Els nens i nenes reivindiquen més temps lliure (i en família)

La bogeria d’horaris sobre la qual se sustenta l’actual model econòmic i social afecta el benestar dels nens i les nenes, una generació que, a mesura que es va fent més gran, va prenent més consciència de tot plegat. Aquesta és una de les conclusions a les quals arriba l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona (EBSIB-2021) impulsada per l’ajuntament en el marc del programa ‘Parlen els nens’, en què han participat 5.000 nens de cinquè i sisè de primària. La «satisfacció» que disminueix més amb l’edat és la relativa a l’ús del temps. Mentre el 74,7% dels nens i nenes de vuit i nou anys asseguren que se senten satisfets amb l’ús que fan del seu temps, aquesta xifra descendeix gairebé 20 punts, fins al 55,3% als 11 anys. Tampoc estan satisfets amb la quantitat de temps lliure: d’una satisfacció del 59,4% als vuit i nou anys es passa al 48,9% als 10-11; una diferència de 10,5 punts. La percepció del gaudi del temps té també un biaix socioeconòmic: els nens que creixen en contextos econòmicament favorables estan menys satisfets que els d’entorns menys favorables amb la quantitat de temps lliure disponible: del 45,2% de «molt satisfets» en contextos econòmics alts es passa al 52,4% en contextos més vulnerables, una diferència de 7,2 punts. El mateix passa amb l’ús del seu temps: en nivells socioeconòmics alts, el 55,8% dels nens diuen que estan molt satisfets amb com utilitza el seu temps lliure, mentre que aquesta xifra puja el 61,5% si es pregunta a nens més vulnerables, 5,7 punts de diferència. Les agendes de ministre de molts nens els pesen més del que les seves famílies creuen. Entre les experiències més significatives per estar més satisfets amb la vida, els nens i les nenes destaquen «passar temps amb la família». En aquest sentit, és destacable el fet que el 22,7% dels menors lamenten passar temps en família només «dos dies a la setmana o menys» (el 14,2% diu fer-ho entre tres i quatre dies a la setmana i el 63,1% cinc dies a la setmana o més). Amos del seu (poc) temps Amos del seu (poc) tempsA més del malestar creixent sobre el poc temps de què les criatures disposen, és el malestar no menys important sobre què fan aquestes hores. L’activitat fora de l’escola que els menors expliquen que fan amb més freqüència és «fer els deures i estudiar», una cosa que, a priori, no estaria entre les seves prioritats. Respecte al marge de decisió dels infants en l’elecció de les activitats fora de l’escola, les classes extraescolars de reforç i els idiomes són les que realitzen amb menys marge de decisió (el 34,8% pensa que ha decidit «poc o gens» a l’hora d’elegir o continuar aquesta activitat). En canvi, les activitats extraescolars esportives (futbol, patinatge, dansa...) són les més decidides conjuntament amb la família (el 61,9% pensa que ha decidit totalment fer o continuar fent l’activitat). De tot això han parlat aquest dijous els nens i nenes de quart de primària de l’Escola Heura de Barcelona, en un taller de seguiment de l’enquesta elaborat per l’Institut Infància i Adolescència. Es tractava de mostrar-li els resultats de l’enquesta en què ells mateixos havien participat per pensar tots junts com millorar-los. Malgrat que són nens de vuit i nou anys, tots hi participen, comprenen i aporten guardant escrupolosament el seu torn. Es fa evident que estan acostumats a les assemblees. Hi ha unanimitat en diverses coses: «Com més gran et fas, estàs menys content perquè vas descobrint més coses del món que no t’agraden». Clamen, coincidint al 100% amb els resultats projectats a la pantalla, més temps lliure amb la seva família i poder decidir sobre aquest temps, és a dir, sobre les seves vides. La pantalles com a fronteres La pantalles com a fronteresAl veure a la pantalla la dada que reflecteix que, com més edat, més insatisfacció amb la seva vida, les criatures de quart de primària amb germans més grans ho tenen clar: «Els grans s’enfaden més amb els pares i estan més temps fora de casa, és per això». Però... ¿Per què s’enfaden més? «El meu germà està tot el dia amb el mòbil fent-se fotos, i després no vol sortir de casa», diu una nena. «El meu es passa tot el dia a l’habitació amb el mòbil, només surt per menjar. Si li treus una pantalla no sap viure: si no té el mòbil, busca l’ordinador o la tele», afegeix una companya. «Al meu germà li passa que des que té mòbil està molt nerviós. Abans estava molt més tranquil, però, des que el té, quan no el pot tenir es posa molt nerviós», s’hi suma una altra germana petita. «També estan més estressats perquè els posen més deures», surt en defensa dels grans una altra companya, que apunta que «com més gran et fas vols més llibertat; en tens més, però també en vols més; no en tens mai prou». «Jo en dic l’edat del pollastre. Tot els fa mandra i no tenen ganes de jugar, només de mirar el mòbil», conclou una de les nenes més participatives del grup des de la vitalitat dels seus 8 anys.

Els nens i nenes reivindiquen més temps lliure (i en família)

Els menors d’entorns econòmicament favorables, més carregats d’extraescolars, estan menys satisfets que els d’entorns vulnerables amb l’ús de les seves hores lliures

La presència del telèfon mòbil apareix com un factor distorsionador del sentiment de benestar

El més llegit