FP Dual: «Abans d’aprovar unes pràctiques em pregunto: ¿la voldria treballant a l’escola?»

Va ser un curs estrany, no precisament el millor dels anys per fer pràctiques en una escola infantil (ni enlloc). Cada dia, després de les pràctiques, es menjaven juntes el tàper al parc de la Sagrada Família, a dues passes de l’escola, mentre comentaven la jornada i després passejaven juntes fins a l’institut. El protocol covid no feia només que haguessin d’estar cada dos per tres desinfectant les joguines i els obligava a dividir el pati en grups bombolla, també impedia que poguessin quedar-se a dinar a l’escola. Però malgrat els incomptables inconvenients derivats de la pandèmia, tant Carla López com Berta Casals, totes dues de 22 anys, recorden aquell any amb carinyo. Va ser el curs que les va unir –«ho fèiem tot juntes», expliquen– i en el qual es van adonar que no es van equivocar al triar els seus estudis: estaven fetes per ser educadores infantils. Ho expliquen al centre on totes dues van fer l’estrany i pandèmic curs de pràctiques del programa FP Dual –la Carla va començar a caminants (EI-1) i Berta, a grans (EI-2)–, on totes dues han aconseguit treballar una vegada finalitzades les pràctiques i on tant nens i nenes com mares, pares, àvies i avis les saluden com el que són, una més de l’equip. «Prendre la temperatura a l’entrada amb el termòmetre de pistola ens va servir molt per acostar-nos a les famílies, que ens coneguessin», exemplifiquen en una anècdota clara de «no hi ha mal que per bé no vingui». Va passar l’any en què, malgrat les distàncies obligades, van crear un gran vincle amb tota la comunitat educativa de l’EBM La Fassina (malgrat ser una escola infantil molt gran, amb més de 140 alumnes, són «una gran família»), i totes dues es van adonar que aquell era el lloc on els agradaria treballar. Per la relació amb els nens, amb les famílies... Després d’acabar la seva FP Dual, a totes dues els van oferir una plaça de tècnica de suport (servei externalitzat, les treballadores del qual poden ser reclamades per la directora sense passar per les borses municipals, com sí que passen les tutores). La Carla ho va acceptar sense pensar-s’ho i va començar al setembre. La Berta, que aquell any començava a la universitat, en un primer moment va rebutjar el lloc amb molta pena. «Començava a la facultat a la tarda i pensava que no podria amb tot, així que vaig començar a treballar en un menjador escolar», explica. Però al cap de poc temps, va sorgir una altra vacant per una baixa de paternitat i aquesta vegada la Berta ja sí que no s’ho va pensar. «I estem una altra vegada juntes», expliquen somrients, ara, a més, que poden mostrar tota la seva alegria ja sense la mascareta. Laura Gallego, directora de l’escola infantil on van fer les pràctiques la Carla i la Berta, les mira amb orgull. «Abans d’avaluar les pràctiques a qualsevol estudiant penso ¿la voldria treballant a l’escola? Si la resposta és que sí, les aprovo», se sincera la directora que, òbviament, va respondre sí en els dos casos. El que Gallego valora més de l’FP Dual és que, a l’estar més d’un curs sencer –el mes de prova el fan just al final de l’any acadèmic anterior– els permet veure tot el que passa a l’escola al llarg d’un curs, que no és precisament poc, a més de teixir relacions tant amb les famílies com amb els nens i nenes i amb la resta de treballadores.

FP Dual: «Abans d’aprovar unes pràctiques em pregunto: ¿la voldria treballant a l’escola?»

Berta Casals i Carla López tenen 22 anys i són educadores infantils després d’estudiar FP Dual. Van fer les pràctiques a l’EBM La Fassina, i Laura Gallego, la seva directora, no només va respondre ‘sí’ a la seva avaluació, sinó que a més les va contractar

El més llegit