«Estic sola amb la meva filla i no arribo a fi de mes, però la llei de famílies no m’empararà»

María Luz Vallecinos té 51 anys i encara depèn econòmicament dels seus pares. El motiu és que va tenir una nena amb 40, gràcies a la fecundació in vitro, però després de 17 anys treballant a la Reial Federació d’Atletisme, quan la seva filla només tenia 11 mesos, va patir un ero. Des d’aleshores ha encadenat el subsidi d’atur amb feines eventuals. Ara cobren tot just 800 euros al mes, diners que se’n van íntegres a pagar les factures, per la qual cosa no pot comprar menjar fresc, ni roba nova, per no parlar de disfrutar d’unes petites vacances. «No arribo a fi de mes però, pel que s’ha anunciat, la llei de famílies no contempla les mares soles amb un fill i no tindré suport a curt termini, com sí que passarà amb les famílies monoparentals amb dos fills, que s’equipararan a les nombroses que tenen accés a un marc molt ampli i que en tantes coses vindria bé, com un accés prioritari i bonificat a campaments, transport, bo social, beques...», lamenta Vallecillos en conversa amb EL PERIÓDICO. Aquesta mare madrilenya exemplifica la difícil situació que viuen diàriament moltes de les llars formades per un sol progenitor i un fill, i als quals la llei de famílies no ofereix una protecció «suficient», segons denuncien les afectades. L’aprovació de la llei, que aquest dimarts ha sigut endarrerida de nou en un clima d’enfrontament entre PSOE i Unides Podem, equipara les llars monoparentals amb les famílies nombroses, però només si aquests consten de dos o més fills. Tanmateix, el 70% de les famílies amb un sol progenitor només tenen un fill, per la qual cosa, tret que la llei tingui modificacions abans de la seva aprovació definitiva o en la tramitació posterior, la norma els deixaria fora dels beneficis i protecció de què disfruten les famílies nombroses. El doble de pobresa Per això, la presidenta de l’Associació de Mares Solteres per Elecció, Miriam Tormo, denuncia que la llei, almenys en els termes que han transcendit, és «insuficient per corregir la situació de desigualtat i discriminació» que pateixen les llars monoparentals, que, segons les dades disponibles, tenen el doble de risc de pobresa que els biparentals. María Luz, per exemple, ha hagut d’acudir en ocasions a Càritas per disposar de menjar i ella i la seva filla «han sobreviscut» gràcies al suport econòmic dels seus pares. A l’estiu, per exemple, s’ha de traslladar a casa seva perquè no té diners per pagar un campament o un cuidador per a la nena. «I és una situació que vivim moltes», lamenta. El problema no s’ha corregit, malgrat que ja el 2008 el projecte de llei de pressupostos va apuntar la necessitat d’equiparar les famílies nombroses amb les monoparentals. El 2020, a més, es va aprovar una moció, a instàncies del PSOE, que apostava per aquesta mesura des «del primer fill», segons rememora Miriam Tormo. «Desconeixem què ha passat perquè ara no s’inclogui en la llei de famílies –afirma–. No sabem si és per motius pressupostaris, però no entenem la contradicció amb la moció i la poca altura de mires». L’ampliació de permisos Així mateix, la norma tampoc inclou cap altra de les seves principals reivindicacions: poder acumular el permís de maternitat i paternitat, perquè els seus fills gaudeixin dels mateixos drets que la resta, és a dir, de 32 setmanes de permís per nadó, que en aquest cas disfrutaria un sol progenitor. El Ministeri de Drets Socials sí que va atendre aquesta petició i ho va incorporar a l’embrió del projecte legal però, a l’esborrany final, l’ampliació de permisos no apareix; igual com l’extensió a 24 setmanes per a tots els pares per naixement o adopció, vuit setmanes més de les 16 actuals.

«Estic sola amb la meva filla i no arribo a fi de mes, però la llei de famílies no m’empararà»

Les llars monoparentals denuncien que la nova norma, que s’ha retardat de nou, no ajuda el 70% del col·lectiu

Les entitats també critiquen que el text no permeti acumular les 32 setmanes de permís per fill que tenen les famílies biparentals

El més llegit