Activistes contra la pobresa energètica: «Els talls de llum són un perill per a la salut»

«La pobresa energètica està que no perdona. Tenir fred i no poder tapar-te és massa. Les administracions han de donar mitjans i ajudes per mantenir calentona una casa». Així es presenta Encarna Contreras, afectada per la pobresa energètica i activista pel dret a la llum, l’aigua i el gas. Sap el que és no tenir llum a casa. El 2015, abans de la llei catalana que impedeix talls d’electricitat a famílies pobres, va sobreviure a dues setmanes sense subministrament elèctric malgrat que necessita dormir amb un respirador. Aquest octubre passat va aconseguir reconnectar a la xarxa una família amb tres nens a qui li va passar el mateix. «No sé de qui és l’error però sé que els que ho paguem som nosaltres. Ens hem d’informar, ens hem d’organitzar. Si no fos per l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i perquè ens ajudem entre nosaltres... encara aniríem amb espelmes a casa», explica Contreras. Amb l’arribada del fred, l’Encarna ha tornat a les bufandes. «I si tinc molt fred em poso al llit», diu. Fa cinc anys que no utilitza la calefacció i sap el que és no tenir llum i il·luminar-se amb espelmes o llanternes. «Sé que ara estic protegida i que puc utilitzar l’electricitat, però és que no tinc diners per comprar-me un calefactor ni instal·lar-me la calefacció», explica. L’Encarna és veïna de Gavà, percep la Renda Garantida i està protegida davant els talls de llum al ser considerada clienta vulnerable. Després de passar autèntiques penúries, va aconseguir condonar el seu deute endarrerit amb Endesa i accedir al bo social, que li bonifica el 40% de la factura de la llum. Però igualment nota l’escalada de preus. «L’any passat pagava 20 euros de llum, ara em venen factures de 100 euros», assenyala. No n’ha pagat ni una. Està diagnosticada d’apnea greu, i necessita un respirador per dormir. «Jo depenc de l’electricitat per viure. Sempre tens aquesta por del tall», assumeix, conscient que ser víctima de la pobresa energètica li ha passat factura en la salut. «Tinc més infeccions, pneumònies... sé que és per no tenir la meva casa a la temperatura que toca», assumeix. «Els talls de llum posen en risc la salut», rebla. Però l’Encarna no vol ser vista com una víctima de totes les pobreses. Des del 2015, que va entrar en contacte amb l’Aliança contra la Pobresa Energètica, la seva vida va fer un tomb. «T’adones que tens drets i que cal lluitar per ells, perquè ningú més ho farà. Si s’ha aconseguit la llei que paralitza els talls elèctrics, el conveni amb les elèctriques... és tot gràcies a la lluita de l’APE», explica. Dos dimarts al mes l’entitat es reuneix en assemblea per assessorar famílies afectades i ajudar-les. Ella no falla mai. Tall de llum i d’aigua En una d’aquestes trobades, que també es poden fer de manera telemàtica, es va connectar una família de Gavà (Baix Llobregat), habitual dels serveis socials, que feia tres dies que estava sense electricitat. La llar estava composta per una mare i la seva parella, amb discapacitat, amb els seus tres fills de quatre, cinc anys i sis mesos. La família està pendent d’un desnonament i d’accedir a un pis d’urgència social: tots dos s’han quedat a l’atur i no poden pagar el preu del lloguer. Va arribar un moment en què van decidir que calia deixar de banda les factures de la llum i centrar-se en les del supermercat. Endesa els va tallar la llum el 10 d’octubre. El 12 va ser dia festiu nacional, així que els serveis socials no els van atendre. L’important en aquest cas era que els tècnics municipals recordessin a l’empresa que aquesta era una llar vulnerable. Però no ho van fer. La llum no va arribar a aquesta casa fins al dia 18 d’octubre. «El que ha passat aquesta família aquests dies és massa. Semblava una casa fantasma. Ella estava amb una crisi d’ansietat... D’un dia per l’altre es van quedar sense nevera, sense llum, sense res», explica l’Encarna. Van menjar gràcies als veïns. I s’il·luminaven per la finestra perquè els nens no tinguessin por a la nit. La llum va arribar vuit dies després, i gràcies a la insistència de l’Encarna, que va assumir el cas i els va acompanyar fins a remoure cel i terra perquè recuperessin la llum. «Vam anar als serveis socials i no en vam sortir fins que ens van donar l’informe de vulnerabilitat de la família», explica. Després van anar a Endesa i van tramitar la documentació. «Aquest és un cas de negligència, són les administracions les que haurien de fer aquest treball i no nosaltres». Una setmanes després, aquesta mateixa família es va quedar sense subministrament d’aigua. L’Encarna va tornar a intervenir en l’assumpte i va resoldre el cas. Va ser un autèntic àngel de la guarda. «Si poden, tant les administracions com les companyies no fan els seus deures. Per això és important conèixer els nostres drets, reivindicar-los i lluitar-los. Ens tenim els uns als altres... És el que jo he après», rebla l’Encarna.

Activistes contra la pobresa energètica: «Els talls de llum són un perill per a la salut»

Encarna Contreras, que fa cinc anys que no utilitza la calefacció i sap el que és viure sense electricitat, lluita ara per famílies que no poden pagar les factures

El més llegit