El temps es desvincula de la rotació de la Terra

La setmana passada es va obrir la porta a un canvi històric: desvincular la mesura del temps de la rotació de la Terra, el ritme del dia i de la nit que l’ha determinat durant mil·lennis. L’Oficina Internacional de Pesos i Mesures (BIPM) va resoldre que a partir del 2035 no afegiran més segons al temps universal. Aquests segons ‘intercalars’ s’han anat afegint per sincronitzar el temps universal (UTC) amb la rotació de la Terra. Des dels anys 70, s’hi han afegit 37 segons. L’UTC segueix el ritme dels rellotges atòmics, que és invariable. Al contrari, la rotació de la Terra té irregularitats. Per això, amb el pas d’anys, el migdia UTC es va allunyant del migdia astronòmic (el zenit del Sol). Els segons intercalars corregeixen aquesta desviació. Però també destorben els sistemes de posicionament global (GPS) i obliguen els gegants de la computació a fer correccions en els seus algoritmes. Per això, algunes organitzacions s’han despenjat del temps universal i segueixen una gamma d’horaris alternatius. Per posar-hi una mica d’ordre, la BIPM ha decidit que deixarà d’afegir-hi segons. Només Rússia i Bielorússia s’hi han negat, perquè volien més termini per adaptar-s’hi. ¿Per què la Terra és un mal rellotge? Fins als anys 60, el segon es definia com una determinada fracció d’un dia, o sigui d’una rotació completa de la Terra. Però després va passar a definir-se com un cert nombre d’oscil·lacions de la radiació emesa per un àtom de cesi en un rellotge atòmic. És una mesura molt més estable. «La rotació de la Terra s’alenteix en un mil·lisegon per segle, per la fricció de les marees», explica Carme Jordi, astrònoma de la Universitat de Barcelona. També hi ha canvis estacionals associats amb la temperatura del mar i l’atmosfera i esdeveniments com terratrèmols, volcans o moviments sota de l’escorça. Per ajustar aquests canvis irregulars i imprevisibles al ritme inexorable dels rellotges atòmics, no es pot aplicar una correcció sempre igual, com la d’afegir un dia al mes de febrer els anys de traspàs. Des dels anys 70, l’organització astronòmica IERS monitoritza quan es generen prou desviacions com per afegir un segon al temps universal. «En aquells anys, la navegació encara utilitzava el sextant, que necessita que l’hora estigui alineada amb la posició de la Terra», explica Patrizia Tivella, directora de la secció de temps de la BIPM. ¿Quins problemes donen els segons intercalars? Les coses van començar a complicar-se amb el naixement del GPS. Els satèl·lits del sistema se sincronitzen amb rellotges atòmics i els seus responsables es van negar a pertorbar aquest equilibri afegint segons. Des d’aleshores, van aparèixer diverses escales de temps. «En alguns mòbils pots escollir l’hora UTC, la GPS, la Galileu, la Glonass, etcètera», explica Tivella. La més popular, la GPS, té 18 segons de diferència amb la universal. A més, està controlada pel Departament de Defensa dels Estats Units. «Per culpa dels segons intercalars s’està perdent la universalitat de l’UTC», afirma Héctor Estéban, cap de la secció d’hora del Reial Observatori de l’Armada a San Fernando. En l’àmbit de la computació, també es necessita un temps sense sobresalts. Ho precisen les finances, l’intercanvi d’electricitat, o el comerç electrònic, que realitzen moltíssimes operacions per segon. A més, cada organització afegeix el segon intercalar quan vol. Google, per exemple, va arribar a alentir els seus rellotges interns, per escampar el segon addicional al llarg d’un dia i no haver d’afegir-lo. Tivella ha documentat diverses fallades a internet (fins i tot una en un sistema de control de vol), degudes als segons intercalars. En astronomia, els segons intercalars compliquen el seguiment de certs satèl·lits i la interpretació de dades històriques. «En la pràctica sempre sorgeixen problemes. Quan el BIPM va prendre la decisió un company em va escriure: ¡Al·leluia!», afirma José Carlos Rodríguez, astrònom de l’Institut Cartogràfic Nacional. ¿Qui s’oposa a la seva supressió? El consens és gran, però no han faltat els recels. El Regne Unit s’hi va resistir durant anys, perquè el nom popular del temps universal, Greenwich Mean Time (GMT), recorda l’observatori britànic en el qual es va definir. Després, les finances el van fer canviar d’idea. Rússia, per la seva banda, va demanar al BIPM el 2020 que li donessin 15 anys per adaptar el Glonass. La data del 2035 ve d’aquesta petició, assegura Tivella. Tot i això, l’estiu passat, en plena guerra d’Ucraïna, va informar que demanava una extensió fins al 2040, que els altres estats no li van concedir. ¿Què passarà a partir d’ara? La dessincronització entre temps universal i rotació de la Terra no es notarà a l’instant. Perquè s’hi registri un desajust d’un minut caldrà esperar un segle. Un d’una hora necessita alguns mil·lennis. «Ja ara el migdia de Polònia és més o menys a una hora de diferència del migdia d’Espanya», observa Tivella. Si encara hi hagués humans en aquell temps, podrien afegir una hora intercalar de cop, o saltar-se l’hora legal, conclou la investigadora.

El temps es desvincula de la rotació de la Terra

A partir del 2035, es deixaran d’afegir al temps universal uns segons extra necessaris per sincronitzar-lo amb la rotació de la Terra; els efectes no es notaran fins d'aquí a mil·lennis

Els segons intercalars són un mal de cap per als gegants de la computació i els sistemes GPS. Rússia hi va votar en contra.

El més llegit