El que va patir aquell dia en una classe de tercer d’ESO dels Maristes de la Immaculada de Barcelona no va ser una cosa nova, però sí més greu. I també va ser el que va sumir la Paula en el desconsol, que no va poder continuar ocultant a casa. Va ser durant el curs escolar de 1999-2000. Les classes havien acabat i la Paula, motxilla a l’esquena, caminava a les cinc de la tarda amb la resta d’alumnes per un dels passadissos de l’escola, en direcció al carrer. Al passar per davant de la porta d’una aula buida, la van agafar per la força del braç i la van ficar en aquella classe a les fosques. «Eren els nois de la meva classe», recorda en una entrevista amb EL PERIÓDICO que té lloc en una cafeteria de Barcelona, més de vint anys després. La van acorralar en una cantonada i van començar a grapejar-la. També per dins de la roba. «Uns em subjectaven els braços per darrere perquè no pogués moure’m i els altres em tocaven», explica.