L’última vegada que va veure el seu fill va ser al febrer. Es va acomiadar del Vladímir amb una abraçada ràpida, pensant que en dues setmanes tornaria a veure’l després d’un viatge a Espanya. La invasió russa d’Ucraïna ha truncat la vida de centenars de famílies, entre les quals la de Larisa Tsikalo, psicòloga que ara és una dels 21.500 refugiats que viuen a Catalunya. No veu el seu fill des de fa 10 mesos i té por per ell i per la seva mare. Feta un mar de llàgrimes, i completament emmudida, pensa en l’últim dinar de Nadal que van celebrar tots junts, amb prou feines fa un any. «El dolor és molt fort i constant, però he de viure amb això. A Catalunya me n’he adonat que, o pensava en mi i en el meu futur, o no ho aguantaria», explica Tsikalo. Ara ja entén el català i el castellà, i s’ha format per treballar com a monitora en un projecte de la Generalitat que s’ha tancat aquest dissabte. Més de 100 famílies han participat en aquest acte, a Vilanova de Sau (Osona), que es tanca amb un cap de setmana en una casa de colònies.