¿Com arriba la majoria de cocaïna fins a Catalunya?

La majoria de la cocaïna que entra a Catalunya, i que després pot acabar a la resta d’Espanya i d’Europa, utilitza la porta d’entrada del port de Barcelona. I ve amagada en contenidors de vaixells de mercaderies. Per esquivar les mesures de control, les organitzacions criminals utilitzen dues estratègies. La primera estratègia consisteix a portar a terme una transacció internacional i ocultar-la entre la mercaderia. «Per importar», expliquen fonts de la secció d’estupefaents de la Policia Nacional a Catalunya, «és necessari disposar d’una empresa legalment constituïda a Espanya que compri la mercaderia al país d’origen i que disposi d’una activitat declarada conforme al tipus de producte adquirit». A través d’aquest sistema, creant una estructura legal i fingint que es dedica al sector agroalimentari i que ha comprat un carregament de fruita, pot ficar la droga en caixes amb doble fons o directament sota de les peces, tancar el contenidor, confiar que no serà revisat per part de les autoritats espanyoles a l’arribar i, després, treure la mercaderia de la zona portuària. Segons les fonts policials consultades, les organitzacions estan evitant portar la droga directament de Colòmbia perquè al tractar-se d’una ruta «calenta» per al narcotràfic els enviaments procedents del país de la cantant Shakira són revisats amb més gelosia que la resta. En els últims anys s’ha detectat que procedeix de països com el Brasil, el Perú o Bolívia. I que les màfies utilitzen ports africans, del Senegal o de Costa d’Ivori, per fer escales i fingir que el carregament procedeix d’allà en lloc de fer-ho d’Amèrica del Sud. Aquesta escala fa que per a les autoritats espanyoles deixi de ser un contenidor sospitós d’amagar cocaïna. Còpia del precinte La segona estratègia és l’anomenat «ganxo cec» o «ganxo perdut». Consisteix a ocultar la droga en un contenidor legal sense que ho sàpiga l’empresa importadora. Això requereix, segons fonts de la Vigilància Duanera de l’Agència Tributària, tenir untat a personal del port de Barcelona. Els operaris de les grues o el controladors han de saber en quin contenidor viatja oculta la cocaïna i, en algun moment, l’han de posar a disposició de membres de l’organització abans que arribi al legítim propietari de la mercaderia legal. En aquest cas la droga pot no anar oculta i trobar-se al costat de la porta del contenidor. I al costat d’aquesta, acostumen a deixar una còpia del precinte perquè els traficants receptors puguin trencar el precinte exterior, obrir-ne la porta, treure-hi la droga, tancar-ne la porta i tornar a precintar-la. No sempre surt bé i la droga de vegades acaba arribant al propietari legítim del contenidor, que avisa la policia. El primer sistema requereix una estructura legal però, en cas que es descobreixi la droga, permetrà a la policia esbrinar amb més rapidesa qui havia intentat introduir-la il·legalment a Espanya. El segon sistema oculta millor la identitat del comprador de la droga, però implica assumir més risc de perdre la mercaderia i disposar dels favors corruptes de treballadors del port. El valor de quilogram de cocaïna és de 1.500 euros o dòlars en països productors d’Amèrica del Sud, però puja als 30.000 euros quan trepitja terra espanyol. Si la cocaïna arriba a França el seu valor ascendeix a 40.000 euros. I si els traficants gosen desafiar les duríssimes lleis russes, el seu preu es dispara per sobre dels 100.000 euros.

¿Com arriba la majoria de cocaïna fins a Catalunya?

El «ganxo cec» o «ganxo perdut» és el sistema més utilitzat, però requereix treballadors del port que es deixin corrompre

El més llegit