Així era el narcopís al Raval de Miguel Ricart, l’assassí d’Alcàsser

Els veïns de Miguel Ricart sabien que aquell home d’uns cinquanta anys i d’aspecte «cansat» que vivia en el primer tercera traficava amb droga però no que va ser condemnat pels assassinats d’Alcàsser. El nom d’aquest municipi, que remet a un dels pitjors crims de la història d’Espanya, tampoc els hauria dit gaire: en aquest bloc del Raval en el qual va néixer el 1916 el poeta Lluís Gassó –segons diu una plaça penjada al costat del portal de la finca– a penes queden espanyols. Aquest diari ha parlat amb quatre veïns: una suïssa, un matrimoni albanès i, a través de l’intèrfon, un home d’accent argentí que ha preferit no fer declaracions. Al saber per EL PERIÓDICO del passat de Ricart, el rostre dels primers ha empal·lidit. A la finca tots sabien que en aquest apartament es venia droga. Ricart, com passa amb gairebé tots els narcopisos, no s’esforçava a ocultar-ho. Era un problema per a la parella d’Albània, que es va instal·lar a l’edifici fa mig any i ha conviscut des d’aleshores amb el vaivé de toxicòmans que entrava i sortien del seu apartament. També amb trucades a tota hora al timbre de compradors que, víctimes de l’ansietat, no encertaven a trobar el botó del narcopís. La dona albanesa es va creuar en una ocasió amb una jove que es punxava a l’entrada. La seva parella, un home de menys de 30 anys, ha topat amb diversos addictes implorant ajuda. «Li vaig dir [a Ricart] que fes el que volgués amb la seva vida però que en aquest edifici havíem de viure tots i nosaltres no podíem aguantar això», explica l’home albanès. «Vaig arribar a discutir amb ell», assegura, després d’observar una fotografia de Ricart i afegir que actualment presenta un aspecte una mica més envellit. Segons aquest veí, Ricart evitava el conflicte. Per més que elevés el to de la queixa, desesperat davant el rumb de l’escala per culpa dels negocis de Ricart, aquest no s’immutava. Afirma que l’assassí d’Alcàsser responia simplement amb un «tranquil, tranquil» si li demanava explicacions i també que, evitant creuar amb ell la mirada més de l’imprescindible, Ricart seguia per l’escala fins al seu narcopís, que ocupava il·legalment. Es tracta d’un domicili de doble porta. Al replà, apuntant al costat del reixat metàl·lic, havia instal·lat una càmera de vídeo. «¿I aquest home va matar tres noies»?, pregunta una vegada i una altra el veí d’origen albanès a aquest diari. «Quin fill de puta», afegeix al final. La jove suïssa, al saber que s’ha creuat per l’escala amb un veí amb el passat de Ricart, sembla molt més preocupada. Drogues per la finestra L’operació policial que la unitat conjunta dels Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Urbana de Barcelona han activat contra el narcopís de Ricart va començar dimarts poc abans de les sis de la tarda. Els policies portaven una ordre judicial i van explicar als veïns que entrarien al domicili perquè funcionava com un punt de venda al detall. Ricart i un company van mirar d’esquivar la tromba policial tirant per la finestra un estoig amb la droga i una bàscula. Els policies es van adonar de l’intent i el van desarmar gràcies a la col·laboració dels residents que els van facilitar accés al pati interior on va caure. A l’entrar al narcopís de Ricart els investigadors van trobar una xeringa carregada i preparada per ser injectada. No és una cosa freqüent. Sí que ho era el 2017, quan va esclatar al Raval el fenomen dels narcopisos en els quals traficants venien heroïna a consumidors que es punxaven al mateix domicili. Però actualment, tal com va revelar EL PERIÓDICO, els narcopisos de Barcelona han deixat de funcionar com a sales de venipunció clandestines. Al barri del Raval segueixen actius una vintena de pisos en els quals es ven droga, lluny dels seixanta que van arribar a coincidir a ple rendiment fa cinc anys. Però només en alguns els traficants consenten el consum. I sota cap concepte aquest pot ser amb agulla: ha de ser fumat. Ricart escapa a aquesta dinàmica i al seu narcopís es venia heroïna i crac i estava permès fumar i també punxar-se. Els dos homes a càrrec del narcopís van ser arrestats per tràfic de drogues durant l’operació i han passat aquesta nit al calabós de la comissaria de les Corts. Passaran a disposició judicial en les pròximes hores. O dies. El grup especialitzat en el problema dels pisos de la droga al districte de Ciutat Vella feia mesos que tenia la lupa posada sobre el narcopís de Ricart, tot i que no va descobrir que qui el dirigia era l’assassí d’Alcàsser fins fa poques setmanes, quan el va reconèixer un agent. Malgrat que va ser identificat amb el seu DNI, Ricart no va ser detingut llavors perquè no pesa sobre ell cap ordre de detenció pendent. Descobrir-ho va generar inquietud entre els policies, que han esperat l’arribada de l’ordre judicial que els ha permès finalment irrompre al narcopís de Ricart pendents que no fugís. Miguel Ricart Tárrega (Catarroja, 1969), també conegut com ‘el Rubio’, és l’únic condemnat pel triple crim de les nenes d’Alcàsser. Juntament amb Antonio Anglés, en cerca i captura des de fa gairebé tres dècades, Ricart va violar i va assassinar el 1992 Miriam García, Desirée Hernández i Toñi Gómez, tres adolescents de 14 i 15 anys que van desaparèixer quan feien autoestop al municipi valencià. Després de complir 20 anys de condemna i peregrinar per França i Madrid, Ricart es va instal·lar al Raval, per muntar un narcopís.

Així era el narcopís al Raval de Miguel Ricart, l’assassí d’Alcàsser

Ricart i el seu company van llançar la droga per la finestra quan la policia va trucar a la seva porta

El més llegit