Chis Oliveira, referent en el camp de l’educació sexual i coautora de La revolución feminista en las aulas, avisa que, malgrat els avanços, les joves segueixen «sotmeses», sexualment i afectivament, al mite de l’amor romàntic que inocula l’«opi Disney»; mentre que els nois, a causa de la prostitució, perceben que hi ha dones que es pot «violar».

¿Què és el Comando Igualtat i com va sorgir ‘La revolución feminista en las aulas’?

És un projecte en què joves amb consciència feminista i amb formació entren en contacte amb altres joves per fomentar l’esperit crític cap al masclisme. Amb el pas del temps, el comando ha anat creixent i cada vegada ens truquen de més llocs per fer intervencions. Quan el comando va fer 10 anys, ens va semblar interessant explicar l’experiència en un llibre i ocupar un espai que en la literatura feminista no estava ben completat. Es tracta d’un manual per a professors, alumnes i famílies sobre l’educació afectivosexual, amb codis QR que permeten aprofundir en cada tema.

Escenes com la del col·legi major on uns joves van cridar «putes» a unes altres estudiants, ¿demostra que encara hi ha un llarg camí per recórrer?

Sí, efectivament. És molt trist que això passi i que els nois i les noies insultades s’ho prenguin com una broma.

¿És més difícil que els missatges contra el masclisme penetrin als centres privats?

Sí, perquè majorment estan associats a una formació religiosa que vol mantenir l’estat de les coses i que les dones continuïn sotmeses a la cultura patriarcal. Per això l’educació en igualtat no només no es difon, sinó que s’ataca i es qüestiona. Tot i que en moltes escoles religioses i privades hi està havent una contestació, cada vegada més àmplia, de noies que no volen sotmetre’s a aquests mandats.

¿Què li sembla com la ‘llei Celaá’ introdueix l’educació en igualtat, sense que hi hagi una assignatura específica, sinó que sigui un contingut transversal?

Em sembla insuficient. Si volem una educació en igualtat real s’ha de fer un posicionament i unes polítiques públiques i educatives molt més contundents. Però tinc esperança que sigui aquest Govern el que porti a terme accions més integrals. De moment, les aproximacions són tímides perquè introduir la coeducació en tot el sistema educatiu és una tasca complexa i difícil, que transcendeix fins i tot una legislatura. Necessita temps i molta formació del professorat.

¿Hauria preferit que el contingut formés part d’alguna assignatura o manual específic?

Sí, seria l’ideal. Perquè és molt difícil articular tota una educació afectivosexual, amb un horari, en els currículums, si no hi ha una proposta global, integral i molt rigorosa, que compti amb la formació del professorat i les famílies.

¿Generalitzaria la formació en igualtat a les escoles per a les famílies?

Sí, per treballar en sintonia. És una assignatura pendent i han de ser un complement fonamental del procés, perquè no hi pot haver contradicció entre el discurs de l’escola i el de casa.

Però les famílies més reticents a l’educació feminista no anirien a la formació.

Doncs començaríem a fer-ho amb les famílies més sensibles. Tots aquests canvis, que van al nucli de la desigualtat, no s’aconseguiran d’un dia per l’altre. Portem molts anys, ara s’avança molt ràpid però també es retrocedeix.

Segons la seva experiència com a formadora, ¿quines resistències troben els joves per desterrar el masclisme?

La primera resistència és la comoditat. Als nois se’ls ha inculcat sentir-se superiors i pensen que amb una societat igualitària hi perdran. L’educació afectivosexual ha d’ajudar-los a treure’s aquesta careta i fer-los veure que tenen molt a guanyar. Per exemple, si aprenen a expressar altres emocions, a banda de la ira i la ràbia, i a comunicar-se, viuran més intensament la seva intimitat i més a fons l’ésser que vulguin ser, al treure’s la careta d’imposició del gènere masculí, que els lliga a un món possiblement no volgut per ells.

¿Continua influint la idea de l’amor romàntic i la gelosia?

Sí. És una trampa patriarcal molt poderosa. És el model amorós que se’ns ha inoculat a través de l’«opi Disney», a partir de les pel·lícules, els contes infantils, i ens fa viure l’amor de forma diferenciada. En les noies, l’ideal és la bellesa, la submissió i viure l’amor com el més important de la nostra vida. I per ells és com una caça, que fa que es considerin amos de les noies, mentre elles pensen que les controlen perquè les estimen. I hi entra també la llei d’agradar, que comporta oblidar-se de tu mateixa i agradar a l’altra persona en l’àmbit emocional, en la cura i en el sexe. Les noies, tot i que es creguin que han avançat en igualtat, en el terreny íntim, amorós i sexual, segueixen plantejant el seu guió de vida en aquesta submissió, en negar el teu espai personal i entregar-te a aquest amor romàntic que t’han anat ficant en vena.

¿Com influeix la pornografia?

És el gran problema, perquè és una autèntica escola de desigualtat. A partir dels vuit anys, quan tenen accés al mòbil, nois i noies poden accedir a la pornografia perquè és molt senzill. La pornografia és un model irreal, misogin, que alimenta un imaginari sexual de dominació per als nois i submissió per a les noies.

¿Creu que s’hauria de prohibir l’accés al porno als menors?

Sí, el Govern hauria d’actuar prohibint i com que prohibir és com posar portes al camp, el Govern, les famílies i tot el sistema educatiu haurien d’atacar amb una altra formació i un altre model alternatiu perquè la violència del sistema pornogràfic tindrà i està tenint unes conseqüències que encara no som conscients de la seva gravetat.

¿Quina concepció tenen les noves generacions de la prostitució?

Hi ha certa tolerància, ja que es ven amb el perillós mite de la lliure elecció. Hi ha nois i noies que pensen que les dones ho trien lliurement i hem de tenir clar que cap dona neix per ser puta. El problema és que els joves reben una doble veritat. D’una banda, tenen el missatge ètic que som tots iguals, però l’altra veritat és que des del seu mòbil poden accedir, per pocs diners, al cos de qualsevol dona. Això és gravíssim perquè perceben que hi ha dos tipus de dones, la dona per respectar i la dona per violar.