Hi ha una pregunta que resumeix la situació i posa sobre la taula tota una cadena d’injustícies: «¿Quantes escoles porteu?». És una de les frases més repetides entre les famílies que participen en grups i associacions de víctimes d’assetjament escolar o de nens que pateixen trastorns de l’aspecte autista, un col·lectiu molt vulnerable al ‘bullying’. I no és una pregunta casual. Tot i que no hi ha estadístiques ni cap lloc en què quedi registrat que el motiu de la baixa sigui una situació d’assetjament, les famílies denuncien que la resolució d’aquestes situacions sol acabar amb el canvi d’escola per part de la víctima per evitar que continuï exposada al patiment, i això moltes vegades els nens ho reben com un doble càstig: ¿per què he de ser jo qui marxi? A més, el trasllat invisibilitza el problema –davant la resta de companys és com si desaparegués– i dificulta el procés de reparació necessària per a la víctima.