L’avortament amb fàrmacs fins a la setmana 14 és més complex i dolorós

Catalunya ha elaborat un nou protocol d’atenció a la interrupció voluntària de l’embaràs que incorpora la possibilitat d’avortar prenent fàrmacs fins a la setmana 14 de gestació. L’Executiu autonòmic s’avança així a altres autonomies que, a tot estirar, permeten aquest tipus d’intervenció, a través de medicaments, fins a la setmana 12 de gestació i, en un estat més avançat, realitzen únicament avortaments quirúrgics o instrumentals. El més habitual a Espanya és donar a la dona la possibilitat de triar entre els dos mètodes, el farmacològic o el quirúrgic, fins a la setmana nou de gestació i, a partir d’aquest termini, només realitzar el mètode instrumental, que es porta a terme en un quiròfan. A Espanya l’avortament lliure es contempla fins a la setmana 14 i es permet fins a la setmana 22 sempre que es presentin causes mèdiques, com risc greu per al fetus o la mare. La decisió de Catalunya compta amb l’aval de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que tanmateix recomana que, de la setmana 12 a la 14 de gestació, la dona es mantingui en el centre sanitari fins que es completi l’expulsió (pot demorar-se un dia o més), ja que amb freqüència es produeix més sagnia, més dolor i més efectes secundaris (nàusees, vòmits o diarrea) que en l’avortament farmacològic fins a la setmana nou. A més, l’efectivitat no és tan alta com en la fase més inicial de la gestació (ja que hi ha més contingut intrauterí) i, per això, es requereixen una dosi més alta dels medicaments utilitzats per interrompre l’embaràs i, en ocasions, una segona intervenció. Opinions a favor i en contra Segons explica Francisca García, presidenta de l’Associació de Clíniques Acreditades per a la interrupció de l’embaràs (ACAI), fins a la setmana nou amb el mètode farmacològic es produeix una «sagnia controlada, tot i que també és abundant», però entre la setmana 9 i la 14 «cal planificar les dosis al llarg del temps, el dolor i sagnia és més intens, per això es requereix ingrés hospitalari». En resum, «són dues maneres diferents de practicar un avortament». Per això, la presidenta de les clíniques concertades, on es realitzen la majoria dels avortaments a Espanya, considera una «barbaritat» que Catalunya hagi decidit ampliar fins a la setmana 14 l’avortament farmacològic. «És la via més fàcil per evitar l’objecció de consciència [dels professionals sanitaris a realitzar avortaments] però no el mètode aconsellat per a les dones». Per contra, ni la Societat Espanyola de Contracepció (SEC) ni la Federació de Planificació Familiar (Sedra-FPFE), formades per professionals sanitaris i activistes en favor dels drets sexuals i reproductius, posen objeccions a la decisió de Salut. «Catalunya té una enorme experiència en l’avortament farmacològic i com que compta amb l’aval científic de l’OMS pot ser adequat oferir-lo fins a la setmana 14», opina Isabel Serrano, ginecòloga i membre de Sedra-FPFE, que al seu torn avisa que la decisió «no seria extrapolable» a la resta de comunitats, ja que no tenen tanta experiència en l’avortament amb pastilles. Els percentatges d’un i l’altre A Catalunya, gairebé la meitat dels avortaments es realitzen pel mètode farmacològic, ja que es practiquen més avortaments en el sistema públic i hi ha la tendència que a més intervencions públiques, més realitzades amb fàrmacs. Mentrestant, a la resta d’Espanya, la majoria d’interrupcions s’efectuen a les clíniques privades concertades on el 85% de les dones, segons les seves enquestes, elegeixen el mètode instrumental perquè consideren que és la fórmula més ràpida, més indolora i que millor evita la dura vivència que estàs expulsant un embrió. En qualsevol cas, «els dos mètodes són segurs i eficaços», afirma taxativa Isabel Serrano. Al seu torn, el ginecòleg Abel Renuncio, vocal de la junta directiva de la SEC, corrobora que les dues possibilitats són «bones» i per això, en la seva opinió, la preferència per una o una altra «hauria d’estar més equilibrada» a Espanya, ja que la proporció d’avortaments farmacològics està augmentat en la majoria de països europeus i en els nòrdics supera el 90%. Mentrestant, al nostre país, Alemanya o Itàlia encara continua la preponderància per l’avortament quirúrgic. Segons el seu parer, l’important és que els professionals mèdics ofereixin a les dones informació equilibrada sobre els avantatges i inconvenients d’un mètode i l’altre, a més que sigui «personalitzada» a les seves circumstàncies, perquè siguin elles les que puguin triar. La implantació Segons la informació facilitada pel Departament de Salut, el mètode farmacològic fins a la setmana 14 de gestació s’anirà oferint progressivament a tot el territori català i ja ha començat a desplegar-se a Lleida, l’Anoia i Terrassa. La tècnica es proporcionarà, tal com recomana l’OMS, als hospitals mentre que les unitats d’atenció a la salut sexual i reproductiva, els ASSIR, continuaran oferint el mètode farmacològic fins a la setmana nou i sis dies de gestació, com fins ara. El nou protocol ha sigut dissenyat en col·laboració amb el Departament d’Igualtat i Feminismes, la Societat Catalana d’Obstetrícia i Ginecologia; l’Associació Catalana de Llevadores i l’Associació Catalana de Contracepció.

L’avortament amb fàrmacs fins a la setmana 14 és més complex i dolorós

Provoca més sagnat, molèsties i efectes secundaris, per això Catalunya l’oferirà als hospitals públics

Alguns experts critiquen l’ampliació del mètode amb pastilles mentre que d’altres la recolzen sempre que s’ofereixi també el quirúrgic

El més llegit