La falta de desig sexual en les dones omple les consultes de psicologia

Acudir a teràpia psicològica de parella està motivat, principalment, per la falta de desig sexual a partir d’una determinada edat. Les estadístiques i l’experiència clínica demostren que són les dones les que majoritàriament manifesten aquest interès decreixent. Els problemes sexuals més freqüents són la falta d’interès, la incapacitat per arribar a l’orgasme i les relacions no agradables, segons va revelar l’‘Estudi Global d’Actituds i Comportaments Sexuals’ (2001-2002). Però concloure que les dones madures eviten el sexe és un gran error. «El desig no es jubila amb el temps. L’edat no n’és un factor determinant», explica Laura Morán, psicòloga, sexòloga i autora de l’assaig ‘¿Por qué (no) deseo?’ (Next Door Publishers). Llavors, ¿com s’explica que la libido en hores baixes sigui, estadísticament, una realitat? La falta de desig que pateixen dones i homes no és estranya ni dolenta. Tampoc és una patologia, malgrat que el DSM (el Manual Diagnòstic i Estadístic de trastorns mentals de l’Associació Nord-Americana de Psiquiatria) parla de trastorn de desig hipoactiu. L’Organització Mundial de la Salut fins i tot esmenta la frigidesa. «¿Hi pot haver un concepte més passat per parlar de la sexualitat femenina? La frigidesa no existeix», respon Morán, que insisteix que la libido baixa no una alteració mèdica. És, simplement, un problema quan la teva parella té un altre ritme. Un problema, afortunadament, amb solució. La psicòloga i sexòloga Mamen Jiménez corrobora que, en la generació que ara té entre 40 i 50 anys, són les dones les que més estan acudint a consulta. «Ho fan amb aquest argument: ‘El meu marit em diu que no tinc ganes de sexe’. Elles no senten que tinguin aquest problema, però és una situació que provoca una espiral de frustració en la parella», afegeix l’autora de ‘Yo te lo explico’, una guia per fomentar una cosa bàsica: l’educació sexual a casa. «No significa que elles tinguin poc desig i ells, molt. S’ha de veure com és aquesta relació», remarca. «Amb 45 anys tens altres prioritats. Amb una hipoteca asfixiant, dos fills adolescents i una feina estressant, la teva situació no és la mateixa que quan tenies 30 anys» Laura Morán, psicòloga i sexòloga Tot apunta –explica Morán– que el desig femení és més susceptible a l’estrès, a l’estat d’ànim i al punt en el qual es troba la parella. «Hem interioritzat la creença errònia que el desig sexual decau a partir d’una edat. Però ens oblidem del context. És obvi que amb 45 anys tens altres prioritats. Amb una hipoteca asfixiant, dos fills adolescents i una feina estressant, la teva situació no és la mateixa que quan tenies 30 anys», adverteix l’autora de ‘¿Por qué (no) deseo?’, que conclou: «Context estressant, desig absent. Context guai, desig juganer.» El desig no és com la gana o el son. No ens morim si no el satisfem. «És com les postres. No és per alimentar-nos, sinó per disfrutar», riu Morán. El desig no és màgia, es treballa El desig sexual és una emoció complexa, una emoció que es pot treballar, augmentar i despertar. La científica canadenca Rosemary Basson va ser una de les primeres a trencar la imatge tradicional del desig com impulsiu, espontani i irrefrenable. Les seves investigacions van concloure que, en una relació madura, la dona es pot sentir sexualment neutra però disposada. Si es produeixen els estímuls necessaris, passarà de la neutralitat a l’excitació i el desig. La satisfacció, a més, no depèn tant de l’orgasme, sinó d’altres factors: intimitat, afecte, sentir-se desitjada, donar i rebre plaer. El desig no és el primer que entra en escena. «És un error pensar que el desig sempre es produeix abans del plaer. El desig no ha de venir, sinó que l’hem d’alimentar», conclou Morán. L’edat no és la mort sexual. Biològicament, no ens assexuem amb l’edat. Si passa, més aviat té a veure amb el context i amb l’herència cultural: el coitocentrisme dominant (identificar penetració amb relació sexual) i el mite que la menopausa enterra la libido. «Les hormones ens influeixen, però no ens dominen. La menopausa és lletja amb el cos femení: et sufoques, guanyes pes i lubrifiques menys. Però el plaer no s’hauria de cenyir als genitals: tenim dos metres quadrats de pell. No hi ha edat per tocar i ser tocat», comenta la divulgadora. «El model sexual imperant no funciona» Mamen Jiménez, psicòloga i sexòloga L’edat comporta canvis. Alguns són negatius, com l’aparició d’algun problema de salut o en la resposta fisiològica del cos. La pressió sanguínia es debilita amb l’edat, però això no impossibilita el plaer, sinó que exigeix canvis, explica Morán. Per exemple, un nivell més alt d’estimulació. «El model sexual imperant no funciona», afirma Jiménez. La psicòloga demana que aterrem en la realitat per adonar-nos que el sexe olímpic amb focs artificials i centrat en el penis i el coit pertany a la indústria del cine i la publicitat, no al món real. Les expertes en salut mental insisteixen en la importància de desmuntar el mite que el desig apareix per art de màgia al menjador de casa. El desig cal treballar-lo, afirmen. A causa dels principis de l’aprenentatge –teoria bàsica de la psicologia científica–, quan una cosa deixa de ser nova, la resposta no és tan intensa. «Passa una cosa semblant amb els perfums. Quan fa temps que n’utilitzes un en concret, amb prou feines en notes l’olor», explica Jiménez. Fer sempre el mateix i de la mateixa manera comporta que les parelles madures caiguin en un possible avorriment, un dels grans enemics del sexe, juntament amb el sentiment de culpa. «Ens oblidem d’un factor molt important: la seducció», recorda l’autora de ‘Yo te lo explico’. Tan necessària com la seducció és la comunicació sexual, que brilla per la seva absència en la generació que avui té entre 40 i 50 anys. I en la base de tot hi ha allò de sempre: l’educació sexual, el veritable pilar de la salut sexual.

La falta de desig sexual en les dones omple les consultes de psicologia

Expertes en salut mental i sexual expliquen que l’edat no és un factor determinant per a la caiguda de la libido, una realitat que, estadísticament, és menys freqüent en homes

L’estrès, el model sexual imperant i les càrregues laborals i familiars penalitzen la sexualitat femenina

El més llegit