Les resistències als antibiòtics provoquen el doble de morts que el trànsit

En l’àmbit sanitari preocupen dues «pandèmies silencioses». Una fa referència a l’empitjorament de la salut mental i, l’altra, als bacteris que canvien i es converteixen resistents als antibiòtics, fenomen de què es parla poc però que és molt perillós. Jordi Vila, director de la Iniciativa de Resistències Antimacrobianes de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), ho compara al canvi climàtic perquè els dos fenòmens han sigut causats pels humans, no tothom és conscient de la magnitud del repte i, si no s’actua ara, en 25 anys «hi haurà un problema important». Els superbacteris ja provoquen 700.000 morts l’any al món i es calcula que, tret que s’hi posi fre, el 2050 es podrien convertir en la primera causa de mort per sobre del càncer. A Espanya ja causen el doble de morts (3.000) que els accidents de trànsit. A continuació, s’explica per què sorgeixen microorganismes resistents, com es propaguen, quins problemes causen i què es recomana per mitigar-ho. ¿Com es produeixen les resistències? Les resistències es produeixen per dos mecanismes, que tenen relació entre si. El primer es produeix quan els bacteris muten i els canvis en el cromosoma dels seus gens els converteixen en menys sensibles als fàrmacs. El segon té lloc per l’adquisició de gens de resistència procedents d’un altre microorganisme. En els dos casos apareixen els superbacteris, que causen infeccions molt més difícils de tractar. ¿Per què han anat en augment? Bàsicament per l’abús i mala utilització dels antibiòtics. En humans, ara hi ha més conscienciació sobre el gran problema que suposen els superbacteris i aquests fàrmacs es prescriuen de manera més restrictiva, però no a tots els països es necessita recepta i és freqüent que no es prenguin els antibiòtics adequats per al bacteri en qüestió o que no es completi la dosi necessària, per la qual cosa el microorganisme no s’elimina del tot i pot ser que muti i es faci fort davant futurs tractaments. I una cosa semblant passa en els animals, que també són tractats per prevenir o curar malalties amb antibiòtics. Quant a les plantes, s’utilitzen en els pesticides, fet que també contribueix a la proliferació de resistències. ¿Com es propaguen? Els bacteris es propaguen pel contacte entre humans o per l’alimentació si procedeixen d’animals o plantes. Un dels focus principals de transmissió són els hospitals, on s’utilitzen freqüentment antibiòtics, per la qual cosa es converteixen en una espècie de reservori per als bacteris multiresistents. Cal tenir en compte que 7 de cada 100 pacients ingressats desenvolupen una infecció en el transcurs de l’assistència, i les més comunes són les respiratòries, a la zona quirúrgica i les urinàries. El perill també rau en els viatgers que van a països on proliferen bacteris resistents, on l’aigua sense tractar o residual també és un focus de contagi. ¿Quantes morts provoquen? L’OMS considera la resistència als antibiòtics una de les 10 principals amenaces per a la salut global. Es calcula que provoca 700.000 morts cada any i que, si no es frena l’aparició de superbacteris, el 2050 podria convertir-se en la primera causa de mort (amb 10 milions de morts), per sobre del càncer. A Espanya, prop de quatre milions de persones pateixen infeccions greus a causa de microorganismes multiresistents i entorn de 3.000 moren cada any, el doble que en accidents de trànsit (el 2021 hi va haver 1.533 morts a les carreteres). ¿Quina n’és la dimensió econòmica? Es calcula que el tractament que requereixen les infeccions produïdes per bacteris resistents i la pèrdua de productivitat dels qui pateixen aquestes infeccions suposa un cost d’aproximadament 1.500 milions d’euros cada any a la UE i que, d’aquí a l’any 2050, l’impacte econòmic serà similar al de la crisi financera del 2008. Si s’extrapola a xifres nacionals, suposa una despesa d’uns 150 milions d’euros l’any a Espanya. ¿La pandèmia ha agreujat el problema? Durant els primers mesos de la pandèmia, davant el desconeixement sobre la covid i la falta de tractaments es va incrementar l’ús d’antibiòtics, i es va trencar la tendència a la baixa desencadenada pels plans destinats a disminuir la prescripció. Un estudi de la Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI) va concloure que la majoria de pacients covid van rebre antibiòtics , tot i que aquests no són efectius davant els virus i les coinfeccions bacterianes són rares. El mateix va passar en altres països, fins al punt que el Centre per al Control de Malalties (CDC) dels EUA ha conclòs que l’amenaça de les infeccions per microbis resistents ha empitjorat durant la pandèmia. No obstant, segons el doctor Jordi Vila, «tot i que hi ha indicis del fet que ara hi ha més bacteris resistents, cal esperar, analitzar-ho i veure si es confirma». ¿Què puc fer per mitigar el problema? En primer lloc, no s’han de prendre antibiòtics tret que siguin receptats per un metge. I, en aquest cas, és molt important completar-ne el tractament fins a l’últim dia. Si en sobren unitats, no s’han de guardar ni compartir amb altres persones. Cal tenir en compte que els antibiòtics no són eficaços contra refredats ni contra la grip, són analgèsics, ni alleugen el dolor, només funcionen contra bacteris. A més, prendre aquests medicaments davant infeccions bacterianes lleus, com el mal de coll, bronquitis o mal d’orella, sovint és innecessari perquè en la majoria de les ocasions el sistema immune és capaç de vèncer la infecció.

Les resistències als antibiòtics provoquen el doble de morts que el trànsit

Els superbacteris, multiplicats pel mal ús d’aquests medicaments en humans, animals i plantes, provoquen 3.000 morts a Espanya

L’actual xifra de morts al món és de 700.000 i el 2050 aquesta podria ser la primera causa de mortalitat per sobre del càncer

El més llegit