Fracàs escolar: elles abandonen menys, però ho paguen més car

La masculinització de l’abandonament escolar prematur –la xifra en ells és del 19,4%, davant el 9,9% en elles– invisibilitza l’abandonament de les noies i, el més preocupant, les seves especificitats. Malgrat que objectivament elles són menys, l’abandonament escolar femení agreuja la fractura de gènere, ja que, en comparació amb els nois, elles tenen menors oportunitats formatives i laborals. Aquestes són algunes de les conclusions de l’estudi ‘L’abandonament escolar prematur des de la perspectiva de gènere. ¿On són les noies que abandonen?’ de les investigadores Maribel Garcia, doctora en Sociologia de l’Educació i investigadora del grup d’investigació GRET de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i Hungria Panadero, coordinadora de projectes de la Fundació Ferrer i Guàrdia; elaborat per a la Diputació de Barcelona i presentat aquest dimecres. Partint de l’evidència que l’abandonament escolar prematur és un procés complex i multicausal en què intervenen diversos factors i contextos –personals, familiars, escolars i comunitaris– que interaccionen entre ells, Garcia i Panadero remarquen elements rellevants normalment individualitzats, com que la taxa d’abandonament escolar de les noies de nacionalitat estrangera (18,9%) és el doble del de les noies amb nacionalitat espanyola (superant l’objectiu europeu del 10%). Doblement discriminades En la mateixa línia, les investigadores alerten que l’origen («capital econòmic i social de la família») explica més l’abandonament escolar que el gènere i insisteixen que aquesta dada no ha d’implicar ometre les desigualtats de gènere en les polítiques, ja que les dones que abandonen són «bàsicament providents de famílies amb baix capital econòmic i social, es troben doblement discriminades». Posant la lupa en què passa amb elles, les investigadores destaquen que l’abandonament escolar presenta pitjors conseqüències per a les noies per diversos motius. El primer és, reiteren que no és un tema menor, perquè resulta «poc visible», «particularment entre aquelles noies replegades en l’esfera privada i la reproducció de rols de gènere». Un altre dels motius que preocupen és el menor accés d’elles a la formació en programes i recursos de nova oportunitat. «També perquè l’oferta de formació professional pot ser limitada a segons quins territoris i està fortament esbiaixada i masculinitzada», desenvolupen, apuntant també una altra dada clau: les dificultats d’inserció laboral que experimenten aquestes noies per «la seva concentració en sectors feminitzats [i precaritzats], que tendeixen a tenir salaris més baixos i menys progressió al llarg de la seva trajectòria laboral». Risc d’estigmatització Un altre dels factors que l’informe posa sobre la taula és la manera com s’agreugen les condicions socials i el risc d’estigmatització de les noies que abandonen la seva formació respecte al conjunt de noies joves. La investigació s’ha presentat en el marc de la iniciativa Projectes Noves Oportunitats Educatives (NOE 4.10), que la Diputació de Barcelona planteja com una eina per posar les bases per revertir tot l’assenyalat i «una bona oportunitat per integrar la perspectiva de gènere en l’acompanyament educatiu». Una de les conclusions a les quals arriben les investigadors és que no n’hi ha prou amb treballar activament per augmentar la presència de les noies en especialitats de formació professional «atípiques» (política imprescindible que ja s’està portant a terme amb exemples d’èxit, com el de Sant Quirze de Vallès), sinó que les administracions han de ser ambicioses, anar més enllà i «avançar en l’eliminació d’estereotips de gènere». «L’acompanyament sostingut i personalitzat és una condició per a l’èxit d’aquest tipus d’iniciatives. Les dones, en general, tendeixen a construir aspiracions d’estudis orientades a les cures, l’educació i aquelles professionals associades a l’extensió i reproducció dels rols de gènere, fruit de processos de socialització diferenciats, sent més presents entre les noies provinents de famílies amb sota capital cultural», conclouen. Formació i referents I en l’apartat de recomanacions, les autores d’informe assenyalen la necessitat d’incrementar la formació amb perspectiva de gènere en el professorat, «particularment a l’ESO i els cicles formatius, però també en la resta de recursos de nova oportunitat» i potenciar els programes de mentoria «entre noies de contextos en situacions de vulnerabilitat amb trajectòries educatives d’èxit». El context El projecte ‘Noves Oportunitats Educatives -NOE 4.10’ pretén «impulsar el lideratge dels ajuntaments en la prevenció i tractament de l’abandonament escolar, de manera coordinada entre els diferents equipaments i serveis municipals, i de la mà de la resta d’agent del territori.

Fracàs escolar: elles abandonen menys, però ho paguen més car

La concentració en sectors tradicionalment feminitzats, amb salaris més baixos i menys progressió, dificulta la inserció laboral de les joves

La taxa d’abandonament escolar de les noies de nacionalitat estrangera (18,9%) és el doble de la de noies amb nacionalitat espanyola

El més llegit