Els grans imperis van deixar empremta al mapa mundial de les plantes exòtiques

La figuera de moro, que avui és part del paisatge del Mediterrani, és en realitat una nouvinguda. L’imperi espanyol va portar el nopal mexicà per explotar la cotxinilla, un insecte que viu a la planta del qual es treu una intensa tinta vermella. La corona va ser molt gelosa de la troballa: les altres potències ho van descobrir només gràcies a l’espionatge i a la pirateria. Altres plantes van travessar l’oceà en l’altra direcció. Per exemple, les gramínies europees, plantades a Amèrica per alimentar els cavalls i les vaques, que s’havien acabat d’introduir, campen ara al seu aire pel continent. Històries com aquestes encaixen amb els resultats d’una recent anàlisi sobre 14.000 plantes exòtiques d'arreu del món. L’estudi, publicat a Nature Ecology and Evolution, ha detectat l’empremta de quatre grans imperis (espanyol, portuguès, britànic i holandès) en la distribució d’aquests vegetals. Dins de les antigues fronteres imperials, hi ha més semblança entre les plantes introduïdes. Tràfec de recursos «El tràfec de recursos biològics [a l’imperi espanyol] va començar molt aviat i va transformar els sistemes ecològics», afirma Rosa Sarabia, historiadora de la ciència de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, no implicada en l’estudi. Per exemple, avui la màxima varietat de tomàquet es dona a Itàlia, no al seu Mèxic originari. Així mateix, el xili americà s’ha convertit en un ingredient imprescindible de la cuina asiàtica. Les primeres plantes a viatjar van ser les alimentàries (blat de moro, cacau, etcètera) i les mèdiques (com l’antimalàrica quina), explica Sarabia. Després, al segle XIX, va explotar l’interès per les plantes ornamentals. I, a més, moltes llavors van viatjar inadvertidament, amagades a l’aigua o la sorra de llast dels barcos. Imperis artificials El més singular del recent estudi és detectar un rastre d’aquesta història en la distribució actual d’espècies exòtiques. Fa gairebé una dècada que els autors recopilen informació a la base de dades Global Naturalized Alien Flora. Ara han calculat la semblança entre plantes exòtiques en diferents regions d’un antic imperi. Això ho van comparar amb els resultats per a versions artificials d’aquest mateix imperi, construïdes prenent un punt del món a l’atzar i dibuixant al seu voltant un territori de la mateixa mida de l’imperi original, i amb el mateix nombre d’illes. D’aquesta manera, van comprovar que la semblança entre plantes exòtiques dins dels imperis reals és lleugerament superior al que es trobaria en altres extensions territorials amb les mateixes característiques. A més, van veure que les regions ocupades per un imperi durant més temps són les que tenen més semblança. I, finalment, van constatar que les regions que més semblança tenien amb la resta de l’imperi eren importants nusos comercials o administratius. En el cas de l’imperi espanyol, regions de Mèxic (com Guerrero, Colima i Sinaloa) i de Colòmbia (com Cundinamarca i Nariño). La clau: el comerç Per als autors, la clau és el comerç, vector voluntari o involuntari de plantes i llavors. Aquest va ser probablement més intens dins de les fronteres imperials que entre imperis. La distribució de les plantes exòtiques depèn en bona mesura de factors naturals, com la temperatura, l’aridesa, la biodiversitat, etcètera. Però el fet que la semblança depengui en part del temps d’ocupació suggereix que l’efecte prolongat de les constriccions al comerç va poder jugar un paper important. Els nusos comercials devien ser gresols de barreja ecològica. Els resultats són raonables, segons Nora Oleas, botànica de la Universitat Indoamèrica (Equador). «Quan era estudiant veia poàcies que pensava que eren natives i després descobria que eren europees», recorda. Oleas assegura que les plantes ornamentals prestigioses a l’Equador no són les nadiues, sinó les portades, com els geranis que adornen les cases de Quito. Cauteles Però altres expertes criden a la cautela. Carmen Ulloa, botànica equatoriana del Missouri Botanical Garden, observa que a la base de dades utilitzada hi ha plantes que es van desplaçar abans o després de l’imperi espanyol –com els eucaliptus que envolten Quito des dels anys 50. A més, hi ha espècies cultivades introduïdes que no necessàriament s’han tornat salvatges. Sarabia recorda que la circulació de productes va ser molt fluida entre imperis. Sense comptar que la globalització rampant de l’últim segle podria haver barrejat les cartes de manera irreversible. Sigui com sigui, ¿va ser dolenta tanta barreja? «Entre les plantes exòtiques, aquelles que són invasives tenen un impacte negatiu. Però d’altres van ajudar al desenvolupament, i d’algunes no en sabrem l’impacte sinó en el futur», afirma Bernd Lenzner, investigador de la Universitat de Viena i coautor del treball. «A partir del segle XVI comença l’antropocè, que ha sigut una devastació constant dels ecosistemes originals. És complicat fer un balanç de costos i beneficis. El cert és que hi va haver una transformació radical», conclou Sarabia.

Els grans imperis van deixar empremta al mapa mundial de les plantes exòtiques

Un estudi ha detectat indicis que les plantes exòtiques presents dins de les antigues fronteres de quatre grans imperis (entre els quals l’espanyol) tenen certa semblança entre elles.

La troballa, pendent de comprovació històrica, envia una alerta sobre com estem modificant l’ecosistema.

El més llegit