Frustració policial davant les ocupacions delinqüencials

Les ocupacions delinqüencials podrien tenir els dies comptats a Espanya. En poques setmanes, el Congrés debatrà una modificació legislativa que, en cas d’aprovar-se, possibilitarà que les vivendes ocupades per delinqüents es puguin desallotjar en un termini màxim de 48 hores. Un canvi que anhelen molts ajuntaments i ciutadans de municipis com Sabadell, Mataró, Terrassa i Granollers, afectats per aquesta problemàtica, però també els cossos policials, lligats de peus i mans pel marc jurídic actual. «En els Mossos hi ha una impotència total en aquest tema», admet un agent de la policia autonòmica catalana amb experiència en desallotjaments. Una impotència que no es refereix a les ocupacions per part de famílies vulnerables, sinó a les de les màfies que mercadegen amb immobles aliens o els converteixen en narcopisos o en base de les seves activitats delictives i que, a més, provoquen nombrosos problemes de convivència i seguretat als veïns. Segons dades del Ministeri de l’Interior, Catalunya concentra el 42% de les denúncies per ocupació il·legal de pisos d’Espanya, quadruplicant els casos de la Comunitat de Madrid i gairebé triplicant els d’Andalusia, que la segueixen en el rànquing. A més, el fenomen no deixa de créixer. Si el 2015 Catalunya acumulava 3.950 denúncies per aquest delicte, sis anys després la xifra ascendia fins a les 5.689. Un 74% d’aquestes a Barcelona. «És el delicte que té menys sentit comú», reflexiona Toni Castejón, portaveu de Sindicat de Mossos, el sindicat majoritari a la policia autonòmica. «La policia està per posar ordre, i aquí no hi ha ordre. Si roben una cartera o un cotxe, detenim la persona i l’hi tornem al propietari, però si entren en una casa, que té un valor molt més important, tot juga a favor dels ocupes i no del inquilí. I quan veus injustícies com aquesta i no hi pots fer res, t’afecta», explica. «El que passa amb l’ocupació no passa amb cap altre delicte. És l’únic cas en què trobem justificació [la necessitat de vivenda] a un delicte», assegura el subcap de la Policia Local de Mataró, Xavier Santajuliana, que reclama als partits adoptar mecanismes legals que permetin als cossos policials solucionar el problema. Aquest escenari, en què els problemes de convivència amb els veïns s’allarguen i la recuperació de l’immoble per part del propietari forma part d’un procés judicial de durada incerta, dona peu a casos com el de l’Ajuntament de Premià de Dalt, que ha contractat l’empresa Desokupa com a assessora en casos d’ocupacions delinqüencials. I no és l’únic. Desokupa té entre la seva cartera de clients 14 ajuntaments més a tot Espanya. D’aquests, dos, a banda del de Premià de Dalt, són a Catalunya. O que en els diversos cossos policials, hi hagi agents que aconsellin els afectats «amb pressa» que contactin amb empreses com aquesta. En els últims anys, les empreses de desallotjament d’ocupes com Desokupa han proliferat a Espanya i estan en el focus de la polèmica perquè treballen amb certs perfils professionals que sovint recorren a la intimidació per aconseguir el seu objectiu, cosa que els ha comportat denúncies per coaccions. Consell policial Diferents ciutadans afectats per ocupacions delinqüencials han reconegut a EL PERIÓDICO que agents dels Mossos els han aconsellat dirigir-se a empreses com Desokupa. Castejón no té cap problema a admetre-ho. «Sí, és cert que ho hem recomanat a molta gent. Potser no els ho dius directament, però els expliques la realitat perquè siguin conscients que la usurpació de la seva vivenda pot anar per llarg, un any o dos, a més de les costes judicials i dels danys que provoquin a l’immoble. Els aconsellem negociar amb els ocupes, però si no ho volen fer, se’ls explica que hi ha empreses que es dediquen a desallotjar-los. I que nosaltres no ho podem fer, perquè la llei no ens ho permet, mentre que aquestes empreses sí que poden perquè no són policies», explica obertament. Es tracta, òbviament, de consells que aquests agents donen a títol individual. En cap cas una postura oficial ni dels Mossos ni de cap altre cos policial. Per la seva banda, les empreses de desocupació tenen clar que molts clients els arriben gràcies a la policia. «Ens diuen que la policia els ha aconsellat que acudeixin a nosaltres perquè ells es troben molt limitats», explica Jorge Fe, gerent de Fuera Okupas, empresa creada el 2017 que compta amb seus en diferents ciutats espanyoles. «A Catalunya els ho aconsellen els Mossos d’Esquadra i a la resta d’Espanya ens els deriven tant la Guàrdia Civil com la Policia Nacional», afegeix. Li dona la raó Daniel Esteve, al capdavant de Desokupa. «Jo tinc reunions a Madrid amb comissaris per preparar desokupacions o a Barcelona amb mossos. I ho puc provar. Reconeixen la nostra experiència», explica a EL PERIÓDICO. «I m’arriben clients particulars que venen aconsellats per la policia», afegeix. Reconeix Esteve que l’existència d’empreses com la seva és un «fracàs del sistema», que no dota les forces de seguretat dels instruments legals necessaris. «Empreses com la meva no haurien d’existir», diu. El truc del bombí Agents dels Mossos consultats admeten que en ocasions també recomanen una pràctica tan efectiva com il·legal. Es tracta d’esperar que els ocupes surtin del domicili per presentar-se amb un manyà a la vivenda, extreure el bombí que els ocupes han col·locat i posar-ne un de nou. Després treuen al carrer les pertinències de els ocupes. Quan aquests tornen es genera un conflicte, però quan apareix la policia qui té tots els trumfos és el propietari, perquè té l’escriptura de propietat i la clau del pis, mentre que la de els ocupes ja no es correspon amb el bombí. El problema d’aquesta pràctica és que, amb la llei a la mà, implica incórrer en un delicte de coacció i de violació de domicili. Canvi d’escenari A Barcelona, fonts de la Guàrdia Urbana coincideixen amb els Mossos a assenyalar que la multireincidència i les ocupacions delinqüencials són les problemàtiques que generen més impotència entre els agents, a causa que la llei, assenyalen, no és resolutiva. No obstant, amb pocs mesos de diferència, es podria donar un canvi d’escenari. En el cas de la multireincidència, al setembre va entrar en vigor la reforma del Codi Penal que castiga amb penes de presó d’entre sis i divuit mesos, en lloc de la multa actual, aquells que acumulin tres condemnes, tot i que siguin lleus. Aquest canvi legislatiu podria suposar un gran pas contra la multireincidència en els casos de furt i canviar la sensació d’inseguretat entre la ciutadania. Una cosa similar podria passar amb les ocupacions delinqüencials si el Congrés aprova l’esmena introduïda pel PSOE per reformar diversos punts de la llei d’enjudiciament criminal, entre els quals el 544, en què s’afegeix un paràgraf perquè els jutges puguin acordar un desallotjament en un màxim de 48 hores de vivendes ocupades per delinqüents.

Frustració policial davant les ocupacions delinqüencials

Toni Castejón, del Sindicat de Mossos, admet que hi ha agents que recomanen als propietaris recórrer a empreses com Desokupa

La impotència davant l’actual marc legal i la lentitud de la justícia porten la policia a demanar nous instruments legislatius

El més llegit