Hi ha una pregunta que resumeix la situació i posa sobre la taula tota una cadena d’injustícies: «¿Quantes escoles porteu?». És una de les frases més repetides entre les famílies que participen en grups i associacions de víctimes d’assetjament escolar o de nens que pateixen trastorns de l’aspecte autista, un col·lectiu molt vulnerable al ‘bullying’. I no és una pregunta casual. Tot i que no hi ha estadístiques ni cap lloc en què quedi registrat que el motiu de la baixa sigui una situació d’assetjament, les famílies denuncien que la resolució d’aquestes situacions sol acabar amb el canvi d’escola per part de la víctima per evitar que continuï exposada al patiment, i això moltes vegades els nens ho reben com un doble càstig: ¿per què he de ser jo qui marxi? A més, el trasllat invisibilitza el problema –davant la resta de companys és com si desaparegués– i dificulta el procés de reparació necessària per a la víctima.
Educació a Catalunya
«I tu, ¿quantes escoles portes?»: les víctimes de ‘bullying’ exigeixen no ser elles qui canviïn de centre
Les famílies denuncien que la solució a l’assetjament no pot implicar que sigui la víctima qui deixa el centre, un canvi que es rep com un doble càstig
«Les escoles solen seguir la màxima que els draps bruts es renten a casa; el secretisme és brutal i això no hi ajuda», apunta López Tolosana

Temes:
Educació Assetjament escolar Nens Educació a Catalunya Col·legi Mares, pares i nens Família Adolescents
El més llegit
- ¿Quants diners s'emportaria el Barça per guanyar la Lliga?
- ¿Quantes hores has de dormir si vius a Catalunya? La Universitat de Columbia ho revela
- Catalunya vol incorporar 200.000 migrants al mercat laboral amb el nou reglament d’estrangeria
- Barcelona estudiarà la viabilitat de reobrir la ‘platja de l’Eixample’ el 2026
- Mort dels germans d'Amer: un va matar a l'altre i després es va suïcidar