Nou coves al planeta vermell: la bombolla immobiliària arriba a Mart

Mart té el seu propi Idealista, un llistat d’immobles on l’ésser humà podria viure. El seu autor és la NASA, es pot consultar a internet i inclou més de 1.000 llocs que compleixen algunes condicions necessàries perquè s’hi instal·lin els primers colons. Però el catàleg és massa ampli i la informació que conté massa escassa, al provenir tota d’imatges preses per satèl·lit. Per continuar amb el símil immobiliari terrestre, allà hi pot haver tant un palau, almenys en potència, com un colomar. Cal una tria. I això és exactament el que acaba de fer un grup de científics nord-americans. «Ja hem identificat nou coves viables», van dir fa un parell de setmanes, durant la presentació del seu treball, en una cita organitzada per la Societat Geològica d’Amèrica. La febre immobiliària ha arribat a Mart. No se sap quan s’establirà l’ésser humà al segon planeta més pròxim a la Terra, després de Venus. Tampoc si arribarà a establir-se. Però la possibilitat hi és, cada vegada més pròxima, i fa temps que els científics investiguen on podrien instal·lar-se aquests colons espacials. Les coves ofereixen indubtables avantatges. La superfície marciana està plena d’amenaces: radiació, pluges de meteorits i brutals canvis de temperatura entre el dia i la nit. Mart et pot matar de moltes maneres. Un humà que arribés al planeta amb el que portés posat, sense cap equip, moriria primer, després de vuit mesos de viatge des de la Terra, per la baixa pressió atmosfèrica, que faria que la seva sang comencés literalment a bullir. Després, si arribés a sobreviure, cosa impossible, s’ofegaria al respirar una atmosfera composta en un 95% de diòxid de carboni. Més tard, acabaria congelat en la seva primera nit marciana, amb els termòmetres vorejant els 100 graus sota zero. I, per acabar, la radiació del planeta, que condueix de manera inexorable a una defunció per enverinament o càncer. Tornada a l’origen Les coves permetrien a l’ésser humà arrecerar-se dels perills. Les terrestres ja van complir la mateixa funció durant l’Edat de Gel. Però no qualsevol cova. De manera similar a la de l’usuari que selecciona a internet les característiques de la vivenda que està disposat a comprar (amb o sense ascensor, exterior o interior, etcètera), els científics responsables de la selecció immobiliària marciana van classificar les llars potencials mitjançant dos requisits. Primer, que la cova estigués a un màxim de 100 quilòmetres de distància d’un lloc apte per a l’aterratge d’una nau, que al seu torn ha d’estar a no més de 1.000 metres d’altitud, permetent al vehicle espacial prou temps per alentir la seva arribada mentre travessa la fina atmosfera del planeta. Segon, que hi hagués imatges en alta resolució de l’immoble candidat a engrossir l’exclusiva llista de millors propietats marcianes. L’equip científic va explicar aquí amb les fotografies de la càmera HiRISE, que viatja a bord de la sonda Mars Reconnaissance Orbiter. Amb un pes de 65 quilograms, el telescopi reflector, la construcció del qual va costar 40 milions d’euros, és capaç de diferenciar objectes petits, d’un metre com a mínim. Però fins ara només ha capturat un 5% de tota la superfície del planeta vermell. Aplicant aquestes dues condicions, el catàleg es va reduir fins a 139 coves. Els investigadors van començar llavors a examinar a consciència el llistat d’immobles, seleccionant només aquells que tinguessin unes dimensions subterrànies àmplies, susceptibles d’allotjar-hi humans. Així van arribar a les nou. Els vaticinis Mart té aigua al subsol, casquets polars, vents, núvols, estacions al llarg de l’any i un dia de 24 hores. Un dels principals defensors de colonitzar el planeta (i sens dubte el més adinerat) és Elon Musk, flamant amo de Twitter i conseller delegat de SpaceX, la companyia de llançament de coets. El gener passat, la revista ‘Time’ va preguntar al magnat quant temps quedava perquè els humans viatgessin fins allà. «Cinc anys», va contestar Musk, que vol poblar Mart amb un milió de persones el 2050. En un moment en què s’han disparat totes les alarmes pel canvi climàtic, mentre els governs eludeixen la seva responsabilitat per detenir-lo, la idea d’un planeta B resulta molt atractiva. En un famós vaticini, Martin Rees, expresident de la Royal Society de Londres, una organització científica que va ser dirigida per Isaac Newton a principis del segle XVIII, va calcular que sense aquesta alternativa les possibilitats de l’ésser humà de sobreviure com a espècie es redueixen fins al 50%. Però no tots els investigadors senten la crida de Mart. Importants científics dubten de la seva colonització com a planeta de recanvi. Fins i tot en un escenari apocalíptic, argumenten, les condicions de la Terra, per molt catastròfiques que siguin, sempre seran més adequades que Mart, on amb prou feines hi ha atmosfera i la radiació de la superfície és 100 vegades superior a la d’aquí, per a les persones. «És important recalcar que Mart, al principi no serà un lloc luxós –va concedir Musk aquesta primavera–. Serà perillós, aclaparador, difícil i dur». També a les nou coves acabades de seleccionar.

Nou coves al planeta vermell: la bombolla immobiliària arriba a Mart

Un equip científic selecciona les millors llars potencials per a la colonització

El més llegit