La seva mare era pianista, una dona d’una gran cultura, però va morir quan ella tenia 11 mesos i el seu pare es va tornar a casar amb una dona que «era totalment el contrari». Montserrat Rosset, que aquest diumenge complirà 76 anys, explica la història de la seva vida asseguda en un banc de ferro d’un dels jardins de l’edifici històric de la UB, on, a la fi, està estudiant. I ho explica gairebé com si fos una d’aquestes novel·les que li apassiona llegir –i que moltes vegades fa en anglès, per practicar– o les que els expliquen en les classes del programa d’Humanitats de la Universitat de l’Experiència, en aquesta mateixa facultat, d’on és alumna.