Carla Vall: «Hi ha un pols masclista contra l’auge del feminisme»

Carla Vall, advocada especialitzada des de fa una dècada en la defensa de víctimes de violència masclista, considera que els càntics misògins proferits per joves d’un col·legi major de Madrid «són el reflex clar d’una societat que està mantenint un pols masclista contra l’auge del feminisme». I va afegir que els protagonistes d’una acció perfectament coordinada «provenen d’una elit econòmica i, per tant, se senten envalentits per fer tot allò que els vingui de gust». Aquesta jurista catalana ha estat dos dies a Palma per participar en unes jornades sobre violència de gènere organitzades pel Consell i dirigides a professionals d’aquest àmbit. «Quan et coordines per fer una cosa així significa que n’estàs molt convençut, que consideres que és legítim i que penses que això t’ajudarà a formar una cohesió de grup. ¿La cohesió és ‘sortiu dels caus, que us cardarem, putes’? És preocupant, com també ho és que elles [les alumnes d’un col·legi major pròxim objecte dels càntics] ho llegeixin com una cosa que no és insultant, que no és violència. Això pot ser per tres motius: no es volen confrontar amb unes persones amb qui s’hauran de creuar. O perquè no ho identifiquen com a masclisme i tenen la violència interioritzada. O bé perquè al ser una vulneració de drets no depèn de com se senten elles, sinó de com respon la societat. Això no és un diàleg dels del col·legi major Elías Aluja amb les del Santa Mónica, sinó amb la societat sencera», va exposar Vall. Aquesta advocada considera que aquella acció no pot desvincular-se d’un component de classe. «Els seus pares són grans empresaris o tenen molts recursos, tenen vincles entre ells, i els seus fills acabaran presidint empreses de l’Ibex 35. La violència no es pot deslligar d’aquesta idea de poder. Com més poder tens, més facilitat per a l’exercici de la violència. Tenen una capacitat d’impunitat molt diferent d’aquella que tindrien en un barri pobre. De fet, en un barri pobre això no hauria passat», va argumentar. Dubta que la investigació iniciada per la fiscalia per si s’ha comès un delicte d’odi tingui recorregut. I, en tot cas, creu que no és una matèria de la qual s’hagi d’ocupar el Dret. «Una cosa no només importa si és delicte, també importa si socialment està malament. No podem delegar les respostes socials al Dret; la política i el periodisme juguen un paper crucial per explicar-ho. ¿S’explica com una novatada o una tradició curiosa i divertida? Cal generar un discurs que combati això», va assenyalar Vall. «Per exemple, és una victòria que [Alberto Núñez] Feijóo hagi dit que ‘elles no han de sortir dels caus, sou vosaltres aquells que heu de sortir de la caverna’. És un triomf del feminisme perquè s’ha pronunciat de manera contrària a com ho hauria fet en el passat», va afegir. Una feina «guaridora» Aquesta jurista va decidir especialitzar-se en violència de gènere arran d’un succés de quan estudiava Dret. «Vaig patir violència masclista i em vaig adonar que no existia cap advocada que pogués localitzar amb facilitat per defensar-me. Així que després de recuperar-me emocionalment i psicològicament vaig decidir ser l’advocada que no vaig trobar. El que faig ara em resulta guaridor perquè, tot i que no vaig obtenir justícia formal per a mi, puc tenir-la per a altres dones», va indicar. Així mateix, assumeix com una cosa «incòmoda» el debat sobre el vel que ha sorgit arran de les manifestacions, durament reprimides, de dones iranianes per reclamar la llibertat de treure’s aquesta peça. «Es pot ser feminista i defensar la llibertat de portar allò que et plagui. I també que et sembli malament que una norma t’imposi com vestir. Exerceixo violència arrencant-li el vel a una dona des de la meva comoditat de ciutadana blanca i europea. Però encara és més violència que puguis morir si no portes el vel perquè ho diu una llei. Cal ser acurades per no caure en el racisme, i per no caure en l’espai del ‘no em vull mullar’», afirma. Assetjament de Paula Bonet Carla Vall, advocada de la pintora Paula Bonet, està satisfeta amb la condemna imposada de tres anys en un psiquiàtric i deu d’allunyament aquest estiu a l’assetjador de l’artista. «Estem feliços amb el resultat, tot i que no estem d’acord amb què aquesta persona digui que està malalta. No ho està, ha establert un codi masclista i misogin que va intel·lectualitzar amb un manifest en el qual va explicar per què ho feia. Hi ha una onada de cèlibes involuntaris coneguts com a ‘incels’ que propugnen la violència contra les dones perquè podem decidir no tenir sexe amb ells», va advertir la lletrada.

Carla Vall: «Hi ha un pols masclista contra l’auge del feminisme»

La jurista catalana, lletrada de l’artista Paula Bonet en el seu cas d’assetjament, considera que els càntics del col·legi major de Madrid «no haurien passat en un barri pobre»

El més llegit