Va ser un curs estrany, no precisament el millor dels anys per fer pràctiques en una escola infantil (ni enlloc). Cada dia, després de les pràctiques, es menjaven juntes el tàper al parc de la Sagrada Família, a dues passes de l’escola, mentre comentaven la jornada i després passejaven juntes fins a l’institut. El protocol covid no feia només que haguessin d’estar cada dos per tres desinfectant les joguines i els obligava a dividir el pati en grups bombolla, també impedia que poguessin quedar-se a dinar a l’escola. Però malgrat els incomptables inconvenients derivats de la pandèmia, tant Carla López com Berta Casals, totes dues de 22 anys, recorden aquell any amb carinyo. Va ser el curs que les va unir –«ho fèiem tot juntes», expliquen– i en el qual es van adonar que no es van equivocar al triar els seus estudis: estaven fetes per ser educadores infantils.