La batalla per salvar el planeta també es lliura als tribunals

La batalla per salvar el planeta es lliura en diversos fronts i de manera simultània, però no totes aquestes iniciatives reben l’atenció mediàtica que mereixen. A la cimera del clima d’Egipte, l’ofensiva és fonamentalment diplomàtica i econòmica, ja que els països en desenvolupament reclamen als rics que sufraguin almenys una part dels danys econòmics que els causen sequeres i inundacions agreujades per l’escalfament global, una responsabilitat que, sobretot, és del món desenvolupat. Després hi ha el front polític, en què cada formació, partint de la seva ideologia, impulsa les solucions que creu prioritàries per frenar l’escalfament global. També hi ha un flanc activista, molt polèmic últimament pels atacs a obres d’art, i un altre d’ideològic, en el qual competeixen ‘think tanks’ i pensadors de tota mena. Un dels fronts menys coneguts, i potser més crucials, és el judicial. Des de fa més d’una dècada, organitzacions de la societat civil recorren als tribunals com a estratègia per forçar decisions judicials en el marc de la crisi climàtica. L’objectiu és doble: primer, que els tribunals reconeguin l’existència de l’escalfament global i les seves conseqüències nefastes, i segon, que els jutges obliguin governs i corporacions a adoptar mesures per mitigar aquests efectes, principalment per reduir les emissions. El cas holandès L’efectivitat dels anomenats litigis climàtics o judicis pel clima com a «arma climàtica» va quedar patent el desembre del 2019, quan l’advocada holandesa Marjan Minnesma, fundadora de l’oenagé Urgenda, va aconseguir –després d’una batalla judicial de sis anys contra l’Estat holandès– que el Tribunal Suprem del país es posicionés a favor seu i dictaminés que Holanda tenia l’obligació legal de protegir els seus ciutadans dels efectes de l’escalfament global. En conseqüència, va dictaminar que el seu Govern implementés de manera immediata una reducció d’almenys el 25% de les emissions respecte al 1990. No era una sentència qualsevol: era el compromís que Holanda havia adquirit en el marc de l’Acord de París, però que, segons Urgenda, estava incomplint. L’any següent, Holanda va reduir un 25,5% les emissions. La victòria legal de Minnesma va suposar una fita i li va valer el premi Goldman 2022, un dels més importants en l’àmbit del medi ambient. «És una gran satisfacció, però no ens aturem», explica en una entrevista amb EL PERIÓDICO la mateixa Minnesma. Quan se li pregunta per què va decidir optar pels tribunals, l’advocada explica que «primer va intentar el diàleg amb el Govern, però no ens van fer cas». «Vaig anar a la primera COP i he seguit totes les cimeres pel planeta posteriors», diu. «He pogut comprovar que, tot i que els països van firmar una convenció pel clima, la realitat és que les emissions augmenten cada any. Anem en la direcció equivocada», afegeix. Xarxa de litigants Urgenda, l’organització de Minnesma, ara està centrada en l’assessorament a altres grups internacionals de la societat civil perquè repliquin en les seves jurisdiccions l’exitosa estratègia legal utilitzada a Holanda. «Hem creat una xarxa de litigants climàtics i hi treballen quatre persones. Ajudem oenagés d’arreu del món en casos similars al nostre». Fa més d’una dècada que la Universitat de Colúmbia, per mitjà del seu Centre Sabin, recopila i cataloga les causes climàtiques empreses a escala global. En total, la seva base de dades –consultable per qualsevol ciutadà a la seva pàgina web– permet tenir accés a documents d’unes 2.000 causes. La majoria (prop del 75%) són dels Estats Units, però també hi ha causes de mig centenar de jurisdiccions, des d’Espanya fins a Irlanda o Corea del Sud. Amb aquesta iniciativa, explica a EL PERIÓDICO la brasilera Maria Antonia Tigre, investigadora del Centre Sabin, la universitat pretén analitzar l’efectivitat d’aquesta estratègia de lluita pel clima i alhora proporcionar a la societat civil fonaments i bases legals per, eventualment, inspirar altres querelles. «Fa molts temps que monitorem els litigis climàtics i hem vist realment un augment en el nombre de causes i, també, en les jurisdiccions en les quals es presenten», explica Tigre. Cada mes, el Centre Sabin compila els principals casos que han sigut incorporats a la seva base de dades, alimentada per ni més ni menys que 70 ‘rapporteurs’ que, de manera voluntària, contribueixen a actualitzar l’estat dels casos des dels seus països. L’últim butlletí, que cobreix el setembre i l’octubre, informa que a Alemanya, el tribunal regional de Stuttgart va desestimar, el 13 setembre, la querella presentada un any abans per l’organització ecologista Deutsche Umwelthilfe contra Mercedes-Benz perquè l’empresa, segons l’oenagé, no havia anunciat encara un pla per cessar la producció de cotxes de combustió per al 2030 (els ecologistes van anunciar que recorreran la sentència). Un altre cas es va donar a Rússia, on diversos grups mediambientals es van querellar l’11 de setembre contra el Govern de Vladímir Putin al Tribunal Suprem per exigir-li que el país redueixi les seves emissions i, d’aquesta manera, protegeixi la salut dels ciutadans. Espanya també hi té presència per la denúncia presentada per Ecologistas en Acción i ClientEarth davant la Comissió Europea el 6 d’octubre. En aquesta denúncia les organitzacions acusen l’Estat espanyol d’incomplir la directiva europea de nitrats i permetre la «saturació de químics» del mar Menor, que segons els denunciants està «a punt d’arribar al col·lapse ecològic» per l’agroindústria, el turisme massiu i la pesca. En conseqüència, sol·liciten a la Comissió Europea que, partint dels acords europeus firmats per Espanya, exigeixi a l’Estat espanyol que protegeixi el mar Menor i la seva fauna i flora. Ara seran els tribunals els que dictaran sentència.

La batalla per salvar el planeta també es lliura als tribunals

Cada vegada més oenagés i membres de la societat civil presenten causes contra empreses i governs per incomplir els compromisos climàtics.

¿On són els votants climàtics?

El més llegit