‘Hubs’ de la mobilitat: així seran els aparcaments subterranis en el futur

Sota la premissa que els aparcaments subterranis ja no poden ser només contenidors de cotxes, les grans ciutats han iniciat un llarg camí per convertir aquestes infraestructures en un puntal de les noves realitats de la mobilitat urbana. Barcelona, per exemple, s’ha donat 10 anys per convertir-los en ‘hubs’ que incorporin de manera definitiva i estructural la bicicleta, la moto, els vehicles elèctrics i la distribució de mercaderies. Estan cridats, en definitiva, a liderar el futur dels desplaçaments, irremeiablement lligats a la intermodalitat. BSM gestiona a la capital catalana un total de 45 aparcaments que acullen 14.500 places, la majoria per a cotxes, però també hi ha espais per a motos, bicis i fins i tot camions i autocars. És una empresa pública, així que està cridada a liderar aquest canvi al no estar tan lligada, tot i que també ho estigui, a la visió més de tub del sector privat. És a dir: pot córrer més riscos. És així com en els últims anys ha anat apostant pels punts de recàrrega, una maniobra d’avançada d’un sector en expansió que l’ha portat a instal·lar 500 carregadors que tenen un ús d’entre el 15 i el 20% de la seva capacitat. Per que ha d’arribar, però, tal com ha avançat Josep Maria Deulofeu, director de la divisió de Solucions de Mobilitat Urbana de BSM, la idea és anar avançant «en funció de la demanda». El paradigma Al tractar-se de construccions subterrànies amb poc marge per al canvi, el paradigma del que ha d’arribar no el veurem fins al 2025, quan es preveu que estigui acabat el nou aparcament que portarà el nom de Ciutadella del Coneixement, entre els carrers de Wellington i Trias Fargas, amb un espai de 7.000 metres quadrats que incorporarà totes les peculiaritats dels nous ‘hubs’ de la mobilitat. Té un pressupost de 10,7 milions d’euros. Els sostres seran més alts per facilitar l’entrada de furgonetes i vehicles pesants, s’eliminen els pilars en la mesura possible i el repartiment de l’espai es farà de manera que els usuaris, vagin en bici, amb moto o amb cotxe, es moguin amb absoluta seguretat. Per a la resta d’aparcaments, els 45 que són operatius, BSM els anirà adaptant per incorporar alguns dels nous serveis. De fet, ja s’ha anat fent en els últims temps, ja que ja disposen de 50 punts de recollida de mercaderies (‘click&collect’), en els quals la ciutadania podrà anar a buscar o tornar els paquets encarregats. En el futur, la idea és que les furgonetes i els camions també arribin a aquests punts, i que el repartiment de la denominada última milla (microdistribució) pugui fer-se amb vehicles sostenibles. ‘Cargo bikes’ per exemple, un tipus de vehicle cada vegada més freqüent als carrers de les grans ciutats. Sobre els punts de recàrrega, BSM està buscant dues noves solucions: un sistema estàtic de carregadors massius i un altre de punts de càrrega que puguin canviar-se d’ubicació. El tema de les motos és potser el més impredictible. Malgrat que en les últimes setmanes s’ha plantejat la possibilitat de cobrar per estacionar al carrer, Barcelona cap altra ciutat espanyola s’ho planteja per ara, cosa que limita molt les opcions d’empreses com BSM o qualsevol companyia privada que gestioni aparcaments privats. En qualsevol cas, Deulofeu ha avançat la seva intenció de crear un sistema d’entrades i sortides «àgils i ràpides» de lectura de matrícula, de manera que el motorista no s’hagi d’aturar. «Arribarà un moment en què les motos no cabran totes a la calçada», ha avançat. Això és una cosa que, de fet, ja passa, ja que la ciutat disposa de 76.000 places de moto pintades a la calçada per a un parc mòbil de 280.000 unitats. Lluita compartida Sobre la possibilitat d’allotjar sistemes de patinet compartit, els aparcaments subterranis no semblen una opció gaire eficient. De fet, el Bicing de Barcelona va començar instal·lant les seves estacions de bicis elèctriques en pàrquings, però aviat van sortir a la superfície perquè els usuaris no anaven sota terra per agafar una bici. Millor ho té el cotxe compartit, més que res, per la dificultat d’estacionar a la superfície. Si una cosa queda clara en el congrés Tomorrow Mobility que se celebra aquests dies a l’Hospitalet és que la mobilitat ha deixat de ser un fenomen que funciona partint de compartiments estancs. La calçada ja no només acull cotxes. I els aparcaments ja no són un vedat del vehicle motoritzat i estan destinats a convertir-se en part de la solució en la lluita contra la congestió i la contaminació.

‘Hubs’ de la mobilitat: així seran els aparcaments subterranis en el futur

Barcelona es dona 10 anys perquè la seva xarxa de pàrquings sota terra respongui a les noves necessitats urbanes vinculades als desplaçaments i deixi de ser un simple contenidor de cotxes

El més llegit