«Ens demanen coses cada vegada més grans»: l’explosió de Girona qüestiona la ciència espectacle

L’explosió durant una demostració de divulgació científica a Girona no és el resultat de la improvisació. Les fonts consultades insisteixen que Dani Jiménez acostuma a treballar a consciència. A més, no recorden cap altre accident important a les fires científiques de les últimes dècades. El succés de Girona, investigat pels Mossos, ja ha rebut una primera denúncia. No obstant, l’esdeveniment ha reobert un antic debat: ¿val la pena una divulgació científica tan espectacular? El paradigma de la ciència-espectacle és ‘El Hormiguero’, programa on el mateix Jiménez va participar, a més d’altres com ‘Dinàmiks’, que dirigeix al Canal Super 3. «Després del ‘wow’ ve el ‘how’ [com]»: així resumeix la ciència-espectacle el físic i divulgador britànic Roy Lowry. «Aquests experiments obren les ments joves a la possibilitat de la ciència», explica. En això, Jiménez és un pioner. «El Dani ha portat la divulgació a un altre nivell i hem d’agrair-l’hi», afirma Pep Duran, químic i divulgador de la Universitat de Girona, organitzadora de l’esdeveniment on es va produir l’incident. Una demostració com la que va fallar a Girona «ensenya sobre la pressió, sobre el pas de líquid a gas i sobre què és el nitrogen líquid», observa Laura Hernández, divulgadora de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) de Tarragona. Emocionar i explicar Emocionar i explicar«El primer és emocionar, però si no va seguit per una explicació ja no és divulgació», apunta Claudi Mans, químic i divulgador de la Universitat de Barcelona. «Tanmateix, hi ha un mercat, una demanda, que demana fer coses cada vegada més grans», observa. Hi coincideix Marc Boada, divulgador que també fa demostracions. «A mi m’han demanat sovint que fes coses espectaculars. Però jo no vull ser un ‘showman’. La divulgació pot ser espectacular. Però buscar l’espectacularitat i l’entreteniment tant sí com no no és divulgació i comporta riscos», afirma. «Aquest tipus d’activitats desperten cert interès, però solen ser confuses i no transmeten gaire coneixements. Les activitats són més riques si són participatives: si permeten generar preguntes noves, seguir un interès particular, entendre un procediment, frustrar-se, disfrutar que alguna cosa surti...», afirma Marcos Pérez, director tècnic de la Casa de les Ciències de la Corunya. Sense efectes «No crec que el problema sigui la perillositat, sinó que es comunica una imatge errònia de la tasca científica, que no és ni individual, ni ràpida, ni funciona a la primera, i tampoc té per què ser espectacular», afirma Digna Couso, professora de Didàctica a la Universitat Autònoma de Barcelona. «Aquests espectacles no solen tenir efectes reals en l’elecció d’estudis, que estan més influïts per variables socioeconòmiques», afegeix. «Demostracions d’aquest tipus no contribueixen a aprendre, en general. Per aprendre, necessites connectar coneixements. Les emocions fortes no contribueixen a reflexionar, si no que et situen en un estat d’excitació», observa Héctor Ruiz, director de la International Science Teaching Foundation. «La curiositat que generen és molt fràgil; és qüestionable que provoquin que vulguis saber què ha passat. I finalment recordaràs l’esdeveniment, no el concepte científic que hi ha darrere», afegeix. Al marge del debat, poca gent creu que l’accident de Girona no deixi empremta. «Ens ha posat sobre alerta. A la pròxima fira de ciència hi haurà una conversa molt més profunda sobre les mesures de seguretat», conclou Pérez.

«Ens demanen coses cada vegada més grans»: l’explosió de Girona qüestiona la ciència espectacle

L’accident en la ‘Nit de la recerca’ posa en qüestió els protocols de seguretat i reobre el debat sobre si el xou contribueix a la divulgació o és un mer entreteniment

El més llegit