El poliamor és molt més que sexe

Encegada pels prejudicis i el desconeixement, una gran part de la societat els etiqueta com a viciosos, pervertits o bojos. Però les persones poliamoroses no només sustenten les seves relacions en el sexe, sinó també en la confiança, el respecte, la tolerància i la igualtat. Un estudi realitzat per les universitats de Vigo, Rei Joan Carles i Lisboa analitza experiències reals i advoca per «visibilitzar i normalitzar» aquesta opció de vida a través de més investigacions, a més de demanar canvis en les polítiques i a les institucions que evitin les situacions de discriminació. «Les persones poliamoroses són estigmatitzades i etiquetades com a promíscues, però hi ha una gran confusió. Poden tenir relacions sexuals, emocionals o una combinació de totes dues en funció dels acords als quals arribin els implicats, però tenen les bases de qualsevol relació sana, sigui monògama o no: respecte, confiança, tolerància i igualtat», destaca Yolanda Rodríguez, investigadora del grup Salut, Sexualitat i Gènere de la UVigo, adscrit a la Facultat d’Educació i Treball Social d’Ourense, i que participa en l’estudi juntament amb els seus companys Francisco Aguiar i Rosana Martínez. La investigació es basa en les entrevistes fetes a 11 persones –5 dones i 6 homes– que vivien relacions poliamoroses. Totes vivien a Madrid en aquell moment i tenien entre 26 i 57 anys. «És un estudi qualitatiu que té, d’una banda, la finalitat de visibilitzar aquestes relacions i, de l’altra, les situacions de discriminació que pateixen en tots els àmbits de la seva vida, des de la seva pròpia família i amics fins a la feina o a l’entorn sanitari. Aquesta és la veritable realitat del col·lectiu, i donar-la a conèixer ajuda a començar a trencar tots els estigmes que encara tenim en la nostra societat», exposa Rodríguez. Els entrevistats consideraven la seva relació com una unitat familiar i, de manera gairebé unànime –10 d’11–, van apuntar el sexe com un element més junt amb el carinyo, l’amistat, la confiança i la cura. Per a ells, és un estil de vida que implica amor, comunicació, suport, honestedat, respecte per l’espai de l’altre i amistat. «La clau de l’èxit és la mateixa que en qualsevol altra relació i no hi ha ni la possessió, ni la gelosia ni la infidelitat. La confiança és la base, i això implica una obertura mental. La majoria dels entrevistats convivien en tríades, però també hi havia algun en quad (4). I hi pot haver relacions de més de 5 persones i xarxes», detalla. No hi ha rols ni estereotips de gènere Yolanda Rodríguez remarca la «flexibilització» dels rols en aquestes unitats sentimentals: «Ells parlen molt de la seva importància. No hi ha un rol específic, es trenquen els estereotips i tots assumeixen responsabilitats, cures, despeses i tasques per igual. I això és un gran avenç en la nostra societat». «Són persones que no s’ajusten als estereotips de gènere, però que tenen maneres de relacionar-se sanes, lliures de la possessió. Això no vol dir que totes siguin un èxit, però l’important és que tinguin l’oportunitat de viure-les com vulguin. El problema és que pateixen discriminació i no tenen els mateixos drets, per exemple, a l’hora de constituir-se com a família. És dur haver de cohibir-te per les idees negatives i discriminatòries d’un sector important de la societat», lamenta. I és que tots els participants van experimentar situacions de marginació. Van relatar des de comentaris negatius dels seus metges actituds despectives als seus llocs de treball i fins i tot mòbing. Dos d’entrevistats van trencar relacions amb la seva família i d’altres van viure el rebuig dels seus amics més pròxims, que fins i tot els van recomanar buscar ajuda psicològica professional. Triple discriminació de les dones «I en el cas d’elles, la discriminació és encara més gran per la seva condició de dones, per tenir una orientació lesbiana o bisexual i per ser poliamoroses. Se les considera pervertides, vicioses i llibertines», afegeix. Respecte als seus plans de futur, els entrevistats volen mantenir les seves relacions amb l’esperança que la societat arribi a acceptar-los algun dia. I dos d’ells esmenten fins i tot la possibilitat de tenir fills, però els inquieta el rebuig social. «Les relacions on hi ha amor, confiança i respecte són saludables per a la criança, però els preocupa la reacció de l’entorn social amb aquests nens», revela Rodríguez. «Les institucions i les polítiques han d’afavorir tots els canvis que siguin necessaris per visibilitzar aquests tipus de relacions i evitar les discriminacions. Falten lleis que els donin suport i que recolzin els seus drets, que garanteixin la creació d’espais de convivència i de seguretat i d’acceptació de la diversitat en un ampli concepte», defensa. Rodríguez també apunta al paper de l’acadèmia: «Hem de fer passos endavant i denunciar aquestes situacions. Cal començar a obrir noves vies d’investigació que visibilitzin aquestes relacions, perquè per combatre les discriminacions primer cal identificar-les. Per la nostra banda, continuarem treballant, tant amb investigacions, com a les nostres classes. Sempre abordem les relacions poliamoroses amb els nostres alumnes perquè són els professionals del futur i és necessari transformar la societat». Suspenen el PolyDay a Londres per amenaces La xarxa de treball formada per les tres universitats integra experts en psicopedagogia, sociologia, treball i educació social, el que els permet afrontar les seves investigacions amb una interessant «perspectiva multidisciplinària». L’estudi sobre les relacions poliamoroses constitueix un dels pocs que s’han realitzat fins ara al nostre país i els seus resultats acaben de ser publicats per la revista Sexuality & Culture. Tot i que el matrimoni monògam és el tipus de relació més comú i acceptada en la majoria dels països desenvolupats, el poliamor ha anat en augment i estudis recents revelen que gairebé un de cada cinc nord-americans i canadencs han viscut en algun moment una relació no monògama consensuada. En els dos països les comunitats poliamoroses tenen més tradició i visibilitat, però també creixen a Europa. Des del 2006, el Regne Unit acull el PolyDay i a Espanya han proliferat comunitats en ciutats com Madrid, Barcelona (on se celebra l’OpenCon Catalonia), València, Saragossa i Santiago. «Les xarxes socials els han facilitat entrar en contacte i hi ha molts grups que es reuneixen i intenten trencar els prejudicis. Però acaben de suspendre el PolyDay de Londres, que s’anava a celebrar el dia 15, per amenaces als ponents. Així estem en ple segle XXI. És increïble que ataquin fins a la mateixa llibertat d’expressió de les persones. És una cosa tremenda. Ens fa pensar cap a on anem en aquesta societat si no podem parlar d’altres maneres de relacionar-se, d’estimar-se. Cada persona ha de tenir llibertat de viure la seva relació amb una, dues o més persones. Sempre que hi hagi respecte i igualtat i parteixin dels mateixos ideals, ¿qui som els altres per jutjar-los?», reflexiona Yolanda Rodríguez. «El poliamor suposa trencar amb les estructures de l’heteronormativitat i sembla que ja vivim en una societat diversa, però no és així. És veritat que hem avançat respecte a les parelles homosexuals, però cal fer-ho per a totes», defensa l’experta.

El poliamor és molt més que sexe

UVigo, Rei Joan Carles i Lisboa estudien experiències reals i advoquen per visibilitzar aquestes relacions i promoure canvis en les polítiques i institucions que n’evitin la discriminació

El més llegit