llatinoamèrica, com que no m’agrada viatjar llavors els vaig dir, «ara sí». -¿No li agrada viatjar? No, tinc dos grans defectes, no m’agrada ni viatjar ni menjar, tot i que moltes vegades em tempten amb això. Em moc molt per feina i els caps de setmana m’agrada ser a casa meva. Jo amb uns espaguetis soc feliç. -De cara a l’Any Nou, ¿quina consigna els donaria als lectors d’ El Periódico? Et diré una frase de la mare Teresa de Calcuta: «Que ningú arribi mai a tu sense que a l’anar-se’n se senti una mica millor i més feliç». Crec que si tots ens l’apliquéssim ens aniria millor. Quan baixo a Barcelona al·lucino, tu t’asseus a dos centímetres d’una persona i el normal és no dir res. El pitjor és que no ens sorprèn.

Victor Küppers: «Ser conformista o resignar-se és ser mediocre».

El més llegit