La llei de famílies que va aprovar el Govern, en primera lectura, la setmana passada, elimina la denominació de «família nombrosa» i modifica l’actual carnet de família nombrosa per acollir més tipus de llars que podran disfrutar dels beneficis socials que fins ara s’oferien als progenitors de tres o més fills. Totes aquestes famílies passaran a dir-se «famílies amb més necessitats de suport a la criança».

Sota aquesta denominació s’integraran les 750.000 famílies que en l’actualitat tenen el títol de família nombrosa i unes 300.000 llars monoparentals formades per un progenitor i dos o més fills, que tindran els mateixos drets. Aquest col·lectiu volia que s’hi incloguessin també les famílies amb un sol fill, que conformen el 70% de les monoparentals, però la reivindicació no ha sigut escoltada, per a disgust del col·lectiu.

I la decisió governamental no compta tampoc amb el suport de la Federació Espanyola de Famílies Nombroses (FEFN), que no comparteix que s’hagi «desvirtuat el concepte de família nombrosa» i s’hagi convertit en un «calaix de sastre». «Pretendre canviar el nom del nostre col·lectiu, que està reconegut per llei des de fa 80 anys i és un reconeixement als que més fills tenen i fan una especial contribució a la societat, és un menyspreu absolut, és un atac directe a les famílies nombroses, perquè esborrar el seu nom suposa voler eliminar les famílies nombroses, esborrar-ne l’existència», ha remarcat el president de la FEFN, José Manuel Trigo, en declaracions a Europa Press.

Firmes i mobilitzacions

Al seu torn, l’associació de famílies nombroses de Catalunya FANOC ha assegurat que «incloure legalment les famílies nombroses» en un carnet anomenat «famílies amb més necessitats per a la criança estigmatitza al col·lectiu i obre la porta a la discriminació». Les dues entitats reclamen, per tant, que es creï un títol de família monoparental, amb mesures adaptades a les seves necessitats, i que es mantingui el títol de família nombrosa. Per a això, han iniciat un procés de recollida de firmes i mobilitzacions, ja que el projecte de llei podria canviar i recollir la seva proposta quan torni a ser estudiat pel Govern, després del pas pels òrgans consultius, o durant la tramitació posterior a les Corts.

La llei de famílies incorpora, a més, el grup de llars amb «més necessitats de suport» –i l’equipara en drets a les famílies nombroses– a aquelles amb dos fills on un pare o un descendent tingui una discapacitat, a les encapçalades per una víctima de violència de gènere o per un cònjuge que hagi obtingut la guarda i custòdia exclusiva sense dret a la pensió d’aliments. Així mateix, formaran part d’aquest grup les famílies amb dos fills en les quals un dels pares estigui en tractament hospitalari durant un any o hagi ingressat a la presó.

La categoria especial

Respecte a les famílies que ja estaven considerades com a nombroses, la nova llei amplia la categoria «especial» a aquelles amb quatre fills –en comptes de cinc, com fins ara– i les de tres fills dels quals almenys dos procedeixin d’un o més parts, adopcions o acolliments o guarda amb finalitats d’adopció múltiples.