Cada dia anava a veure’l en un cotxe atrotinat on dormia per portar-li menjar i roba neta. «Pensava... ¿com és possible que visqui aquí? Feia molta pudor, estava ple de brutícia, bosses d’escombraries... i ell dormia allà amb la motxilla que jo li havia comprat. Tenia el cos ple de cicatrius, fongs als peus... Però no podia portar-lo a casa, no podia viure amb mi. És terrible». Aquesta és una escena de la vida d’una mare desesperada i del seu fill, malalt, que fa anys que espera una residència pública adequada a les seves necessitats on poder viure de forma digna.
Salut mental
«No hi ha futur per al meu fill, em preparo per a la seva mort»
La Silvia, la mare d’un jove amb TDAH i trastorn negativista desafiador agreujat pel consum de tòxics, implora un lloc públic on el seu fill pugui viure de la manera més normalitzada possible.
El noi, de 26 anys, es troba tancat en un mòdul d’aïllament d’una presó catalana: «En sortirà molt pitjor, aquesta no és la solució»
El més llegit
- Hisenda avisa: fins a 2.500 euros de multa per pagar aquestes quantitats amb diners en efectiu
- Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya
- Mantenir Consell de Cent costa deu vegades més que Diputació
- Les barraques de Montcada pugen un 25% després de dos anys d’oblit
- Alexia i Mariona es reivindiquen en una aclaparadora golejada (8-0)