‘Llei trans’: llibreries que amaguen (però venen) assajos crítics per por del boicot

L’experiència de comprar literatura dotada d’un halo de clandestinitat resultava per complet aliena al nascut el 1976. Però sempre hi ha una primera vegada. Divendres, 10.30 del matí, una coneguda llibreria feminista situada al centre de Madrid. «¿Teniu ‘Delirio y misoginia trans’, d’Alicia Miyares?» L’encarregada posa una cara rara. Mira a esquerra i dreta. Es gira i s’ajup per accedir a una petitíssima prestatgeria, oculta rere el taulell. «Aquí el tens», diu. Es tracta d’un llibre crític amb la ‘llei trans’, que ara es tracta al Congrés dels Diputats, i amb l’autodeterminació de gènere que reconeix aquest projecte normatiu, al considerar que «nega el sexe com a categoria jurídica» i «afirma el gènere com una identitat autopercebuda i subjectivament autodeterminada». La seva autora és molt coneguda en aquests àmbits. Professora de Filosofia a la UNED, Miyares té més de 10.000 seguidors a Twitter i una extensa obra publicada. El seu llibre, editat per Catarata, va sortir a mitjans de juny i s’està venent bé. Però en aquesta llibreria no ha estat mai exposat. Tampoc en d’altres. «No volem embolics», explica l’encarregada, que insisteix que el nom del negoci no aparegui publicat. Hi ha altres textos en la mateixa situació. L’encara més polèmic ‘Nadie nace en un cuerpo equivocado’ ( Deusto), de José Errasti i Marino Pérez Álvarez, sempre ha estat amagat a la rebotiga d’aquest negoci, tot i que es pot comprar sense problemes a través del seu web. Un símptoma de la crispació Pot ser que tot sigui una simple anècdota. Que es tracti d’una reacció exagerada, amb alguns llibreters pecant de precaució i sobredimensionant el suposat boicot que patirien si col·loquessin aquests textos en un lloc visible dels seus establiments. Però el mer fet que una cosa així estigui passant el 2022 diu molt de la intensitat del debat sobre la ‘llei trans’, que permetrà el canvi de sexe davant el Registre Civil sense un informe mèdic ni dos anys d’hormonació, com s’exigeix ara. Mentre la dreta propaga notícies falses sobre la norma i el PSOE viu immers en un cisma intern, una part de l’activisme trans ha decidit radicalitzar les seves accions. Tot i així, i això és una cosa que convé remarcar, els qui de veritat pateixen violència són els membres d’aquest col·lectiu. El 53% té dificultats per arribar a fi de mes, el 55% s’ha intentat suïcidar, el 77% de les dones trans ha patit discriminació a la feina i el 58% dels joves han patit ‘bullying’ a l’escola, segons diferents estudis. Amenaces a la universitat Dijous van aparèixer a la Universitat Complutense de Madrid (UCM) diferents missatges que amenaçaven els crítics amb la ‘llei trans’. «Professors trànsfobs, ¡teniu un regal sota el cotxe!», «Ha arribat la ‘inqueersició’ a la UCM», deien. També hi havia pàgines arrencades d’un exemplar de ‘Nadie nace en un cuerpo equivocado’. Sobre aquestes hi havia escrit: «No a la transfòbia a la biblioteca». Universidad Complutense: la “furia trans” amenaza con “listas” y “regalos bajo el coche”. A ver si los neofascistas van a ser ellos. pic.twitter.com/DpNdAX8Ujj — Espacio Feminista Radical (@espaciofemrad) 27 de octubre de 2022 Quan els seus autors, Errasti i Pérez, van presentar l’obra a la Casa del Libro a Barcelona, el maig passat, diverses desenes de persones hi van acudir a boicotejar l’acte. Els convocants, Crida LGTBI i Sororitrans, van intentar entrar i van ser primer repel·lits amb porres pels Mossos d’Esquadra, però els policies autonòmics van ordenar després que l’establiment abaixés la persiana, davant l’amenaça, van dir, que els qui protestaven hi calessin foc. «Ho hem aconseguit», es van felicitar els manifestants. «Després d’allò, la fúria misògina trans va canviar d’estratègia –assenyala Miyares, l’autora de ‘Delirio y misoginia trans’. Van comprendre que, si atacaven els autors, els convertien en supervendes. Així que van decidir centrar-se en les editorials i les llibreries. La meva editorial va rebre moltíssims atacs per haver publicat aquest assaig. Però els llibres també s’han de presentar. Ho vam intentar amb dues llibreries diferents i totes dues, per por de l’assetjament i la demolició, van dir que no. Així que vam haver d’acudir a les associacions, gairebé de manera clandestina. Només vam anunciar la presentació quan els actes ja havien començat». Des de l’altre costat, Mar Cambrollé, presidenta de la Plataforma Trans, càrrega contra la «victimització» dels autors «trànsfobs». «El debat és legítim i la dissensió també. Però, quan entrem en la mofa, la injúria, la humiliació i la criminalització, no és debat. És una campanya d’intoxicació. Els delictes contra l’orientació sexual a Espanya han augmentat des del 2019 gairebé un 70%, segons les últimes dades del Ministeri de l’Interior. Són ells els qui ens estan posant a la diana», explica. Tot i així, Cambrollé assegura no compartir accions com les que van tenir lloc a la Complutense. «Estan malament», diu. Cosa, d’altra banda, que no va impedir que dissabte publiqués un tuit amb la cara de Miyares, junt amb altres feministes crítiques amb la llei, com Amelia Valcárcel i Carmen Calvo, sota el missatge: «El rostre del monstre [...] Bon Halloween».

‘Llei trans’: llibreries que amaguen (però venen) assajos crítics per por del boicot

L’intens debat sobre la norma provoca que establiments i editorials deixin de promocionar aquests textos per evitar «embolics»

El més llegit