L’exitosa inserció d’Oriol Prats: feina, pis i nòvia

L’Oriol Prats té 50 anys molt ben portats. Té feina, un projecte per anar-se’n a viure pel seu compte i nòvia (l’Eva) amb qui té plans. I és feliç. Ho corrobora la seva germana Genisa, que reconeix que la família està tranquil·la al veure que l’Oriol viu la seva vida de manera autònoma malgrat la síndrome de Down. Ell és el petit de vuit germans. L’agost passat va morir la seva mare i això ha accelerat els plans perquè el petit dels Prats emprengui el vol fora de la casa familiar. El seu cas és un exemple de l’èxit de la inserció laboral de les persones amb discapacitat, cosa que actualment no està encara a l’abast de moltes persones com ell i, per tant, de les seves famílies, que viuen amb angoixa pensant en el futur que els espera als seus fills. Actualment només una de cada cinc persones amb discapacitat intel·lectual en edat activa té feina. Coincidint amb el Dia Mundial de les Persones amb Discapacitat, que se celebra aquest dissabte 3 de desembre, entitats com la Fundació Aura o Dincat han reivindicat a les administracions i a les empreses que facilitin a aquest col·lectiu l’accés a una feina, factor clau per a la seva plena inserció social. Els pares de l’Oriol, ja morts, van tenir fa 30 anys la «valentia», en paraules de Genisa Prats, de fugir de la comprensible tendència al proteccionisme i, al seu lloc, animar el seu fill cap a una vida laboral tant normalitzada com fos possible, lluny dels centres ocupacionals especials. Per això van acudir el 1990 a la Fundació Aura, que treballa amb empreses ordinàries –ordinàries en el sentit que no són específiques per a aquest col·lectiu, però extraordinàries perquè apostant per gent com l’Oriol evidencien els seus valors– per integrar laboralment persones amb discapacitat. Ho fan amb la metodologia ‘Feina amb suport’, que suposa tenir l’acompanyament d’un preparador laboral, que s’assegura que la inserció funcioni i que exerceix de mediador en cas de necessitat. En el cas de l’Oriol, aquesta figura l’exerceix actualment Emili Rodríguez. «Molt pesat», diu l’Oriol divertit davant la mirada còmplice de l’Emili. «Soc auxiliar de manteniment de les pistes al Servei d’Esports de la Universitat de Barcelona des del 1992. Tinc contracte indefinit», explica amb orgull. «Ho disfruto molt», diu. I exerceix de treballador responsable. «Per a això em paguen», diu. El bon ambient amb els companys i la flexibilitat de l’empresa l’han ajudat al llarg d’aquests anys de vida laboral. Un exemple, remarca Rodríguez, del fet que «poden treballar perfectament a qualsevol empresa». Agenda social i cultural No només el fet de tenir una feina prova la plena integració de l’Oriol, un home trempat i empàtic. La seva intensa agenda vespertina és de vertigen: participa en un taller de formació sobre economia, en un de lectura i en un altre d’estimulació cognitiva. A més, practica ioga, col·labora al butlletí d’Aura i fa teatre, una de les seves passions, des de fa 15 anys al Mas Guinardó. «I tinc nòvia», apunta. «Ens vam conèixer a Palma de Mallorca. Li agrada el teatre i l’art i junts sortim a passejar, a prendre alguna cosa o a mirar les estrelles», explica amb naturalitat. Però el projecte més immediat que té sobre la taula és llançar-se a la vida independent. S’està entrenant per a fer-ho i al febrer serà quan definitivament se’n vagi a viure sol a un pis que ha heretat. «Sol no, amb el David», aclareix. El David és el company amb qui viu en un pis d’aprenentatge; una vivenda que Aura els facilita i que comparteixen amb dos estudiants universitaris per aprendre el que és viure pel seu compte. Creure’s la inclusió La vida autònoma que porta l’Oriol, l’«aviciadíssim i estimadíssim germà petit», és una tranquil·litat per a la seva família, explica la Genisa. «El veiem feliç, amb iniciativa, entusiasmat amb la seva vida. Aquesta és la pretensió de la família», explica abans de reconèixer la «valentia» que van tenir els seus pares a l’optar per «una via normalitzada, d’inclusió real». La Genisa posa en valor el treball d’«entitats i famílies que s’han cregut la inclusió». «Hem de deixar el proteccionisme i ser a la ciutat, treballant, fent coses normalitzades, ja sigui a la feina, a l’escola o en la vida social. Ens hem de fer visibles», reivindica la Genisa utilitzant el plural inclusiu i recordant que antigament els centres per a discapacitats estaven als afores de les ciutats. Aura, entitat sense ànim de lucre fundada el 1989, col·labora amb més de 400 empreses, que han incorporat amb èxit a les seves plantilles persones amb discapacitat intel·lectual. El 85% de les persones tenen contractes indefinits. «Aquest fet demostra que la inclusió laboral és un èxit si s’ofereixen els recursos i els suports apropiats», remarquen.

L’exitosa inserció d’Oriol Prats: feina, pis i nòvia

«Hem de deixar el proteccionisme i fer-nos visibles», reivindiquen les famílies

Només una de cada cinc persones amb discapacitat intel·lectual té actualment feina

El més llegit