Alts costos energètics

Neu artificial a les estacions d’esquí: ¿és sostenible en època de sequera?

El sector defensa que els complexos hivernals «tenen un sistema de basses d’emmagatzematge i, per tant, no consumeixen l’aigua de la xarxa de subministrament», mentre que els ecologistes denuncien «obscenitat» i «falta de transferència»

ANNA BERGA/ACN

Plou sobre mullat al Pirineu, o ni això: la neu es fa pregar i l’inici de la temporada d’esquí és imminent. De fet, comença aquest cap de setmana, però només una de les 16 estacions que hi ha a Catalunya obrirà els remuntadors. És el cas de Baqueira Beret, a la Vall d’Aran, tot i que tampoc pot presumir de tenir una gran capa blanca: només té 36 quilòmetres esquiables de 170. Això sí, no llueix esquelètica, tal com passa en els complexos del vessant oriental, on han postergat l’inici, de moment, fins al 2 de desembre. Una cosa inaudita i, sobretot, preocupant, ja que el sector de l’esquí és el principal motor econòmic de la regió. Per salvar la situació (i el Pont de la Puríssima), les estacions fabriquen neu artificial. Això quan Catalunya viu un episodi de sequera que sotmet el 80% de la població a restriccions en el consum d’aigua. Els ecologistes es posen les mans al cap i demanen al Govern que prohibeixi la producció de neu amb canons.