Kaleb Rashad, innovador educatiu: «Cal tractar tots els nens com si tinguessin idees brillants»

L’aprenentatge basat en projectes és la metodologia educativa que trinxa les barreres de l’aprenentatge compartimentat per fomentar les competències dels alumnes. Un dels seus ferms promotors és l’afroamericà Kaleb Rashad, al timó de les escoles High Tech High i del Center for Love and Justice de San Diego (Califòrnia). Està convençut que tot nen té dignitat, valor i geni inherents. Loha ha explicat aquest dissabte en el tancament dels diàlegs Àgora Educació 2022 organitzats per UManresa i la Universitat de Vic. ¿On és la clau de la bona educació? La realitat és que els fills dels rics, a diferència dels pobres, tenen més oportunitats per satisfer les seves curiositats i interessos. Per a una educació justa i igualitària, cal tractar tots els nens com si tinguessin idees brillants, com si la intel·ligència es distribuís en tots de la mateixa manera. Hi ha qui no ho veurà així. És la manera de recolzar la curiositat i fomentar la sorpresa, l’assumpció de riscos i la construcció de l’agència. Fer-los sentir que les seves idees importen i que poden contribuir al món és una cosa que falta desesperadament a moltes escoles. No és fàcil descolonitzar els prejudicis. En els adults, el primer és adonar-se de qui hi ha dins i qui hi ha fora del sistema, i per què. Només després arriba el desafiament a l’statu quo i imaginar nous principis. En el cas dels nens, però, començaria per una cosa que els és natural: crear coses. La creació és dins de tots nosaltres. És el cavall que tira del carro de la reflexió sobre un mateix i sobre les relacions. Un exemple, si és tan amable. Un grup de noies de la nostra escola van dissenyar un globus meteorològic amb un dispositiu per recopilar dades atmosfèriques que van compartir amb l’Oficina Nacional d’Administració Oceànica i Atmosfèrica (NOAA). Van rodar un vídeo del llançament, van escriure sobre el globus com a metàfora de la fragilitat de ser una dona jove («amb les condicions adequades, també ella es podia elevar», va anotar una). ¡Aquesta és la naturalesa transformadora de l’educació! Espanya és el segon país de la UE amb més abandonament escolar. Els nens poden passar per anys d’educació sense que ningú reconegui el seu talent, sense saber de què són capaços. A l’institut Saint Paul de Minnesota, per exemple, es van adonar que els estudiants expulsats rapejaven a les cantonades. «¿Per què no ho feu dins?», els van dir. Es van interessar per la poesia de les lletres, pel negoci de la música, per les arrels ancestrals dels intèrprets. Pots utilitzar el teatre, la dansa o el futbol per ajudar-los a entendre el món. Però les escoles no estan dissenyades per comprendre quins són aquests talents únics. Potser és una exigència que els professors no poden assumir. Els professors necessiten líders comunitaris i educatius que creïn les condicions perquè estiguin disposats a fer alguna cosa creativa. Una vegada que t’involucres en aquest tipus de treball, és difícil tornar a la caixa. Llavors, ¿la creativitat està en el centre? És un vehicle. La prioritat és crear les condicions per al floriment humà, per a la seva autodeterminació. Despertar el propòsit de la vida, sigui el que sigui, i no sotmetre’s a aquest tipus de jerarquies superficials que es basen en els diners que guanyes o l’estatus que pots arribar a assolir. És curiós, el sociòleg Richard Sennett veu en l’educació per projectes l’estratègia formativa del capitalisme tardà. La crítica habitual sol ser que els nens no aprenen prou, cosa que no és veritat. Sí és cert que algunes cultures se centren en l’individu i d’altres giren al voltant del «nosaltres». Jo porto tatuada al meu braç dret la paraula ‘ubuntu’, una regla ètica africana que significa que un no és sinó en relació amb els altres. En el millor dels casos es treballa a «integrar» l’immigrant. ¿Què li sembla? «Unir» les persones no és «assimilar». Som l’expressió dels nostres avantpassats. Ningú pot fer-nos oblidar. Es tracta de com construeixes el mosaic. ¿Allà entra l’«amor» del qual fa bandera? Sí. Però l’amor ha de començar amb tu mateix, per la compassió per tu. Jo vaig néixer als anys 70 i em van posar el nom de Robert Lee Minter Junior. Havia sigut marine i als 24 anys, en el meu segon curs universitari, en una d’aquestes típiques converses filosòfiques, em vaig preguntar pel meu nom, el mateix que van posar al meu pare. Va ser punyent assabentar-me que portava el del general confederat Robert Lee, que es va oposar a l’abolició de l’esclavitud. ¿L’inici del seu floriment? A partir de l’amor, sí. Vaig indagar i vaig connectar amb l’ontologia i l’ètica de què m’havien separat. Vaig començar a ser Kaleb Rashad i reclamar la saviesa dels meus avantpassats. Es tracta de connectar amb un i amb el món, contribuir a l’emancipació. En això consisteix la meva proposta educativa.

Kaleb Rashad, innovador educatiu: «Cal tractar tots els nens com si tinguessin idees brillants»

El director de la Gary and Jerri-Ann Jacobs High Tech High de San Diego (Califòrnia) tanca a Manresa el cicle Àgora Educació organitzat per la Universitat de Vic

El més llegit