Un equip de respiració defectuós deixa sense aire un bomber durant un foc a Olot

La crisi dels Equips de Respiració Autònoma (ERA) dels Bombers de la Generalitat amenaça de reobrir-se novament, per a inquietud dels funcionaris d’emergències que senten la seva integritat una altra vegada compromesa, i per a la Conselleria d’Interior, que havia acabat de revisar els 1.720 equips després de la problemàtica generalitzada que va destapar EL PERIÓDICO a principis d’any. A la regió de Girona han fallat dos d’aquests equips, que els funcionaris utilitzen per poder treballar en atmosferes perjudicials, amb només cinc dies de diferència. Un bomber d’Olot va resultar ferit lleu a l’intoxicar-se en un incendi declarat en un aparcament el passat 10 de novembre perquè va fallar el seu equip de respiració, segons les fonts consultades per aquest diari. I durant la matinada d’aquest dimecres ha fallat el manòmetre d’un segon bomber que es trobava en una intervenció a Celrà (Girona). Malgrat que els sindicats creuen que hi podria haver un cas anterior al d’Olot, i que hauria patit un voluntari durant l’estiu, el del 10 de novembre és el primer episodi reconegut per la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments en el qual un bomber de la Generalitat ha resultat ferit per culpa d’un ERA defectuós. Segons Interior, entre juliol del 2021 i març del 2022 es van detectar fallades a 16 equips, tant en entrenaments com en serveis de guàrdia, però no constaven ferits. El mal funcionament es produïa al manòmetre, l’instrument que mesura l’aire disponible per al bomber i que avisa abans que s’acabi. Per motius no aclarits els manòmetres van començar a congelar-se. El risc residia que els bombers podien quedar-se sense aire durant un sinistre sense que sonés cap alarma, cosa que obligaria els funcionaris a treure’s la màscara i respirar a pulmó, estiguessin envoltats de fum o immersos en una fuga química. Això és el que ha ocorregut a Olot. El bomber d’Olot es trobava treballant amb un company en l’incendi declarat en un aparcament en el qual cremaven tres vehicles. El fum era molt dens, com acostumen a ser-ho els focs de vehicles en espais tancats. L’última mort d’un bomber de la Generalitat, Joan Liébana, es va produir el 17 de juny del 2021 precisament en el sinistre d’una nau industrial de Vilanova i la Geltrú per la combustió d’alguns cotxes. Quan el bomber d’Olot i el seu company van ser rellevats per un segon equip per prosseguir amb els treballs d’extinció, es va quedar sense aire sense que sonés l’alarma del manòmetre. Va haver de treure’s la màscara i respirar fum. Per fortuna es trobava ja a prop de la sortida de l’aparcament. Va ser atès per una ambulància del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), estabilitzat amb oxigen, i va poder reincorporar-se a la feina sense necessitat d’ingrés hospitalari. Malgrat que s’havia quedat sense aire, el manòmetre del seu equip continuava indicant ‘60 bar’. La greu anomalia que es va detectar fa mig any i que va obligar a comprar-ne 400 nous ERA consistia que es congelava el manòmetre. La principal hipòtesi per explicar per què es congelava va ser que alguns compressors –les màquines que omplen d’aire les ampolles– estaven introduint humitat i que aquesta, a causa del fred que produeix l’alliberament d’oxigen comprimit, se solidificava. Els Bombers investiguen ara si aquest manòmetre del bomber d’Olot també s’ha congelat o ha fallat per altres causes. L’incident de Celrà Un bomber del parc de La Pera (Baix Empordà) es trobava aquest dimecres treballant al foc d’una vivenda al nucli antic de Celrà. Quan les flames havien sigut extingides, i es trobava comprovant les condicions de l’aire amb un detector de gasos, el manòmetre del seu equip va fallar. Indicava diferents pressions i confonia el bomber, que va haver de deixar la tasca i sortir a l’exterior. L’equip d’aquest funcionari també està en revisió. Un dels principals obstacles amb els quals va topar Interior per afrontar aquesta problemàtica, que alguns comandaments de la cúpula del cos van mirar d’ocultar tant a sindicats com a la mateixa Conselleria, va ser que no s’havia respectat la traçabilitat dels equips i no resultava possible saber a quin compressor s’havia recarregat cada unitat. Això ara és diferent, remarquen fonts dels Bombers. Després de la crisi dels ERA, lnterior va externalitzar el manteniment dels ERA a l’empresa Airbox i també la recàrrega de les ampolles. L’equip del bomber d’Olot va ser recarregat per Airbox i també revisat per l’empresa esmentada. Els sindicats han sol·licitat que la revisió dels ERA defectuosos no corri a compte d’Airbox. La Conselleria confia que els dos incidents no es repeteixin novament. Els bombers, per la seva banda, que continuen prenent les precaucions possibles abans d’entrar a un foc equipats amb respiradors –després de la mort de Joan Liébana i la crisi dels ERA–, exigeixen que s’aclareixi al més aviat possible què ha passat en el foc d’Olot.

Un equip de respiració defectuós deixa sense aire un bomber durant un foc a Olot

El funcionari va haver de treure’s la mascareta i respirar fum tot i que es va recuperar poc després amb l’oxigen d’una ambulància

És el primer ferit per una fallada als equips d’aire, que han sigut revisats, després de desenes d’avisos en entrenaments i sinistres

El més llegit