Els tripijocs dels ‘influencers’ dels restaurants obren una polèmica a Itàlia

El primer a obrir la capsa de Pandora ha sigut el romà Alessandro Bologna, de 44 anys, ell mateix un ‘influencer’ de restaurants, cuina i gastronomia. Bologna va acudir a un restaurant de menjar de carrer que havia rebut ressenyes positives dels seus col·legues i es va gravar en vídeo criticant l’oferta gastronòmica de l’establiment. Després el va pujar al seu canal a YouTube, en el qual utilitza el pseudònim Franchino Er Criminale i té més de 200.000 seguidors. «Vull denunciar els bloguers de menjar que reben diners dels restaurants», va deixar anar, abans d’explicar que, en realitat, el fenomen dels ‘influencers’ que fan publicitat a les xarxes a canvi de diners amaga fraus gegants. Va passar a principis d’aquesta setmana i des d’aleshores, a les xarxes socials i a la premsa italiana, s’han multiplicat els missatges de propietaris de restaurants que donen la raó a Bologna. «¿Vols tenir visibilitat a les xarxes socials? Llavors has de pagar. Això ens diuen», ha explicat un d’ells. Altres –la majoria sota anonimat– han dit haver sigut víctimes de veritables xantatges. «Són joves amb menys de 30 anys, majoritàriament són dones, i tenen zero coneixements», ha coincidit el crític gastronòmic Valerio Massimo Visitin, un dels grans experts en alimentació a Itàlia. Tanmateix, «els restaurants són còmplices, paguen per aquests suborns dels ‘influencers’, que en veritat són anuncis encoberts», ha advertit Visitin. Investigació en marxa El cas ha provocat tal enrenou al país transalpí que la Guàrdia de Finances italiana, la policia que s’ocupa dels delictes financers a Itàlia, ha decidit obrir una investigació, segons ha informat el diari ‘La Repubblica’. L’objectiu és indagar sobre els mètodes que utilitzen els ‘influencers’ per acaparar clients, però també les seves maneres de presentar les ressenyes que escriuen i publiquen a canvi de remuneracions de vegades també molt elevades. El problema és també jurídic perquè la publicitat encoberta no és legal a Itàlia. De fet, promocionar productes o serveis sense que l’espectador sigui conscient que es tracta de publicitat «pot costar molt car, amb multes de fins a 5 milions d’euros», ha explicat l’advocat Massimiliano Dona, president de l’Associació Nacional de Consumidors. Tanmateix, segons Dona, la qüestió és que en aquest tipus d’iniciatives participen més subjectes, no només el propietari del restaurant i l’‘influencer’. «També treballen les agències (a les quals pertany l’‘influencer’) i les plataformes en què aquests continguts són publicats», ha dit, a l’assenyalar que per això l’Autoritat de Competència hauria d’establir les responsabilitat de cada un. Indústria milionària L’assumpte tampoc és fútil en un país com Itàlia, en el qual la indústria alimentària és un negoci de milions d’euros. En concret, d’acord amb l’Associació de productors agrícoles Coldiretti, el menjar equival a un quart del PIB italià, per un valor d’uns 575.000 milions d’euros el 2021. Una xifra que va créixer un 7% respecte a l’any anterior, i que correspon a la feina de 4 milions de treballadors empleats en 740.000 empreses agrícoles, 70.000 indústries i 330.000 restaurants. Tant és així que sobre l’assumpte últimament també ha intervingut la política, de moment sobretot per denunciar la publicitat d’‘influencers’ que promouen aliments i begudes insans. «Fa falta una legislació especifica que disciplini el fenomen del màrqueting dels ‘influencers’», ha dit l’eurodiputada Mara Bizzotto, al suggerir que les actuals lleis no són suficients.

Els tripijocs dels ‘influencers’ dels restaurants obren una polèmica a Itàlia

El bloguer Alessandro Bologna ha destapat la publicitat encoberta i els xantatges darrere de certes ressenyes gastronòmiques

La Guàrdia de Finances ha obert una investigació sobre els mètodes que utilitza el col·lectiu per acaparar seguidors

El més llegit