El crac, la droga que ha ocupat els narcopisos: més destructiva que l’heroïna i la cocaïna

La Cristina va sobreviure a l’addicció a l’heroïna, però es va veure arrossegada pel consum de crac. Durant gairebé dues dècades de vida drogodependent, aferrada a l’agulla del cavall, la Cristina va seguir sent capaç de treballar, de mantenir una higiene personal, de cuidar-se d’uns vincles afectius i, sobretot, de procurar-se un sostre sota el qual passar les nits. Però el crac va esborrar per complet l’estreta línia que la separava de l’abisme. En el testimoni que va prestar a EL PERIÓDICO recentment, la Cristina, d’origen romanès i de 38 anys, parla amb dificultats per vocalitzar, com si tingués son, però sense embuts sobre què significa estar enganxat a aquesta droga que s’obté a partir de la base de la cocaïna. El seu cas pot sorprendre a una societat que té present el devastador mal que suposen les xeringues d’heroïna –després de les epidèmies dels 80 i 90–, però ignora que el crac, que s’associa a la perifèria afroamericana dels Estats Units, també atrapa ciutadans de Catalunya, tot i que continuen sent persones establertes en els marges socials. «És pitjor que el cavall», avisa Cristina. Droga de l’exclusió Segons dades de la narcosala de Baluard de Barcelona, l’única que disposa d’un espai per fumar crac a la ciutat –a Catalunya només n’hi ha una altra de característiques similars a Lleida–, el 2019 es van registrar més de 8.000 visites. El 2020 hi va haver més de 9.000 persones que van acudir a aquesta sala del districte de Ciutat Vella. El 2021 ja en van ser gairebé 10.000. El 2022, en un recompte que s’atura a l’octubre, les visites ateses sumen 8.486. El consistori reclama que s’inverteixin recursos en altres zones del país per atendre els consumidors. Fonts de l’àrea de Salut de l’Ajuntament de Barcelona insisteixen que el consum de crac es manté estable a la ciutat. El fet que s’incrementin les atencions, afirmen, no necessàriament implica que pugi la xifra d’addictes: pot ser que hagi augmentat la proporció de toxicòmans que acudeixen a aquest centre. El perfil d’aquestes persones, detalla un portaveu, en la mateixa línia que la Cristina, es correspon amb el de persones «en risc d’exclusió social» que esquiva els serveis sanitaris. O, en paraules de la Cristina, que s’han rendit perquè en tenen tanta addicció que «ja no hi ha futur». «El crac m’està menjant les neurones. En aquests quatre anys només he estat dos dies sense fumar i va ser perquè em van ingressar a l’Hospital del Mar», explica la Cristina, que recorda que al despertar, després d’aquelles 48 hores sense consumir, va descobrir que estava molt bruta i que tenia les ungles negres. «Vaig pensar: he de buscar feina i arreglar-me, però vaig sortir, vaig fumar la primera pipada, em vaig oblidar de les ungles i de la feina i vaig tornar a començar». Base de la cocaïna El crac s’obté al barrejar la base de la cocaïna amb bicarbonat sòdic o amoníac. Es formen uns vidres o pedres que a l’entrar en combustió crepiten. D’allà surt el seu nom. Es fuma en pipes o en catximbes domèstiques que es fabriquen a partir d’ampolletes de plàstic d’aigua mineral a les quals se’ls empelta un tub de plàstic –sovint és el cos d’un bolígraf Bic–. Al coll de l’ampolla es col·loca un tros de paper d’alumini foradat sobre el qual es col·loca la dosi de crac, s’encén i s’aspira pel tub de plàstic, que permet inhalar els vapors tòxics de la combustió. «Puja molt ràpid i provoca una gran estimulació. Però també baixa molt ràpid. Com passa amb les drogues que actuen d’aquesta manera, generen una gran addicció», explica Mireia Ventura, directora d’anàlisi de drogues d’Energy Control. «Fa temps que es consumeix a Catalunya però no és un fenomen comparable al dels Estats Units, perquè es manté associat a gent molt vulnerable. No és una droga recreativa que prenen els joves de festa», analitza. El perill del crac, explica Ventura, és que, atesa la seva capacitat addictiva, pot provocar que s’acabi consumint molt. Abusos sexuals La Cristina viu al Raval perquè hi ha narcopisos, que per ella són pisos normals tot i que plens de gent «amb ampolles a la mà per consumir crac». Com va avançar aquest diari, els pocs narcopisos que continuen consentint el consum de droga al seu interior el limiten a la inhalació de cocaïna, heroïna i, sobretot, crac. Per això s’han convertit en llocs infestats d’ampolles plàstic. Per la Cristina, més que un pou de degradació en els quals la condició de dona l’exposa a patir abusos sexuals, són un lloc on es quedaria a viure si ho pogués fer. Per no haver de sortir al carrer a buscar diners prostituint-se. Mig gram de cocaïna o heroïna ronda els 30 euros, segons els consumidors entrevistats. El preu del crac és superior, ja que mig gram oscil·la entre els 40 i els 45 euros. «Si vaig amb 20 euros a un narcopís tinc per fumar només mitja hora com a molt. I no tinc paciència i vull sortir a buscar diners per continuar consumint», explica la Cristina. És un cicle «sense fi» del qual aquesta dona ja ha perdut l’esperança d’escapar. «I la majoria està com jo», adverteix.

El crac, la droga que ha ocupat els narcopisos: més destructiva que l’heroïna i la cocaïna

El consum s’estén entre toxicòmans en risc d’exclusió social

El més llegit