Jocs lingüístics i balls: així esquiven els adolescents la censura per parlar del suïcidi a les xarxes

«Em su1c1d4r3», així, escrit amb números, perquè els algoritmes no ho detectin. O la versió anglosaxona, «Sue of Cide», com si fos el nom d’una dona, de nou, perquè una intel·ligència artificial no sàpiga que s’està parlant de suïcidi. Un altre més: «unlive», en espanyol, «desviure». Moltes formes de parlar del mateix, de treure’s la vida, i totes amb el mateix objectiu, crear un segon llenguatge que pugui esquivar els sistemes algorítmics que bloquegen qualsevol menció a autolesions a les xarxes socials. A TikTok, per exemple, el ‘hashtag’ #pleaseunaliveme té 24,4 milions de visualitzacions. L’#unliveme, 3,5 milions. El #sueofcide, 28,9 mil. #su1c1d4r, 18,1 mil. I així, amb una tirallonga més de termes que serveixen per al mateix, «utilitzar paraules fonèticament similars que parlin del tema», apunta Ricardo de Pascual, doctor en psicologia clínica i de la salut. Un altre contingut recurrent a l’app són els balls. TikTok, que va començar com una plataforma musical, premia el contingut amb dansa. Així, alguns usuaris que decideixen explicar la seva experiència amb les autolesions ho fan a través d’un vídeo en què, seguint una coreografia de moda, sobreposen textos amb històries explícites d’autolesió i suïcidi i que, pràcticament, serveixen de guia introductòria a aquells que vulguin emular-lo. ¿El resultat? No només n’eviten la censura, sinó que serveix d’altaveu del seu missatge. La ‘tiktoker’ Kalya Williams, amb 80.000 seguidors, ha dedicat gran part del contingut del seu compte a parlar sobre la seva estada a ales de psiquiatria, sempre utilitzant aquest lèxic digital per evitar la censura. Segons assegurava en un vídeo, «utilitzar aquestes paraules falses et permet parlar del tema de manera més lleugera i restar-li importància». Afegeix, a més, que «en cap moment es promou el suïcidi, sinó que es parla de les seves conseqüències i es comparteix de manera comunitària per acompanyar aquells que estiguin en un moment d’inflexió». Parlar sense obsessionar-se De Pascual hi coincideix fins a cert punt: «L’humor és una manera important de relacionar-se amb aquestes coses», i tot i que ballar davant la càmera explicant un intent de suïcidi sembli banalitzar aquesta experiència, l’expert remarca que «és important permetre a les persones que parlin de les coses que els fan patir, d’una manera que els resulti còmoda, per més aliena o rara que ens puguin resultar». Tot i així, creu que «parlar molt d’un tema el fa important en la nostra vida» i que «allò del que més parlem, serà allò que rebi més atenció i per tant entrem en un cercle viciós que fa que parlem encara més d’això». Aquest reforç social es fa encara més palpable a TikTok. Segons un estudi conduït per la Universitat de Roma Tor Vergata, l’algoritme de l’app està dissenyat per captar l’atenció analitzant què atrapa l’usuari, tot i que no ho hagi buscat directament. Per exemple, si es fa viral un vídeo del ‘hashtag’ #su1c1d10 i aleatòriament li apareix a un adolescent a la seva pàgina principal i el mira sencer, l’algoritme entendrà que li sembla interessant, i li continuarà promocionant aquests vídeos. Al final, com concloïa l’informe, això podria derivar en conductes obsessives per part de l’usuari. Per descomptat, a TikTok li preocupa aquest contingut, especialment després que el 2021 un vídeo d’un suïcidi es viralitzés sense que cap tipus de moderador en restringís l’abast, fet que va obligar la plataforma a crear una nova política de control. De fet, el 15% del contingut eliminat diàriament és, segons les seves dades, perquè promou les autolesions. TikTok no és l’única que batalla contra aquests codis anticensura. Instagram, Facebook, YouTube i ReddIt topen amb el mateix, perquè, malgrat que si busques ‘suïcidi’, ‘depressió’, ‘anorèxia’ o ‘autolesions’ et deriven automàticament a ajuda professional, és fàcil trobar continguts similars. Fins i tot a YouTube, un dels principals problemes amb què estan topant els moderadors és que hi ha canals que, utilitzant aquests codis lingüístics, aconsegueixen monetitzar vídeos sobre el suïcidi, i es lucren amb contingut perjudicial per a adolescents. Compte amb les històries de superació Un altre problema de l’algoritme ja no és només que li costi detectar les piruetes lingüístiques dels seus usuaris, sinó que moltes vegades el contingut nociu s’amaga rere històries de superació. Per exemple, en ple ‘boom’ de la salut mental, sorgeixen comptes contra les autolesions, parlant del molt que els va arruïnar la vida intentar suïcidar-se o no tractar a temps una anorèxia o una depressió. I, tot i que a priori això sembli positiu, hi ha una competició entre aquests creadors de contingut per veure qui pateix més, i s’alimenta així, paradoxalment, un contingut que arriba a romantitzar les autolesions com a via de fuita davant una realitat cada vegada més precària per a la joventut. De fet, segons l’estudi de la Universitat de Roma, que se centrava en el cas d’una jove anorèctica que s’autolesionava, tots aquests vídeos de patiment explícit li van servir com una detallada guia amb el pas a pas a seguir, tot i que la idea original del vídeo fos alertar d’aquests perills. Expliquen les psicòlogues Núria Pomés, Alba Cobos i Cristina Domínguez, fundadores de la cooperativa de psicologia Espai Nacre, que un dels factors de risc que condueix a les autolesions és l’entorn social del jove que, davant «la creixent i insuportable angoixa social» i la percepció del futur com a una cosa cada vegada més negre, veuen el «parlar del dolor com una manera de comunicar-se entre iguals», la qual cosa pot provocar que la seva socialització orbiti al voltant del tema. Així, sumar la facilitat amb què aquesta informació esquiva la censura al còctel de la desigualtat, les polítiques públiques insuficients i el patiment generacional, genera que, com adverteixen les expertes, «les autolesions (no suïcides) estiguin en augment». Per als adults: si es detecten aquestes conductes, no hi ha una fórmula màgica per pal·liar-les, però «quan hi ha vincle i el jove se sent acompanyat i no jutjat, ho comunica relativament ràpid».

Jocs lingüístics i balls: així esquiven els adolescents la censura per parlar del suïcidi a les xarxes

A TikTok, vídeos amb coreografies de moda inclouen textos sobre autolesions que, pràcticament, són una guia introductòria

El contingut nociu, que l’algoritme no detecta, pot estar també en històries de superació que romantitzen el dolor

El més llegit