Esperpent a Sharm al-Sheikh: un dia en la cimera del clima que sembla un festival

Vista des de dins, la cimera del clima de Sharm al-Sheikh és fins i tot més caòtica del que sembla des de fora. L’esdeveniment, de fet, recorda més un festival de música que una trobada diplomàtica per discutir les polítiques que marcaran el futur del planeta. L’exterior del recinte que acull l’esdeveniment està adornat amb llums de colors, rètols de neó i estands de menjar sempre atapeïts de cues. A l’interior, a la zona de pavellons, cada país desplega el seu petit escenari per parlar de la seva agenda climàtica. I com si d’un festival es tractés, milers de persones han viatjat fins a la ciutat egípcia per escoltar a primera fila el so dels seus ‘cap de cartell’. Els dies a la cimera del clima de Sharm al-Sheikh són com a mínim esperpèntics. A l’entrada del recinte, just abans dels controls de seguretat i la taula d’acreditacions, cada dia des de fa ja una setmana es pot veure un grup d’activistes cridant a ple pulmó el lema «Let’s get vegan» («Fes-te vegà»). El líder dels càntics llueix un elegant vestit negre, una camisa ben cordada i un peluix d’un pollastre al cap. L’acompanya una altra activista vestida com una vaca que sosté un cartell de «Don’t eat me» («No em mengis») i un grupuscle de manifestants amb enormes pancartes que vocifera durant hores i hores la mateixa frase en bucle. Una vegada dins la cimera, el panorama és el següent. El recinte acull desenes, per no dir centenars, d’esdeveniments simultanis. Mentre en una sala es discuteix sobre com fer front als estralls climàtics, a la del costat se celebra un petit convit amb menjar, música i fins i tot actuacions en directe. Aquest dimarts al matí, just en el moment en què Europa anunciava el seu pla per retallar encara més les seves emissions de gasos amb efecte hivernacle, al pati central de la cimera un os polar, un plàtan gegant, un grup d’activistes ‘crossfiters’ i un científic amb afició al rap cantaven una versió ecologista d’‘I need a hero’ de Bonnie Tyler. Polseres i ‘souvenirs’ Com si es tractés d’un festival, aquest any en la cimera del clima es poden veure moltes polseres de colors als canells dels assistents. En aquest cas, aquestes insígnies no serveixen per saltar-se les infinites cues que, per cert, també envaeixen les parades de cafè, les casetes de menjar ràpid i l’entrada dels (pocs) lavabos del recinte. Es tracta de les polseres que entreguen els ‘resorts’ turístics de la zona per identificar els seus hostes i que, al seu torn, serveixen per recordar que l’esdeveniment diplomàtic més important de l’any sobre crisi climàtica se celebra en una metròpolis turística que ha desplegat mil piscines al desert. Aquesta última cimera del clima, com tot bon espectacle que es preï, també té la seva tirallonga de ‘souvenirs’ excèntrics. Un dels més estesos són els brics blaus d’«aigua mineral alcalina» que els organitzadors reparteixen de manera gratuïta per apaivagar la calor del desert. Els envasos, d’un distintiu color blau, destaquen en grans lletres les característiques ‘ecofriendly’ del producte i, en un cos més petit i discret, afegeixen que es tracta d’aigua recollida als Alps italians, envasada en un poble a prop de Milà i que ha recorregut més de 3.000 quilòmetres de distància fins a arribar a Sharm al-Sheikh. Impossible reciclar Però no tot el que passa a Sharm al-Sheikh s’assembla a un festival. Aquest any, per exemple, el recinte que acull la cimera del clima amb prou feines té contenidors de reciclatge. Els que hi ha se situen a les zones obertes del recinte i, en el millor dels casos, ofereixen un contenidor per al plàstic, un altre per al cartró i un més per a les llaunes metàl·liques. Ni rastre, per exemple, d’un lloc per reciclar les restes orgàniques. Tampoc hi ha lloc per rebutjar les ampolles de vidre de refrescos que, paradoxalment, pertanyen a l’empresa que patrocina la cimera. Així que en aquests dies no és estrany veure ampolles de Coca-Cola, Fanta i Sprite amuntegades per les cantonades o, en el seu defecte, llançades als contenidors de paper. Una altra gran pista per saber el que se celebra a Sharm al-Sheikh no és un festival de música són els vasos que es veuen pel recinte. Mentre que en les trobades musicals s’aposta cada vegada més pels sistemes de copes reutilitzables, els cafès de la cimera de clima se serveixen en vasos d’un sol ús. Amb tapa de plàstic inclosa. El mateix passa amb el menjar. La gran majoria d’opcions que se serveixen al recinte s’entreguen en recipients de plàstic. I parlant de plàstic, també crida l’atenció que les zones nobles del recinte, com l’entrada al plenari de les Nacions Unides, estiguin adornades amb palmeres de plàstic d’aparença rudimentària. Aquest esperpèntic escenari és, en aquests moments, l’epicentre d’una de les negociacions més importants per al futur de la humanitat. Entre aquestes quatre parets es debat sobre com frenar l’avenç de la crisi climàtica, adaptar-se als extrems meteorològics i fer front als estralls mediambientals. Tot i que la posada en escena indiqui el contrari, les converses que estan tenint lloc a Sharm al-Sheikh podrien ser molt importants per al planeta. O almenys aquesta és l’esperança amb què, ara com ara, segueixen endavant les negociacions climàtiques a Egipte.

Esperpent a Sharm al-Sheikh: un dia en la cimera del clima que sembla un festival

La gran cita sobre polítiques climàtiques se celebra en un recinte sense contenidors de reciclatge i amb plàstic d’un sol ús

Les escenes de les negociacions oficials s’intercalen amb situacions surrealistes

El més llegit