¿Èxit o fracàs? El balanç final de la cimera del clima de Sharm al-Sheikh

Sharm al-Sheikh ha segellat un pacte agredolç. D’una banda, la cimera del clima d’aquest any ha aconseguit crear el primer fons especialment dedicat a pal·liar les pèrdues i danys del caos climàtic a les zones més vulnerables del planeta. Però d’altra banda, la declaració final d’aquesta trobada no ha aconseguit ni reforçar el compromís amb les retallades d’emissions ni dibuixar el clar final dels combustibles fòssils. Aquesta és l’ambivalència que per a uns significa el fracàs de la cimera i per a d’altres apunta a un èxit a mitges. O a un pas massa petit per fer front a una cosa tan gran com l’avanç de la crisi climàtica. El balanç final de la cimera del clima de Sharm al-Sheikh depèn, en gran part, de l’acord concret que es miri. La creació del nou mecanisme econòmic per ajudar les principals víctimes de la crisi climàtica ha sigut definida com el gran (per no dir l’únic) èxit d’aquest esdeveniment. «Han sigut més de trenta anys de lluita que per fi s’han materialitzat», ha destacat Molwyn Joseph, ministre de Medi Ambient d’Antigua i Barbuda i president de l’Aliança de Petits Estats Insulars (AOSIS). «Abans d’aquesta cimera, el debat sobre pèrdues i danys ni tan sols era a l’agenda. Amb la firma d’aquest pacte estem fent història», ha afegit Mohamed Adow, de la plataforma ecologista Power Shift Africa. L’embranzida d’aquest nou fons ha sigut molt aplaudit, però el detall sobre el seu recorregut no tant. Sobretot perquè, segons recull el pacte final, Egipte només posa en marxa la idea però delega l’execució definitiva en la cimera de l’any que ve a Dubai (COP28). Serà llavors quan es reobri el debat sobre qui, com i en quina proporció ha d’aportar diners a aquest fons i quins seran els països que se’n puguin beneficiar. «Queda molta feina per fer. No tindrem justícia fins que els diners comencin a fluir cap a les comunitats vulnerables», destaca l’activista ugandesa Vanessa Nakate. Ambició climàtica El punt que ha aconseguit més crítiques és la falta d’avanços en el compromís global per reduir emissions. Europa s’ha mostrat particularment crítica amb el pacte segellat aquest diumenge. El vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans, ha afirmat estar «decebut» amb el redactat final del text. En part per la falta d’un «missatge més fort». I en part, per haver «perdut l’empenta» aconseguida a Glasgow. En aquesta mateixa línia s’ha pronunciat la vicepresidenta espanyola, Teresa Ribera. «L’acord de Sharm al-Sheikh ha aconseguit posar molt poc més sobre la taula. Continuem avançant en temes de mitigació, però molt per sota de les nostres expectatives», ha afirmat a les portes del plenari. La falta d’avanços en el compromís global per reduir les emissions també ha sigut durament criticada pel secretari general de les Nacions Unides, Antonio Gutérres. «Aquesta cimera acaba amb moltes tasques pendents. Ja som a mig camí entre l’Acord de París i la data límit del 2030 i encara necessitem posar fil a l’agulla per reduir les emissions de manera immediata», ha declarat Gutérres després de la publicació de l’acord de Sharm al-Sheikh, lamentant que aquest debat «no s’ha abordat com tocaria» en la cimera d’aquest any. Tot apunta que gran part d’aquest debat es podria haver vist influït pel ‘lobby’ dels combustibles fòssils, que segons alguns càlculs hauria enviat més de 600 delegats a la cimera del clima d’aquest any. Són moltes les veus que denuncien la pressió que hauria exercit aquesta indústria per diluir alguns missatges (com el llenguatge per parlar de la progressiva reducció del carbó) i eliminar-ne molts altres (com els relatius al final de les explotacions). «La presidència egípcia ha elaborat un text que protegeix clarament els productors de petroli i gas, així com la indústria dels combustibles fòssils. Aquesta tendència no pot continuar en la cimera de l’any que ve dels Emirats Àrabs Units», ha alertat Laurence Tubiana, de la Fundació Europea del Clima. L’altra gran crítica a aquesta cimera apunta directament els organitzadors. En primera instància, segons indiquen fonts pròximes a les negociacions, perquè va faltar la feina de diplomàcia prèvia en l’arrencada de l’esdeveniment. I finalment, per l’absència de lideratge a l’hora de guiar les converses de la cimera. La ministra alemanya d’Afers Exteriors, Annalena Baerbock, ha acusat la presidència egípcia de «deficiències organitzatives» i d’«obstruir els debats». El resultat final de la cimera, segons Baerbock, només ha sigut possible gràcies a una «aliança internacional que ha evitat el fracàs total». Falta de coherència El fet que la resolució final de Sharm al-Sheikh barregi l’èxit del fons solidari i el fracàs de l’ambició climàtica és, en si mateix, un símptoma de la falta de coherència del pacte. Dissabte, en la recta final de les negociacions de la cimera del clima, una coalició d’una seixantena de països de tot el món es va pronunciar públicament per defensar que l’objectiu dels 1,5 graus també és un reflex dels compromisos de solidaritat climàtica. En aquest sentit, van argumentar que de poc serveix crear un fons per fer front als estralls climàtics al sud global si paral·lelament no es dissenyen mesures per evitar que la crisi climàtica vagi a més. «La cimera de Sharm al-Sheikh es pot haver acabat, però la lluita per un futur segur no», ha destacat la jove activista mediambiental kenyana Elizabeth Wathuti. Després del tímid èxit i els grans fracassos de la cimera egípcia d’aquest any, els moviments ecologistes reclamen redoblar la pressió per continuar impulsant la lluita davant la crisi climàtica. «No tenim temps per perdre. És ara o mai», han alertat els últims activistes presents als passadissos de la cimera de Sharm al-Sheikh.

¿Èxit o fracàs? El balanç final de la cimera del clima de Sharm al-Sheikh

L’acord final posa en marxa un nou fons per fer front als estralls climàtics al sud global, però no aconsegueix reforçar el compromís per frenar l’avanç de la crisi climàtica

Europa es mostra decebuda amb el redactat final del pacte

El més llegit