¿Tenen els instituts prou recursos per ensenyar català?

Un dels espais amb què compta l’escola catalana per ensenyar l’idioma als alumnes nouvinguts són les ‘aules d’acollida’. Espais pensats perquè els nens i nenes aprenguin la llengua i puguin integrar-se a l’aula convencional amb els coneixements bàsics de l’idioma. Aquestes aules, que són un element clau per a l’ensenyament del català, són les que reben els alumnes procedents de la matrícula viva –les incorporacions amb el curs escolar començat–, fet que, com passa en les classes del carnet de conduir, fa que moltes vegades s’hagi d’anar començant de zero cada vegada que arriben alumnes nous, sigui el moment que sigui. Hi ha alumnes que no saben ni llegir ni escriure en el nostre alfabet compartint ‘aula d’acollida’ amb altres que el dominen perfectament. Moltes vegades l’únic que tenen en comú és no saber català. Segons xifres del Departament de Educació, aquest curs hi ha als instituts 423,5 aules d’acollida –aquí les mitges dotacions importen, ja que molts centres tenen dret només a mitja. És un 23% més que el curs passat, que eren 344, assenyalen des de la conselleria. Una xifra que es va revisant durant el curs, tenint en compte que es requereix un mínim de cinc alumnes nouvinguts per centre per disposar d’aula d’acollida. La pregunta és... ¿són suficients? Els docents, cada dia a la trinxera, demanen més estabilitat i més hores per poder alleugerir les motxilles d’aquestes criatures i igualar les seves possibilitats amb la resta en la mesura possible. Nou mapa lingüístic «És impossible consolidar res si cada curs has d’estar pendent de si et renovaran o no l’aula d’acollida», apunta Imma Muñoz, professora de català, que té clar que el que hauria de passar és que qualsevol centre, tots els centres, fossin una gran aula d’acollida, una cosa que, als seus ulls, no passa sempre. «El que no pot ser és que els alumnes sentin l’aula d’acollida com una raresa, com un espai en el qual passen coses rares, com parlar en català tres, quatre o cinc hores a la setmana», afegeix. Una dificultat afegida són la falta de recursos pedagògics per atendre aquesta diversitat lingüística de l’alumnat. «El que cal fer és un replantejament i revisió del model d’immersió lingüística. El mapa lingüístic ha canviat. Si abans, amb els alumnes castellanoparlants, teníem perfectament identificat que calia reforçar la essa sorda i la essa sonora i teníem materials per treballar-ho, ara, amb els alumnes d’origen marroquí, per exemple, ens trobem dificultats amb la ‘e’ i amb la ‘i’, i ens falten aquests recursos, anem descobrint aquestes situacions quan ens les anem trobant», indica Elisabet Roca, professora de català per a joves migrants tutelats en una escola d’adults. «La immersió es basava que el professor coneixia l’idioma de l’alumne [el castellà] i li podia fer una devolució, però fa anys que aquesta situació ha canviat i els professors ja no coneixen les quatre, cinc o sis llengües dels alumnes», apunta Roca. Totes les professores consultades per aquest diari coincideixen en el repte que suposa que hi hagi nois de nivells molt diferents en una mateixa aula i amb la dificultat afegida que suposa en molts casos –no en tots, els contextos de cada institut varien molt en funció del barri i el municipi– acabar convertint-se en l’únic model de llengua que tenen aquestes criatures. «Si hi hagués més recursos en comptes de mitja jornada d’aula d’acollida molts centres tindrien una jornada completa i seria com un pla de xoc per acollir els nouvinguts», apunten diverses veus. Teoria i pràctica A ulls de Carol Porta, que va arribar a Catalunya «de gran» i ha après català –però s’ha trobat «amb moltes dificultats»–, hi ha una distància sideral entre el discurs i les polítiques. «No pot ser que els dirigents polítics s’omplin la boca dient com de preocupats que estan per l’estat de salut del català, però després no posin tots els recursos necessaris perquè els joves que arriben aprenguin bé l’idioma i el sentin seu», assenyala la dona, mare en un institut públic de Barcelona. «Es culpa sempre el més feble, la cambrera que no entén el català, però no s’analitzen les causes ni es va als responsables», afegeix. En aquesta línia es pronuncia també Jesús Martín, responsable d’FP d’UGT, que insisteix en la necessitat d’oferir classes de català en els cicles formatius de grau mitjà, una de les opcions d’estudi per la qual aposten moltíssims dels joves d’origen migrant a Catalunya. Dins de les propostes per al Pacte Nacional per la Llengua presentades pel sindicat hi ha «reincorporar l’ensenyament de llengua catalana a l’FP». Necessitat de cohesió «El descens de l’ús del català entre els joves reclama estratègies de revitalització de l’ús i aprenentatge de la llengua. S’ha de recordar que el nombre d’alumnes d’origen estranger que segueixen estudis de formació professional és bastant més gran que a batxillerat i, en un país multilingüe com el nostre, incorporar la llengua catalana a l’FP inicial, l’FP per l’ocupació i l’FP contínua cohesiona socialment, evita la segregació social i facilita la integració de les persones nouvingudes», conclou Martín. Per evitar aquesta segregació social i fomentar aquesta cohesió, els centres «es busquen la vida» –direccions dixit– per trobar maneres atractives d’ensenyar el català als seus alumnes (fer-ho sexi, un altre dels grans reptes de la llengua). Els primers dies del Mundial de Qatar aquest tema es va posar sobre la taula i aquest diari ja va donar compte de la professora de català d’una escola del barceloní barri del Besòs que per acostar els seus alumnes al català –llengua que senten absolutament aliena–, els feia narrar les millors jugades dels partits del campionat en la llengua de Papasseit. Seguint aquesta mateixa lògica i compromís, Maribel Tarrés, directora de l’institut Jaume Cabré de Terrassa, exemplifica això amb un projecte sobre objectius lingüístics que ha estat preparant aquest mes de desembre amb els alumnes de quart d’ESO. «Hem organitzat un curs de català per a pares i mares que començarà aquest gener, i l’impartiran els mateixos nois de manera voluntària», relata Tarrés.

¿Tenen els instituts prou recursos per ensenyar català?

Els docents reclamen recursos pedagògics per atendre la pluralitat lingüística de l’alumnat nouvingut

Reincorporar l’assignatura de llengua catalana a l’FP de grau mitjà és una altra de les reivindicacions

El més llegit