Es podria dir que sense una dosi mínima de la inquietud que sorgeix d’una ment trastornada no existiria la literatura. Sense la bogeria, utilitzem la paraula per abreujar, tot i que no sigui la idònia per parlar seriosament del tema, no existirien ‘El Quixot’, ‘La conxorxa dels simples’ o ‘American Psycho’, és a dir, dues figures jocoses i una tercera destructiva per habitar comèdies o històries de terror. Són models que s’han perpetuat fins ara que situen el problema en l’àmbit del mer arquetip.