Atenció a la dependència

Només el 3,5% d’avis catalans tenen un cuidador públic a casa

El servei d’atenció a domicili (SAD), clau per garantir la màxima autonomia als usuaris, ofereix un màxim de dues hores al dia d’ajuda

Un informe d’Ivàlua assenyala l’infrafinançament d’aquest recurs, que té llistes d’espera, desigualtat territorial i precarietat de les seves treballadores

A1-161556456.jpg / ANNA MAS TALENS

«Estem davant un desbordament de la funció de contenció dels serveis socials. I el servei més necessari i complex que gestionen està infrafinançat, dona una atenció irrisòria i sotmet les seves treballadores a la precarietat», diu Natalia Rosetti, analista de l’Institut Català d’Evaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua). Es refereix al SAD, el Servei d’Ajuda a Domicili, un servei de cuidadors públics que ofereixen els ajuntaments a les persones dependents que viuen a casa seva però no poden valer-se per si mateixes. Fa dos anys, la Generalitat va encarregar als analistes d’Ivàlua una avaluació d’aquest servei. L’informe, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, és demolidor. Malgrat ser més que necessari que mai, té greus carències: molt poques hores d’atenció, llistes d’espera, falta de recursos, desigualtat entre comarques i precarietat laboral de les seves treballadores, majoritàriament dones. «Hi ha molt camí de millora», resumeix Mireia Borrell, analista i coautora de l’informe.