Instagram dispara els retocs estètics: l’edat mitjana de la primera intervenció baixa de 35 a 20 anys

‘Top Model Look’ és el nom d’un filtre d’Instagram que allisa la pell, elimina imperfeccions, afina el nas i dona volum als llavis i als pòmuls. També és el nom d’un tractament de remodelació facial, un tipus de medicina estètica que ofereixen diverses clíniques espanyoles. Poca importància té si va ser abans l’ou o la gallina, perquè la realitat és que la medicina estètica i les xarxes socials estan ja tan vinculades que joves de 20 anys, principalment dones, acudeixen a les clíniques a la recerca de farcits d’àcid hialurònic i toxina botulínica amb l’objectiu que el seu rostre s’assembli al que li ofereixen els filtres. La medicina estètica s’ha convertit en una gallina d’ous d’or, amb una facturació anual a Espanya de més de 3.500 milions d’euros el 2021. És tretze vegades el que va facturar el cine i el doble que el sector del videojoc. «Cada vegada que pujo alguna història a Instagram, alguna de les vostres preguntes té relació amb això, així que us interessarà bastant», diu als seus gairebé 400.000 seguidors Rosario Matthew, de 23 anys, ‘influencer’ i famosa per haver concursat en el ‘reality’ ‘La isla de las tentaciones’. Després comença a enumerar les operacions estètiques que s’ha fet: un quilo de pròtesi al pit o àcid hialurònic als llavis, que «recomana al 100%». I afegeix: «Potser també em trec les boles de Bichat [teixit gras que hi ha sota els pòmuls que si es treu la cara queda més perfilada]. Jo m’ho faria tot». El programa de televisió que va convertir Rosario Matthew en una estrella té entre els seus anunciants clíniques Dorsia, la «clínica dels temptadors». En el seu compte d’Instagram és habitual veure vídeos d’altres concursants amb missatges com aquest: «Yun, de ‘La isla de las tentaciones, ha confiat en nosaltres per fer-se un augment de llavis». Edició rere edició, el programa lidera en la franja d’adolescents i joves i assoleix quotes de pantalla de gairebé el 50% entre els 13 i 24 anys, i és especialment exitós entre les dones. Obsessió amb el rostre En les xarxes socials, en què els joves passen la major part del seu temps, és cada vegada més habitual veure ‘influencers’ que expliquen les seves operacions d’estètica, en molts casos amb menció al lloc on se les han fet, i fins i tot animen els seus seguidors a fer el mateix. No és estrany que l’edat mitjana d’accés a la medicina estètica hagi caigut dels 35 als 20 anys, com recull l’últim estudi de la Societat Espanyola de Medicina Estètica (SEME). «Ens crida l’atenció aquest nou grup que ve per modificar un tret, especialment llavis, pòmuls i nas, perquè en aquesta edat encara no hi ha envelliment», explica Petra Vega, doctora de medicina estètica i tresorera de SEME, que assenyala que la via per la qual arriben a les clíniques és internet, no per recomanacions o publicitat. «Venen amb la foto del que volen», diu. I aquesta foto no és necessàriament la d’una actriu o model, com passava en el passat, si no la de si mateixes sota un filtre d’una xarxa social. Els tractaments facials suposen ja el 69% de la facturació dels centres estètics. Des de la Societat Espanyola de Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica (SECPRE), la seva vicepresidenta de cirurgia estètica, Nélida Grande, apunta al «bombardeig continu» de les xarxes, que genera «més insatisfacció sobre el cos» i que els porta a aquests tractaments «abans que realment toqui fer-ho». Als menors no se’ls opera tret que sigui un cas d’asimetria, amb alguna patologia i amb valoració psicològica, tal com explica la cirurgiana plàstica. A partir dels 18 o 20 anys, se’ls mira d’orientar. «Sobretot per rebaixar expectatives que no són reals», explica. Paloma Borregón, dermatòloga i directora mèdica de la clínica Kalosia, apunta a la digitalització que va imposar la pandèmia com una de les causes del ‘boom’: veure el nostre rostre durant una videotrucada ens permet fixar-nos en nosaltres mateixos, «en els nostres defectes». A la seva clínica arriben dones joves per corregir llavis, ulleres... «Els referents d’ara ja tenen una cosa feta, i s’ha normalitzat. Ja no és lleig parlar del que et fas», assenyala. La doctora Vega insisteix: «Les seves icones són persones que acaben deformades. Jo als joves que venen a la consulta els demano que facin la reflexió de si tot el que ells mateixos posen en xarxes és real. Llavors, ¿per què ho ha de ser aquesta foto que em portes?». Borregón afegeix: «De vegades et demanen molt i som els metges els que els hem de dir que no». De la necessitat al caprici De la necessitat al capriciMaría Camacho es va operar els pits amb 30 anys. «Ho tenia claríssim des de petitíssima; els meus sostenidors sempre tenien farcit», explica. Quan va tenir «els diners i la força per fer-ho», va anar a diversos doctors. La seva experiència no va ser gaire positiva. «Vaig estar a punt de canviar d’idea, perquè et parlaven d’unes pròtesis o d’altres com si fossin uns pantalons; em va semblar horrible», relata. Més tard, va acudir a un altre metge que li va plantejar que no tingués pressa, que potser voldria ser mare i li convenia esperar. Tot i que va acabar per no fer-li cas, aquestes objeccions van ser precisament les que van augmentar la seva confiança en aquell doctor. Per a ella, la seva operació està lluny de ser un tabú: «Celebro l’aniversari dels meus pits cada any amb els meus amics i no tinc cap problema de dir que me’ls he operat». Tanmateix, és partidària que, a certa edat, hi hagi algun tipus de valoració psicològica prèvia: «Pot ser un caprici del qual després es penedeixin». Penediments La Laura –nom fictici– és una dona que se’n va penedir. Es va operar el nas sent menor d’edat i amb l’autorització dels seus pares: el seu septe prominent havia sigut objecte de burles des de l’escola. Anys després van arribar els llavis i un augment de pit, fins que va deixar de reconèixer-se en les fotos. Va tornar al quiròfan anys després per substituir els implants per uns de més petits, tot i que el que hauria volgut és «retrocedir en el temps». «Ningú em va aconsellar bé», es lamenta. Per als joves debutants, el preu és una de les variables més importants. Una altra de les estrelles del paper cuixé i propietària de diverses clíniques estètiques, Carla Barber, va protagonitzar un episodi polèmic quan va fer un sorteig amb intervencions estètiques. La SEME la va acusar de saltar-se el codi deontològic al crear necessitats falses en els seus seguidors. Barber continua difonent informació del «pinchi pinchi» –així ho anomena– en les seves xarxes, en les quals va assegurar que ho feia «perquè persones que no s’ho poden permetre puguin accedir a aquests tractaments». «No podem lluitar contra les xarxes. Abans eren els artistes de Hollywood; ara són els ‘influencers’», resumeix la doctora Grande. «Si generes tantes necessitats des de tan joves, ¿què esperaran quan siguin més grans?»

Instagram dispara els retocs estètics: l’edat mitjana de la primera intervenció baixa de 35 a 20 anys

La clientela jove sol·licita modificar llavis, pòmuls i nas perquè el seu rostre s’assembli al que li ofereixen els filtres

‘Influencers’ en xarxes socials publiciten i parlen sense embuts de les seves intervencions estètiques

El més llegit